22 de novembre 2006

23 novembre 2002

En una setmana estranya continuo estimant-te com el primer dia

_




"All is full of love" · Björk (Homogenic)


_

_

_

21 de novembre 2006

A la meva iaia

Avui a mort la meva iaia. A les 08:45h. A St. Celoni. Als 94 anys.
Desprès d’estar tota la tarda amb la família al tanatori necessitava seure’m una mica i reflexionar. Reflexionar sobre la meva segona mare, la meva iaia.
La iaia no sabia llegir, no sabia escriure, l’hi costava entendre el català desprès de viure més de 40 anys a Catalunya i tot i així era coneguda al meu barri. Era la Sr. Maria.
La meva iaia és desvivia pels demés, tot el que tenia era pels altres, sempre que arribaven els cap de setmana a més de la paga dels pares ella sempre em donava diners, 200 o 300 de les antigues pessetes. Moltes vegades, i com passa en molts casos, la gent se n’aprofitava d’ella.
La meva iaia fins fa 5 anys era autosuficient, ella es comprava les seves cosetes i anava a passejar ajudada d’algú això si. Un dia va dir dues o tres coses rares, la setmana següent en va dir més, la demència senil va agafar a la meva iaia i cada dia se l’anava enduent més i més lluny, fins acabar amb els seus records i transformar-la en un oblit.
Va ser dur, molt dur, veure com tot el que estimes queda assegut en una cadira de rodes de una residència d’avis. Mai oblidaré l’instant de deixar-la a St. Celoni, encara amb estones de lluïdessa, i sentir la seva mirada de resignació, de tristor i de soledat.
Des de llavors sempre que podia l’anava a veure. Al principi em costava assimilar-ho però amb el temps i dosis d’humor era més fàcil. M’agradava fer-la riure, dir-li tonteries, que em donés masajitos per l’esquena com bonament podia la dona i la feia parlar i l’intentava fer-la recordar.
Últimament em costava més acomiadar-me d’ella. Havia agafat el costum de donar-li de sopar i ja em quedava una estoneta amb ella, l’hi posava Nivea a la cara, colònia...m’agradava cuidar-la.
Dijous ens van trucar, la iaia estava malament. Ja no hi havia volta enrere, era qüestió de dies, setmanes...
No ha estat fins aquest mati. A les 08:45h. A St. Celoni. Als 94 anys.
Poca cosa vull afegir més, segurament hi hauran milers d’àvies com la meva, jo he tingut la sort de tenir-la tota per mi.

Per la meva iaia, la meva segona mare, una de les poques dones que marcaran la meva vida. Estiguis on estiguis t’estimaré com t’estimava quant em venies a buscar al cole, com quant t’acompanyava a comprar el pa i em donaven “anisetes”, com quant em feies riure amb les teves paraules impossibles de poble, com quant llegíem els teus llibres de lectura per la gent gran, com quant em vas agafar de la ma per veure a la meva germana desprès de néixer, t’estimaré com he fet avui al plorar el teu adéu.

-Buenas noches iaia
-Buenas noches cariño
-Hasta mañana
-Si Dios quiere


"El sitio de mi recreo" · Antonio Vega (El sitio de mi recreo)


15 de novembre 2006

Family guy

Molts de vosaltres ja coneixereu aquesta sèrie que dona La sexta, tot i així us explicaré una mica de que va.

Extracte de lasexta.com:
...alocada, divertida, políticamente incorrecta y con un cierto punto de dulzura, así es Padre de familia. Aparentemente infantil, la serie esconde una versión revolucionaria de la realidad, invirtiendo los papeles entre padres e hijos. Su creador, Seth McFarlane, Vaca y pollo, American Dad, fue considerado a los 25 años el valor más prometedor del género. Los protagonistas son los componentes de la familia Griffin. El padre, Peter, es un irresponsable bonachón sin autoridad ni inteligencia al que le encantan las juergas y la cerveza. Vive con su mujer Lois, una sexy ama de casa y profesora de piano, adaptada a su tiempo, a la que su familia no para de darle problemas. El matrimonio tiene tres hijos: Meg, una adolescente depresiva por el rechazo familiar y escolar que sufre. Chris, en plena pubertad, quien ha heredado los genes de su padre y Stewie, bebé de un año que siente un profundo odio hacia su madre, contra la que utiliza armas que él mismo fabrica. Por último, el perro, el personaje más atípico: le falta poco para ser humano, pues además de hablar, leer y tomar el sol, es el más razonable de todos...

A part d’aquesta descripció de cada personatge jo destaco per davant de tot el format. És estrany que en cada capítol no és parodií alguna pel.lícula o algun personatge no tingui un record, òbviament amb la realitat completament desfigurada i amb to satíric genial. A més utilitzen molt els silencis i els plànols fixes cosa que mai havia vist en una altre sèrie de dibuixos animats. El doblatge és un altre dels seus punts forts, realment han estat molt encertats en aquest aspecte i no abusen de les “espanyolades” que a vegades surten a “Los Simpsons” amb refranys i paraules “typical spanish”.

A títol personal diré que és una de les meves sèries de dibuixos preferides. Parlava en un article dels meus concerts favorits, aquí també en tinc dos o tres. 29 anys donen per veure molta tele i molts dibuixos, la llista seria interminable, però crec fermament que “El Dr. Slump” i “Los Simpsons” van ser les que més em van impactar i dels que en guardo millors records i riures. Tristament a base de repetir cíclicament temporada rere temporada “Los Simpsons” l’acabaré per avorrir, de "El Dr. Slump" penjaré un vídeo divendres que us asseguro farà posar-vos nostàlgics


Si encara no l’heu vista teniu l’oportunitat de fer-ho cada dia a La sexta de 15 a 15:45h i si teniu dubtes aquí us deixo uns petits fragments de “Family guy” que he trobat genials.

_

_



_

_

09 de novembre 2006

Homeboy station · track 3

Bon cap de setmana.

"Supernature" · Cerrone




08 de novembre 2006

Concert Sufjan Stevens


Senzill, tendre, emotiu, apassionant......
No puc descriure el concert de Sufjan Stevens amb quatre paraules.
El lloc va ser idoni, el Casino Aliança del Poble Nou. Un recinte molt “coqueto” i amb molt bona acústica.
A les 21:30h va sortir una noia que forma part del grup a tocar mitja hora i amenitzar al públic a base de guitarra elèctrica i piano. Una veu molt melòdica que acompanyada del piano va crear una atmosfera bucòlica preciosa. Ja buscaré el nom perquè em va agradar molt.
I a les 22:00h el que tothom esperava Sufjan Stevens a Bcn, no va defraudar. Van ser dues hores llargues repassant els seus dos últims discos “Illinois” i “The Avalanche” amb una banda formada per 10 músics; dues trompetes, un saxo, un trombó, un bateria, tres guitarres, un teclat i el piano i el banjo de Sufjan.
Que dir? Crec que han hagut dos concerts en la meva vida que m’han marcat, “Björk” per tot el que significava i significa per mi la persona amb qui vaig anar i “Depeche Mode” dels que sobren les paraules. Doncs el de ahir ja l’incloc en aquest apartat.
No vull extendre'm gaire en com va anar tot només apuntar que va tancar el concert amb “Concerting the UFO Sighting Near Hightland”, tema que ja vaig posar en un anterior post però amb la diferència de que el va fer solament amb veu i piano, em va faltar plorar.

No dubteu ni un moment en fer-vos amb algun treball d’aquest noi abans que els 40 o similars ho espatllin i facin de Sufjan Stevens uns Franz Ferdinand qualsevol.

_

06 de novembre 2006

Vídeo

Un vídeo que em va impactar per la seva plasticitat i contundencia.


"False flags" · Massive Attack (Collected - Dual disc)

_


_

03 de novembre 2006

Homeboy station · track 2

Aquí us deixo una joia pel cap de setmana, a gaudiu-la com cal.
_
"Alive" · Daft punk (Homework)


_

01 de novembre 2006

Homeboy station / track 1

Benvinguts al racó musical del weblog.
Homeboy station radiarà la música que més m’agrada i si serveix per fer-vos descobrir temes nous em donaré per satisfet.
Per l’obertura he seleccionat aquest tema que trobo imprescindible i que s’ha de portar sempre a sobre.


"The Sky was pink" · Nathan Fake (James Holden remix)
_

_

_