28 de març 2007

Terje Haakonsen, de record

Que siii, que ja ho séee, que torno a anar endarrerit. Que aquesta noticia és de finals de Febrer, que siii, però entre que no tinc temps (o tenia perquè ja torno al meu horari normal) i que tinc una memòria molt reduïdeta mai arribo a l’hora.

Doncs això que el Sr. Terje Haakonsen, mite del món mundial del snowboard, va batre el record d’alçada. Quant un és el millor en el seu treball no pot fer les coses normals de la forma més simple, o sigui que el bon home és marca un backside 360 a 9.80m del terra per conseguir-ho. Ala, como el que no quiere la cosa!

Aquí us deixo el vídeo. Ala tot el món com borregos a esquiar per setmana santa, yiujuuu!!

Oliver i Benji

Hi ha gent en aquest món per tot. Hi ha gent en aquest món que te una "xispa" innata. Hi ha gent en aquest món amb molt de temps lliure i un humor digne de ser imitat.

He rigut com un tonot!.

Extret de .

1 La gravedad en Japón

En varias ocasiones vemos como Óliver pega un gran salto y da una chilena. La altura de una portería de fútbol es de 2.44m, y usualmente se ve que este muchachito de 14 años se eleva al doble de su altura (que tiemble Sotomayor), lo cual hace una altura de, poniendo números redondos, 5m de altura. Aproximadamente, desde que salta hasta que llega al punto más alto y remata pasan unos diez segundos. La pregunta es: ¿cuanto vale la gravedad en Japón? Vamos a calcularlo. Las ecuaciones del movimiento son:

$\begin{equation*}\begin{aligned}y & = v_0 t - \frac12 g t^2 \ , \\ v & = v_0 - g t \ . \end{aligned}\end{equation*}$

Cuando t = 10s, tenemos v=0 y y=5m, con lo cual nos quedan dos incógnitas, g y

. El sistema de ecuaciones es lineal, con lo cual podemos resolverlo de forma trivial siguiendo, por ejemplo, el método de Kramer,

$\begin{equation*}\begin{aligned}g & = \dfrac{ \,\left\vert\begin{array}{cc} 10\m... ... \end{array}\right\vert \, } = 1 \mathrm{m / s} \ . \end{aligned}\end{equation*}$

Es decir, la gravedad en Japón es unas cien veces menor que en la tierra, lo cual permite a Óliver pegar esos enormes saltos impulsándose tan sólo a $1\mathrm{m/s}$ . Otra gran conclusión es que los hermanos Derrik eran unos maricones por necesitar impulsarse en el poste de la portería.
La única posibilidad para una gravedad tan pequeña es que el Japón de los dibujos se encuentra en un asteroide de pequeño diámetro en órbita al rededor del sol. Que tamaño tiene dicho Japón orbital? Suponiendo que tiene la misma densidad que la tierra,

$\displaystyle \rho = \dfrac{ M }{ 4\pi R^3/3 } = \dfrac{ 5.97 \cdot 10^{24} \mathrm{kg} }{ 4 \pi (6366 \mathrm{km})^3 /3} = 5524 \mathrm{kg / m^3} \ ,$

podemos calcular el tamaño de Japón. Si consideramos un Japón esférico, la gravedad en su superficie es

$\displaystyle g = \frac{G M}{R^2} = \frac 43\pi G \rho R \ .$

Substituyendo los resultados anteriores, tenemos R = 64.8km.

2 ¿Por que no se ven las porterías hasta que se entra en el área?

El resultado anterior nos puede dar una idea, a lo mejor no se ve la portería a causa de la curvatura de un asteroide tan pequeñito. Siguiendo el procedimiento de cálculo estándar, veamos a que distancia está el horizonte de una persona de altura L = 1.60m (ya se sabe, los japos son bajitos). Sea $\alpha$ el ángulo que sostienen (Ver la figura a continuación) los dos radios que unen la posición del observador y de su horizonte. La distancia a dicho horizonte será $d = \alpha \, R$ .

$\includegraphics[scale=0.6]{horiz}$

El horizonte es aquella región donde los rayos de luz que llegan al observador son paralelos al suelo, y por lo tanto, el ángulo $\beta$ es un ángulo recto $\beta = \pi/2 \mathrm{rad}$ . Se puede calcular el ángulo $\alpha$ a través de su coseno, $\cos \alpha = R / (R+L)$ , por lo tanto,

$\displaystyle d = R \, \mathrm{arccos} \left( \frac{1}{1+L/R} \right) = 455\mathrm{m} \ .$

Dado que la portería empieza a aparecer cuando nos acercamos a la tercera parte del campo, sólo podemos sacar dos conclusiones, o bien el campo de juego mide un kilómetro y medio, o bien Óliver es terriblemente miope. Teniendo en cuenta que los japoneses suelen tener los ojos rasgados, y Óliver los tenía bien redondos (como la mayoría de los mangas), nos decantamos por esta segunda opción. Dejamos para el lector el cálculo de las dioptrías de nuestro pobre amigo Óliver Cegato.
Sin embargo, no podemos descartar la posibilidad de que el campo donde Óliver disputa sus encuentros nos da una idea de porque nuestros héroes tardan medio capítulo en culminar el más rápido de los contra ataques. Con estas proporciones, el ancho del campo sería de unos 700m. Eso explica que prácticamente no se producieran saques de esquina, unos niños de esa edad no pueden llegar hasta cerca de la portería, que se encontraría a unos 350m del banderín de corner.

$\includegraphics[scale=0.5]{foto2}$

3 La potencia de los disparos

En un célebre capítulo de Óliver y Benji vimos como el capitán del "Niupi" rechazaba un disparo de Marc Lenders desde su propia área grande. El rechace cruzaba todo el campo, rompía la red y la pared de atrás. El tiempo de vuelo del balón eran unos 5 segundos, con lo cual la velocidad de la pelota era, suponiendo despreciable la resistencia del aire, (recordemos que el estadio de Óliver mide quilómetro y medio)

$\displaystyle v = \dfrac{1500\mathrm{m}}{5\mathrm{s}} = 300 \mathrm{m/s} = 1080\mathrm{km/h} \ .$

Dicho cálculo nos lleva a una gran decepción: Óliver Áton no es capaz de superar la velocidad del sonido, que es de $1220\mathrm{km/h}$ . Esto explica por que a Bruce se le quedaba la cara roja cada vez que recibía un balonazo... y eso que sus compañeros se reían de él, pero en realidad era todo un héroe! Eso es una defensa antiaérea, y no la red de misiles que quería fabricar Bush.
Otra interesante consecuencia de esta elevada velocidad es que el roce con el aire de la atmósfera del asteroide japoniano hace que se caliente el balón. De todos es conocido que un cuerpo a elevadas temperaturas es capaz de emitir luz según el espectro de Planck del cuerpo negro. Ciertamente, en gran parte de los disparos de Óliver vemos como el balón deja un estela de intenso color amarillo. Como sabemos de termodinámica, el máximo de emisión del espectro del cuerpo negro a una temperatura dada viene dada por la ley del desplazamiento de Wien,

$\displaystyle \lambda = \dfrac{2.898 \cdot 10^{-3} \mathrm{m\,K}}{T} \ .$

Teniendo en cuenta que la longitud de onda media del amarillo es $\lambda = 5.8 \cdot 10^{-7} \mathrm{m}$ , deducimos que la temperatura del balón es T = 4997K, es decir, unos 4725^oC. Sin embargo, el balón permanece intacto después del chute. Esto demuestra, de paso, otra cosa. Los balones de fútbol se hacen con piel (cuero) de vaca; por lo tanto, las vacas de Japón son ignífugas! ciertamente, no se por que los bomberos no se hacen los trajes del mismo material que los balones Japoneses.

4 La masa de Ed Warner

Uno de los goles más celebrados de nuestro héroe Japonés se produce cuando tras unos de sus imponentes chupinazos y Ed Warner, el portero del equipo de Marc Lenders, detiene el balón con una espectacular palomita, pero la potencia del tiro de Áton hace que balón y portero se introduzcan en la red. Podemos utilizar esto para calcular la masa del portero Ed Warner.
Warner se hace con el balón cuando éste iba prácticamente por la escuadra (que, como dijimos anteriormente, tiene una altura de 2.44m). Pongamos que su centro de masas se encuentra a una altura inicial

= 2m. La potencia del tiro le hace retroceder hasta caer al suelo unos tres metros por detrás de la linea de gol. Para nuestro cálculo, debemos tener en cuenta que el peso del balón medio es de m = 430g. Supondremos que el disparo del delantero del Niupi es similar al que estudiamos anteriormente, es decir, el balón viaja a

= 1080 $\mathrm{km/h}$ = 300 $\mathrm{m/s}$ .
Ya estamos en condiciones de realizar el cálculo. El primer paso es calcular a que velocidad sale ed Warner y el balón tras haberlo atrapado. Para hacerlo, supondremos que Warner lo atrapa a una altura de dos metros sin velocidad vertical. Por lo tanto, la ecuación del movimiento nos dice que cuando Ed Warner llegue al suelo tendremos,

$\displaystyle 0 = y_0 - \frac12 g t^2 \ ,$

de donde tenemos

$\displaystyle t = \sqrt{ \dfrac{2 y_0}{g} } \ .$

En este tiempo, han recorrido una distancia horizontal d = 3m lo que nos da una velocidad

$\displaystyle v = \dfrac{d}{t} = d \sqrt{ \dfrac{g}{2 y_0} } \ .$

Ahora, debemos utilizar la ley de conservación del momento. El balón de m = 430g viaja a una velocidad

= 1080 $\mathrm{km/h}$ . Después del choque, tanto Warner, de masa M como el balón se mueven a una velocidad v. Por tanto,

$\displaystyle m v_0 = (m+M) v \ ,$

de donde obtenemos

$\displaystyle M = m \left( \dfrac{v_0}{v} - 1 \right) = m \left( \dfrac{v_0}{d} \sqrt{ \dfrac{2 y_0}{g} } - 1 \right) \ .$

Recordando que g = 0.1 $\mathrm{m/s^2}$ , obtenemos el siguiente preocupante resultado,

$\displaystyle M = 272 \mathrm{kg} \ .$

El redactor de este documento se encuentra gravemente trastornado por el resultado de estas averiguaciones. Habíamos oído hablar del sobre peso en estados unidos, pero que un porterito de un equipo juvenil pese casi trescientos kilos es realmente preocupante. ¿Que pasaría si el balón llega a darle a una persona normal? ¿Lo sacaría de la tenue gravedad del asteroide Japón? Y eso que Ed Warner apenas parecía estar gordo... me aterro en pensar cuando debía pesar aquel portero que sí parecía estarlo... Seguro que gran parte de la gravedad de Japón se debe a ese único individuo.

5 Conclusión

Después de lo visto a lo largo de estas líneas, lo único que uno puede hacer es buscar la dirección de los estudios que realizaron la mítica serie de anime, con la intención de preguntarle que es lo que fuman, por que mola.

26 de març 2007

Ducati S2R

Aquesta és la moto que m’agrada. Al igual que el color vermell és el color per antonomàsia dels Ferrari, el color vermell també és el color de Ducati tot i que en blanc amb la franja en color vermell (Capirex, Loris Capirossi) no em desagrada.

Ducati S2R

Tot i que surtin petites les fotos en aquest post, cliqueu a sobre i gaudiu de tota l'esplendor que desprèn aquesta moto.

Potser, algun dia, em veureu a sobre d’una. Potser falta molt o potser no gaire. Potser amb la noticia de dissabte (va posar-me els pels de punta i em va impactar massa) la caiguda d’Isidre Esteve, em fa declinar la decisió. Potser la por que tenen els meus pares a les motos pot més que les meves ganes de tenir-ne...

21 de març 2007

Llegint

Fragment simple, i aparentment senzill, que m’ha cridat l’atenció i que he trobat que representa a la perfecció l'humor de l’autor per no parlar de la fantàstica narració.

No consiguió determinar de dónde procedía, pero el hecho de que existía un ruido, y además en aquel lugar y a la aquella hora, aumentó sus sospechas de que en la planta baja debían de ocurrir cosas graves, dignas de ser investigadas. Con pasos silenciosos alcanzó el principio de la escalera y se lanzó hacia abajo.

Se emplea aquí, con motivo, el verbo “lanzar” porque es necesario el empleo de la palabra que sugiera una acción instantánea. Por lo que respecta al desplazamiento de Baxter del segundo al primer piso, no existieron ni pasos ni vacilaciones. Por decirlo así, lo efectuó en un relámpago. Había puesto decididamente el pie sobre una pelota de golf que el honorable Freddie Threepwod, después de haber ensayado su putting en el comedor antes de acostarse, dejó, como era su costumbre, olvidada precisamente al principio de la escalera y por eso bajó en un vuelo raudo y majestuoso Había once escalones, en total, entre su piso y el siguiente, pero él tocó únicamente el tercero y el décimo. Después se detuvo con un ruido sordo en el rellano inferior, y por un momento o dos le abandonó la fiebre de la caza…

Dejádselo a Psmith. P.G. Wodehouse

P.D.: gràcies petita Princesa per descubrir-me la bona lectura.

Temporada de neu

Bones notícies: Està nevant amb intensitat a Grandvalira!

Ja s'han acumulat gruixos de més de 50 cm de neu fresca i ara mantenim 80cm de neu pols a les cotes altes.Continua nevant i el nostre domini ofereix unes condicions excel.lents per practicar esquí i snowboard!

Reserva ja la teva estada a Grandvalira i prepara't per gaudir d'una Setmana Santa blanca!

Aquesta magnifica noticia m’ha arribat avui.
Tindria que estar content? Eufòric? Alegre? Doncs, no. No ho estic per la birria de temporada i perquè les estacions s’aprofiten de nosaltres com si fossim tontos. 1dia de forfet al domini sencer de Grandvalira costa 39,00€ en temporada alta i 36,50€ en temporada baixa. Aquests preus són sense assegurança, o sigui q sumar 3,30€.
Total que ara que hi ha 50cm. de neu verge per un total de 100cm. Tindria que estar fent bots de content, oi? Doncs no. Jo no em queixo d’això, si no de que em tingut que pagar el mateix forfet ara que fa 2 mesos quant només hi havien pedres i tots els imbècils aquestos és menjaven els mocs allà a dalt.
Pensava que aquesta temporada seria genial i m’havia mirat material nou per fer el canvi. Voleu que sigui sincer? M’ha repatejat que nevi, m’ha repatejat que les estacions puguin estirar fins la Setmana santa, m’ha repatejat saber que no perdran tants calers...i no us enganyo m’encanta la neu, agafar la meva taula i baixar i baixar i provar i provar i caure i caure i gaudir i gaudir, però no d’aquesta forma, no amb aquesta sort que han tingut. Desgraciats!!

“Merece la pena” · Tote King (Un tipo cualquiera)

20 de març 2007

Homeboy station · track 16

"It follows me around" · L'altra (Different days)

19 de març 2007

Sònar 2007

Si, ho sé. Sé que faig tard i que dijous ja estava penjat el cartell, però fins avui, fins ara, no ho he pogut publicar, coses de la feina.
Sònar (dia) és el meu festival favorit. Trobo que és una concentració molt interessant de musiques noves, fira de discos, descobrir noves tecnologies (encara recordo l’edició del 2002 i el Habbo Hotel @<)...
Hi ha molta gent crítica amb aquest festival, que si és musica rara per “modernillus” que van de “G-Star”, o que si esta pensat pels fumetas- skaters o pels killakus d’Eivissa...
Doncs jo de tots els anys que porto anant, crec que des de el 2000 o 2001, mai he sortit defraudat, mai m’he anat amb la decepció d’haver pagat l’entrada i de marxar tal i com havia vingut i si, jo penso que hi ha molta gent que va a exhibir el seu nou modelito i que els nois concursen a veure qui porta els pantalons més baixos, o més cagats i si, això em fa una ràbia que no vegis, però com deia Ari en una cançó; “la musica en mis walkmans hacen que el mundo se calle”, o sigui que cadascú al seu rotllo.
El Sònar nit ja no em fa tanta gràcia, o no em feia vamos. Crec que és una macro-mega-giga-discoteca i que juguen amb “el recurso fácil” que deia el Follonero, Jeff Mills, Dave Clarke, Miss Kittin... clar que si, clar que són els millors, clar que tens l’entrada assegurada i que han de portar pesos pessants, però crec que faltaria fer una renovació del cartell nocturn, respecte de les grans estrelles clar perquè, tot i que estigui rajant del Sònar nit, aquest any vaig de cap. Beastie Boys i Mogwai tenen tota la culpa.
Beastie Boys són d’aquests grups, parlo per mi, que sempre m’han agradat i tot i no tenir la seva discografia sencera i ni entendre moltes de les coses que diuen, no m’importa pagar.
I que dir de Mogwai? Que els he descobert tard? Que estic boig amb les seves guitarres psicodeliques a més o poder? Doncs si
Encara falta per definir els horaris i els dies de les actuacions. Reso a la verge que sigui per tal de que la mateixa nit actuïn els Beastie. Mogwai i Facto Delafé. Aquests últims tinc unes ganes enormes de veure’ls, mai hem coincidit i moltes vegades me’ls he perdut sense voler.

Sònar 2007

ALTERN8 (UK)
BEASTIE BOYS (US)
BLACK AFFAIR (UK)
CLARK (UK)
CORNELIUS (JP)
CHARLES HAYWARD (UK)
DAVE CLARKE (UK)
DEVO (US)
DIZZEE RASCAL (UK)
DJ NU-MARK (US)
DORIAN (ES)
EMANON (US)
FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES (ES)
FANGORIA (ES)
FIBLANDA (ES)
HASWELL & HECKER (UK / DE)
JEFF MILLS (US)
JUNIOR BOYS (CA)
KHAN FROM FINLAND (FI)
KTL (US / AT)
MALA RODRIGUEZ (ES)
MATTHEW DEAR LIVE BAND (US)
MIRA CALIX (UK)
MISS KITTIN (FR)
MOGWAI (UK)
NAROD NIKI (DE)
NETTLE (US / ES)
NEW YOUNG PONY CLUB (UK)
PLANNINGTOROCK (UK)
RADIO SLAVE (UK)
RAHZEL & DJ JS-ONE (US)
ROMANTICA (JP)
SIMIAN MOBILE DISCO (UK)
TIMO MAAS (DE)
VARIOUS PRODUCTION (UK)
WOLF EYES (US)

A molts de vosaltres us sonarà aquest tema ja que va ser el single promo de l’edició del 2004.

"Wicked and Weird" · Buck 65 (Talkin' Honky Blues)

12 de març 2007

Tres curts

Tinc gent al meu costat que sempre m’ha dit que tinc imaginació, que dibuixo bé, que sóc bastant pallasso i inclòs avui m’han dit que tinc unes cames boniques ;)
Dibuixar ja sigui per bé o per menys bé em toca fer-ho 9 hores cada dia. No, no sóc dibuixant de còmics, sóc delineant i vale, no dibuixo amb llapis ho faig amb l’Autocad, però no per això tinc més o menys traça.
Imaginar ho faig constantment. Tinc moments on penso i em ric sol i em dono compte i encara em ric més i no, no vaig fumat, és que sóc bastant pallasso. Que perquè dic tot això? Perquè tinc triades tres idees? Doncs per si alguna vegada sóc director o guionista i m’agradaria que em donéssiu el vostre parer.

Idea 1.
Títol. Canviando el momento.
Inspirat. Un dia fent una campana vaig llegir una cartell molt curiós i em va donar que pensar.
Relat. Es veu una parella que surt d’un cinema, van a l’ultima sessió i ja no queda ningú. Van al lavabo i només funciona el d’homes, el de dones esta espatllat. El servei és infimament petit, just una porta, una pica i un assecador. La dona entrar primer, realment és petit i claustrofòbic. Ell, al passadís, esperant-la, llegeix un cartell que hi ha penjat en la porta del servei d’homes i comença a somriure. Ella surt es donen un petó, ell l’hi retorna l’abric i la bossa i l’hi deixa la seva americana. Passa una bona estona i es sent un fort cop, que surt del servei i tot seguit més cops i molts més i sorolls de taladradores i tota mena de maquinaria de bricolatge. Ella preocupada, copeja a la porta, i veient que el soroll no para continua copejant i cridant-lo. De cop paren els sorolls, s’obre la porta i surt l’home tot brut, amb el cabell blanc, descamisat i suant. És treu el jersei l’hi fa un petó a la noia i torna a entrar i continuen els sorolls típics d’obres de paletes. Ella atonita, s’arrepenja contra la paret i és queda flipant. A l’estona escolta uns sorolls pel passadís i s’espanta. Cada vegada es senten més a prop i tot d’una veu tres dones monumentalment d’infart, uns cambrers, un dj amb les seves maletes i alguna persona famosa. Passen davant d’ella, la saluden i es fiquen al minúscul servei on estava el seu home i es sentien el sorolls. La dona no s’ho creu i pensa que hi ha una camera obscura o alguna cosa semblant. S’apropa molt poc a poc a la porta, ja no hi ha soroll d’obres, obre la porta i en un travelling començant per les cames de la dona i acabant pel cap comença a obrir-se la pantalla i és veu una piscina immensa, un cambrer fent uns combinats, el dj punxant i les tres noies completament despullades fent-li massatges a l’home. La dona surt i tanca la porta rera seu, al cartell es pot llegir; “dejen el servicio como les hubiera gustado encontrarlo, gracias”

Idea 2.
Títol. Durmiendo el mundo.
Inspirat. En res en concret.
Relat. Bàsicament seria recórrer tot el món, recórrer totes les edats, religions, sexes, races, animals…en forma de badall. Aconseguir una trama on la camera no parés de captar badalls i veure com una persona el traspassa a una altre i aquesta altre i a una altre. Des de el primer badall d’un nedo vist per un metge que aquest a la vegada el contagia a una nena petita i aquesta a un gos…..fins arribar a un primer plànol d’una persona badallant i que se l’hi encomani a l’espectador.

Idea 3.
Títol. Suerte.
Inspirant. En res en concret.
Relat. Un home al que l’hi somriu la vida. Un bon treball, una dona guapa que l’estima, uns fills modèlics, una bona casa….Veure el dia a dia d’aquesta família, com tot els va de conya, tots s’estimen. L’home un dia te un ensurt; comença a notar coses rares, l’hi fa mal el cap i a vegades perd la visió per moments. Va al metge, un de molt car i l’hi fan tot tipus de proves cares, però no és res. A les dues setmanes durant un partit de tenis te espasmes i comença a veure borrós. No ho diu a ningú, però cada dia te un parell o dos d’aquests episodis. Comença a somiar per les nits amb gent rara, gent que no coneix. Durant el dia, a vegades, sent veus. Els problemes creixen, la feina es gira, la dona mort en un accident de cotxe i els fills ja no són tan perfectes. Un dia decideix suïcidar-se. Agafa una pistola i es dispara al cap.
Acte seguit, com la persona que s’està ofegant i fa una aspiració per agafar el màxim d’aire possible, es desperta. Portava 20 anys ingressat en un hospital, en estat vegetal. Cada vegada que ell veia borrós era que l’injectaven algun tipus de medicament per tornar-lo a la vida real. Cada vegada que somiava amb gent estranyava i escoltava veus eren les de la seva família….

Aquestes tres idees són només apunts i s’haurien de matisar, aclarir, polir, i tornar a enfocar-les per veure si és poden tornar a enfocar des de un altre punt.

Ja us he dit que sóc extremadament pallasso, oi? Doncs per a mostra, no un botó, sinó tres! ;)

Per premiar als valents que ho hagin llegit tot (esteu fatal xavals!) us convido a una de les cançons que més m’agraden d’un grup que tenia bastant deixat de la mà de Deu.

David

"No Difference" · Everything but the girl (Temperamental)

P.D. Canço dedicada a Mónica, per aquest fantàstic retrobament

09 de març 2007

Estat d’ànims

Després d’un parell de setmanes de treball, treball i més treball ara trobo un raconet de temps per fer un petit resum del meu actual estat d’ànims que ja feia dies que tenia pendent.

Com molts de vosaltres sabreu intento canviar la meva forma d’afrontar els problemes i veure-ho des d’una altra perspectiva.

Reconeix-ho que em sento bé, a gust, amable, amb ganes d’agradar-me i d’agradar als demés. Amb empenta per anar passant els dies i continuar mantenint aquest “estat eufòric” que, tot sigui dit, em comença a agradar.

Poso entre cometes estat eufòric perquè realment crec que em sento així. Mai havia tingut una sensació igual, al menys durant tant de temps seguit. Abans alternava dies dolents, amb dies menys dolents inclòs amb algun dia mig bo, però aquests dies bons sempre els anava transformant en dies patètics i jo mateix m’encarregava de sentir-me ofuscat i negatiu davant del més petit i simple dels problemes.

Part de com em sento la té el meu cercle més proper. Els meus amics i la meva família, inconscientment, em fan estar atent a tot, estar actiu, sentir-me útil i estimat. No em fan sentir millor que ningú i jo no ho sóc ni ho crec, però si que em fan sentir important i guapo.

Encara tinc temes pendents per sentir-me “complert”. Tinc als meus amics de Granollers abandonats, molt abandonats. Haig d’esforçar-me i retrobar-los de nou, els necessito a prop meu.

Un altre tema que em vola pel cap l’intentaré rematar aquest finde. He decidit llançar una ofensiva “contra las fuerzas enemigas” i ja us explicaré quin resultat m’ha donat.

Un petó a tots, ens retrobem la setmana que bé.

"The Same Deep Water As You" · The Cure (Desintagration)

(En una altre època aquest tema m’hauria fet plorar i sentir-me morir. Avui el trobo preciós i trist, però ja no se m’encomana la malenconia de la veu de Robert Smith com abans.)

P.D. Com pots veure “telepatikita mia” tenia raó, tot i que fins avui no he pogut penjar-la per culpa del treball. Cada dia faig una hora més i porto dos divendres, contant amb el de avui, que vaig a treballar tot el dia, fins i tot dissabte també hi aniré. Buff!

04 de març 2007

Homeboy station · track 15

Això és efectivitat. Dijous escolto una cançó i divendres ja la tinc. Merci Tito.

Bona setmana, ens anirem veient per aquí.

"Dream machine" (Downtempo mix) · Mark Farina feat Sean Hayes

P.D. Trobo aquesta cançó tremendament sexual.

01 de març 2007

Homeboy station · track 14

Va, que com aquest finde marxaré a desconnectar una mica a la muntanya, us deixo un parell de temes. No us queixareu, eeeh! ;)

Si em voleu trobar estaré a Estavar, al costat de Llívia, a prop de Puigcerdà.

"Keep it Clean" · Camera Obscura (Underachievers Please Try Hard)

"Untitled No" · I Am Kloot (I Am Kloot)