Sònar 2007

Si, ho sé. Sé que faig tard i que dijous ja estava penjat el cartell, però fins avui, fins ara, no ho he pogut publicar, coses de la feina.
Sònar (dia) és el meu festival favorit. Trobo que és una concentració molt interessant de musiques noves, fira de discos, descobrir noves tecnologies (encara recordo l’edició del 2002 i el Habbo Hotel @<)...
Hi ha molta gent crítica amb aquest festival, que si és musica rara per “modernillus” que van de “G-Star”, o que si esta pensat pels fumetas- skaters o pels killakus d’Eivissa...
Doncs jo de tots els anys que porto anant, crec que des de el 2000 o 2001, mai he sortit defraudat, mai m’he anat amb la decepció d’haver pagat l’entrada i de marxar tal i com havia vingut i si, jo penso que hi ha molta gent que va a exhibir el seu nou modelito i que els nois concursen a veure qui porta els pantalons més baixos, o més cagats i si, això em fa una ràbia que no vegis, però com deia Ari en una cançó; “la musica en mis walkmans hacen que el mundo se calle”, o sigui que cadascú al seu rotllo.
El Sònar nit ja no em fa tanta gràcia, o no em feia vamos. Crec que és una macro-mega-giga-discoteca i que juguen amb “el recurso fácil” que deia el Follonero, Jeff Mills, Dave Clarke, Miss Kittin... clar que si, clar que són els millors, clar que tens l’entrada assegurada i que han de portar pesos pessants, però crec que faltaria fer una renovació del cartell nocturn, respecte de les grans estrelles clar perquè, tot i que estigui rajant del Sònar nit, aquest any vaig de cap. Beastie Boys i Mogwai tenen tota la culpa.
Beastie Boys són d’aquests grups, parlo per mi, que sempre m’han agradat i tot i no tenir la seva discografia sencera i ni entendre moltes de les coses que diuen, no m’importa pagar.
I que dir de Mogwai? Que els he descobert tard? Que estic boig amb les seves guitarres psicodeliques a més o poder? Doncs si
Encara falta per definir els horaris i els dies de les actuacions. Reso a la verge que sigui per tal de que la mateixa nit actuïn els Beastie. Mogwai i Facto Delafé. Aquests últims tinc unes ganes enormes de veure’ls, mai hem coincidit i moltes vegades me’ls he perdut sense voler.

Sònar 2007

ALTERN8 (UK)
BEASTIE BOYS (US)
BLACK AFFAIR (UK)
CLARK (UK)
CORNELIUS (JP)
CHARLES HAYWARD (UK)
DAVE CLARKE (UK)
DEVO (US)
DIZZEE RASCAL (UK)
DJ NU-MARK (US)
DORIAN (ES)
EMANON (US)
FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES (ES)
FANGORIA (ES)
FIBLANDA (ES)
HASWELL & HECKER (UK / DE)
JEFF MILLS (US)
JUNIOR BOYS (CA)
KHAN FROM FINLAND (FI)
KTL (US / AT)
MALA RODRIGUEZ (ES)
MATTHEW DEAR LIVE BAND (US)
MIRA CALIX (UK)
MISS KITTIN (FR)
MOGWAI (UK)
NAROD NIKI (DE)
NETTLE (US / ES)
NEW YOUNG PONY CLUB (UK)
PLANNINGTOROCK (UK)
RADIO SLAVE (UK)
RAHZEL & DJ JS-ONE (US)
ROMANTICA (JP)
SIMIAN MOBILE DISCO (UK)
TIMO MAAS (DE)
VARIOUS PRODUCTION (UK)
WOLF EYES (US)

A molts de vosaltres us sonarà aquest tema ja que va ser el single promo de l’edició del 2004.

"Wicked and Weird" · Buck 65 (Talkin' Honky Blues)

Tres curts

Tinc gent al meu costat que sempre m’ha dit que tinc imaginació, que dibuixo bé, que sóc bastant pallasso i inclòs avui m’han dit que tinc unes cames boniques ;)
Dibuixar ja sigui per bé o per menys bé em toca fer-ho 9 hores cada dia. No, no sóc dibuixant de còmics, sóc delineant i vale, no dibuixo amb llapis ho faig amb l’Autocad, però no per això tinc més o menys traça.
Imaginar ho faig constantment. Tinc moments on penso i em ric sol i em dono compte i encara em ric més i no, no vaig fumat, és que sóc bastant pallasso. Que perquè dic tot això? Perquè tinc triades tres idees? Doncs per si alguna vegada sóc director o guionista i m’agradaria que em donéssiu el vostre parer.

Idea 1.
Títol. Canviando el momento.
Inspirat. Un dia fent una campana vaig llegir una cartell molt curiós i em va donar que pensar.
Relat. Es veu una parella que surt d’un cinema, van a l’ultima sessió i ja no queda ningú. Van al lavabo i només funciona el d’homes, el de dones esta espatllat. El servei és infimament petit, just una porta, una pica i un assecador. La dona entrar primer, realment és petit i claustrofòbic. Ell, al passadís, esperant-la, llegeix un cartell que hi ha penjat en la porta del servei d’homes i comença a somriure. Ella surt es donen un petó, ell l’hi retorna l’abric i la bossa i l’hi deixa la seva americana. Passa una bona estona i es sent un fort cop, que surt del servei i tot seguit més cops i molts més i sorolls de taladradores i tota mena de maquinaria de bricolatge. Ella preocupada, copeja a la porta, i veient que el soroll no para continua copejant i cridant-lo. De cop paren els sorolls, s’obre la porta i surt l’home tot brut, amb el cabell blanc, descamisat i suant. És treu el jersei l’hi fa un petó a la noia i torna a entrar i continuen els sorolls típics d’obres de paletes. Ella atonita, s’arrepenja contra la paret i és queda flipant. A l’estona escolta uns sorolls pel passadís i s’espanta. Cada vegada es senten més a prop i tot d’una veu tres dones monumentalment d’infart, uns cambrers, un dj amb les seves maletes i alguna persona famosa. Passen davant d’ella, la saluden i es fiquen al minúscul servei on estava el seu home i es sentien el sorolls. La dona no s’ho creu i pensa que hi ha una camera obscura o alguna cosa semblant. S’apropa molt poc a poc a la porta, ja no hi ha soroll d’obres, obre la porta i en un travelling començant per les cames de la dona i acabant pel cap comença a obrir-se la pantalla i és veu una piscina immensa, un cambrer fent uns combinats, el dj punxant i les tres noies completament despullades fent-li massatges a l’home. La dona surt i tanca la porta rera seu, al cartell es pot llegir; “dejen el servicio como les hubiera gustado encontrarlo, gracias”

Idea 2.
Títol. Durmiendo el mundo.
Inspirat. En res en concret.
Relat. Bàsicament seria recórrer tot el món, recórrer totes les edats, religions, sexes, races, animals…en forma de badall. Aconseguir una trama on la camera no parés de captar badalls i veure com una persona el traspassa a una altre i aquesta altre i a una altre. Des de el primer badall d’un nedo vist per un metge que aquest a la vegada el contagia a una nena petita i aquesta a un gos…..fins arribar a un primer plànol d’una persona badallant i que se l’hi encomani a l’espectador.

Idea 3.
Títol. Suerte.
Inspirant. En res en concret.
Relat. Un home al que l’hi somriu la vida. Un bon treball, una dona guapa que l’estima, uns fills modèlics, una bona casa….Veure el dia a dia d’aquesta família, com tot els va de conya, tots s’estimen. L’home un dia te un ensurt; comença a notar coses rares, l’hi fa mal el cap i a vegades perd la visió per moments. Va al metge, un de molt car i l’hi fan tot tipus de proves cares, però no és res. A les dues setmanes durant un partit de tenis te espasmes i comença a veure borrós. No ho diu a ningú, però cada dia te un parell o dos d’aquests episodis. Comença a somiar per les nits amb gent rara, gent que no coneix. Durant el dia, a vegades, sent veus. Els problemes creixen, la feina es gira, la dona mort en un accident de cotxe i els fills ja no són tan perfectes. Un dia decideix suïcidar-se. Agafa una pistola i es dispara al cap.
Acte seguit, com la persona que s’està ofegant i fa una aspiració per agafar el màxim d’aire possible, es desperta. Portava 20 anys ingressat en un hospital, en estat vegetal. Cada vegada que ell veia borrós era que l’injectaven algun tipus de medicament per tornar-lo a la vida real. Cada vegada que somiava amb gent estranyava i escoltava veus eren les de la seva família….

Aquestes tres idees són només apunts i s’haurien de matisar, aclarir, polir, i tornar a enfocar-les per veure si és poden tornar a enfocar des de un altre punt.

Ja us he dit que sóc extremadament pallasso, oi? Doncs per a mostra, no un botó, sinó tres! ;)

Per premiar als valents que ho hagin llegit tot (esteu fatal xavals!) us convido a una de les cançons que més m’agraden d’un grup que tenia bastant deixat de la mà de Deu.

David

"No Difference" · Everything but the girl (Temperamental)

P.D. Canço dedicada a Mónica, per aquest fantàstic retrobament

Estat d’ànims

Després d’un parell de setmanes de treball, treball i més treball ara trobo un raconet de temps per fer un petit resum del meu actual estat d’ànims que ja feia dies que tenia pendent.

Com molts de vosaltres sabreu intento canviar la meva forma d’afrontar els problemes i veure-ho des d’una altra perspectiva.

Reconeix-ho que em sento bé, a gust, amable, amb ganes d’agradar-me i d’agradar als demés. Amb empenta per anar passant els dies i continuar mantenint aquest “estat eufòric” que, tot sigui dit, em comença a agradar.

Poso entre cometes estat eufòric perquè realment crec que em sento així. Mai havia tingut una sensació igual, al menys durant tant de temps seguit. Abans alternava dies dolents, amb dies menys dolents inclòs amb algun dia mig bo, però aquests dies bons sempre els anava transformant en dies patètics i jo mateix m’encarregava de sentir-me ofuscat i negatiu davant del més petit i simple dels problemes.

Part de com em sento la té el meu cercle més proper. Els meus amics i la meva família, inconscientment, em fan estar atent a tot, estar actiu, sentir-me útil i estimat. No em fan sentir millor que ningú i jo no ho sóc ni ho crec, però si que em fan sentir important i guapo.

Encara tinc temes pendents per sentir-me “complert”. Tinc als meus amics de Granollers abandonats, molt abandonats. Haig d’esforçar-me i retrobar-los de nou, els necessito a prop meu.

Un altre tema que em vola pel cap l’intentaré rematar aquest finde. He decidit llançar una ofensiva “contra las fuerzas enemigas” i ja us explicaré quin resultat m’ha donat.

Un petó a tots, ens retrobem la setmana que bé.

"The Same Deep Water As You" · The Cure (Desintagration)

(En una altre època aquest tema m’hauria fet plorar i sentir-me morir. Avui el trobo preciós i trist, però ja no se m’encomana la malenconia de la veu de Robert Smith com abans.)

P.D. Com pots veure “telepatikita mia” tenia raó, tot i que fins avui no he pogut penjar-la per culpa del treball. Cada dia faig una hora més i porto dos divendres, contant amb el de avui, que vaig a treballar tot el dia, fins i tot dissabte també hi aniré. Buff!

Homeboy station · track 15

Això és efectivitat. Dijous escolto una cançó i divendres ja la tinc. Merci Tito.

Bona setmana, ens anirem veient per aquí.

"Dream machine" (Downtempo mix) · Mark Farina feat Sean Hayes

P.D. Trobo aquesta cançó tremendament sexual.

Homeboy station · track 14

Va, que com aquest finde marxaré a desconnectar una mica a la muntanya, us deixo un parell de temes. No us queixareu, eeeh! ;)

Si em voleu trobar estaré a Estavar, al costat de Llívia, a prop de Puigcerdà.

"Keep it Clean" · Camera Obscura (Underachievers Please Try Hard)



"Untitled No" · I Am Kloot (I Am Kloot)

Homeboy station · track 13

"Brave Captain" · Firehose (Ragin Full- on)



P.D. Sembla mentida però aquesta cançó és del 1986

Festivals de Primavera a BCN

Ja estan penjats els cartells de dos dels 2.300 festivals que és fan a Barcelona cada estiu. L’un del 31 de maig al 02 de juny és el Primavera Sound www.primaverasound.com l’altre del 13 al 14 de Juliol és el Sumercasse www.summercase.com. Jo concretament aniré a aquest últim.

El preu de l’abonament del Primavera és; 105 + 3,50 gastos, 108,50€.

Cartell:
Architecture In Helsinki
Girls Against Boys
Múm
Bad Brains
Grizzly Bear
Mus
Band Of Horses
Grupo De Expertos Solynieve
Nathan Fake
Barry Adamson
Hell
Oakley Hall
Billy Bragg
Herman Düne
Oliver Huntemann
Blonde Redhead
Isis
Patti Smith
Bola
Ivan Smagghe
Pelican
Bonde Do Role
Jonathan Richman
Play Paul
Brightblack Morning Light
Justice
The Rakes
Built To Spill
Kid Koala
Reinhard Voigt
Buzzcocks
Kimya Dawson
Robyn Hitchcock And The Venus 3
Comets On Fire
Klaxons
Slint
David Carretta
Lisabö
Smashing Pumpkins
David Thomas Broughton
The Long Blondes
Spank Rock
Death Vessel
Los Planetas
Spiritualized acoustic mainlines
Diplo
Low
Standstill
Dirty Three
Luke Slater
Technasia
DJ Yoda
Luomo
Ted Leo & The Pharmacists
Dominik Eulberg
Matt Elliot
The Good The Bad & The Queen
The Durutti Column
Maxïmo Park
Toktok
Erol Alkan
Melvins
Uffie & Feadz
Explosions In The Sky
Mijk Van Dijk
Umek
Fennesz & Mike Patton
Modest Mouse
Wilco

Jo no sóc un entès musical i reconeixo que molts grups no els he escoltat en la meva vida (he marcat en negreta els que si). Crec que aquest festival és una mica per sibarites però que d’altre banda és perfecte per descobrir noves bandes. Per mi el gran inconvenient és el preu. Típic concert del Juan Carlos, òbviament hi anirà.


El preu de l’abonament del Summer són, 85,00 + 4,00 gastos, 89,00€.

Cartell:
!!!
Air
Arcade Fire
The Chemical Brothers
Dj Shadow
Electrelane
The Flaming Lips
Jarvis Cocker
The Jesus and the Mary Chain
Kaiser Chiefs
LCD Soundsystem
My brightest Diamond
OMD
The Pigeon Detectives
PJ Harvey

No marco cap grup perquè més o menys de tots he escoltat ja alguna cosa. Però si que destaco; The Chemical Brothers, Dj Shadow i LCD.

Segurament els 89€ del Summer no són proporcionals als 108,50 del Primavera, ni pel cartell, ni pel volum de grups, ni per la diversitat de musiques, però crec que m’ho passaré millor al Summer tot i sentir enveja i quedar-me sense veure a grups que actuen en el Primavera com; Maxïmo Park, Smashing Pumpkins, Planetas, Toktok o Wilco o veure a Like Slater o Umek als plats.

Si em busqueu el 13 i el 14 de Juliol estaré pel Summercase a Barcelona, al Forúm i molt possiblement celebrant el meu cumple.

Algú s’anima? Esteu avisats.
_

Mercedes Classe G

Aquest és el cotxe que m’agrada.

No és el més “baratu” però si un dels més cars: (preus actualitzats 29/01/07)

· G 320 CDI Automàtic curt (224cv) 72.150 €

· G 320 CDI Automàtic llarg (224cv) 77.450 €

· G 320 CDI Automàtic descapotable (224cv) 78.550 €

· G 500 Automàtic curt (296cv) 90.300 €

· G 500 Automàtic llarg (296cv) 95.960 €

· G 500 Automàtic descapotable (296cv) 96.550 €

· G 500 AMG Automàtic llarg (354cv) 123.000 €

Molts pensareu que sembla una caixa de morts, que és antiestètic, que sembla prehistòric i coses per l’estil. Doncs a mi m’agrada i punto! ;)

Homeboy station · track 12

Aquest és un tema no apte per escoltar de bon mati, ja us aviso.
Pels amants de la sala “La Paloma”.

“Do you want to” · Franz Ferdinand (Erol Alkan Dub Remix)

Carnestoltes 1981

Recuperant fotos que tenia la iaia guardades, m’he vist sorprès per aquesta. A casa desconeixíem l’existència. Si que és cert que tenim una del mateix dia amb la Jou a la panxa de la mama, però aquesta no la teniem vista.

Gràcies iaia per cuidar sempre de mi. Un petó dels meus, estiguis on estiguis.





















La iaia Maria i “l’idiu” David

"La Ritournelle" · Sebastien Tellier (Politics)



_

De viatge amb transport públic

Avui he estat a Barcelona (Av. del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, a prop de la Pl. Lesseps).

Feia temps que no baixava amb el transport públic (tren L1 fins a Pl. Catalunya i després metro L3 fins a Pl. Lesseps) i avui vull divagar sobre Barcelona, la seva gent i la seva cultura.

Sóc un gran i molt discret observador de detalls i petites coses que, potser, molta gent no les veu (o si).

El tren i el metro són uns bons aparadors per fixar-s'hi en un munt de coses, sobretot en la gent. Us explico només dos detalls però me’n guardo una pila.

El primer detall que m’ha sobtat; quant algú treu un mòbil els que estan a prop seu se’l miren, el revisen i automàticament treuen el seu per “trastejar-lo”.

Per mi el meu mòbil és gairebé una personeta, no l’utilitzo gaire per trucar però hi tinc la meva música, els meus recordatoris, els meus missatges favorits, la meva agenda personal, els meus números...(ho vaig passar fatal el dia que el vaig perdre, pensava que havia perdut a algú estimat)

Suposo que a molts de vosaltres us passarà el mateix que a mi, que sense el mòbil no sou res, que escolteu un to i instantàniament ja sabeu de quina marca és i els més puristes inclòs podríeu saber de quin model es tracta. Crec que el teu telèfon parlar de tu, digue’m “snob”. Segons la melodia o la imatge de fons podríem identificar el seu usuari i englobar-lo per grups, que si quillos, que si maquinetas, que si bacalas, que si conformistes, que si pachangeros, que si alternatius...

Aquest és el meu fons

Aquesta és la meva melodia (“Sample 3” · **Marc Marzenit)

Objectivament jo em ficaria al grup snowboardalternatiupijerastirat, suposo ;)

El segon detall ha estat en l’estació de Pl. Catalunya, esperant el meu tren. Fa temps que mantinc una estranya teoria que avui s’ha confirmat. Des de la meva modesta opinió m’arrisco a dir que hi han tres formes de baixar d’una planta a una altre en una estació de tren; per ascensor, per escales automàtiques i per escales convencionals. Hauré estat uns 15min assegut, fent de discret observador de detalls i petites coses, i podria dir que 8 de cada 10 persones utilitzen les escales automàtiques a les normals. Donem per fet llavors que les més concorregudes són les automàtiques i si jo això ho he esbrinat en només 15min, tot i ser lent de pensaments, dono per suposat que de tothom és coneguda aquesta teoria. Llavors, perquè, tot i sabent-ho, els que van tard i tenen que córrer per agafar el tren baixen per les automàtiques a “tranques i barranques” i empaitant-se els uns als altres en plan “primerdiadelasrebajasenelcorteinglesytodosentrancorriendoparasalirenlatele” tenint a 5m, completament buides i amb el típic borrissol de palla de les pelis de “Güestern”, les escales de tota la vida? Tot això ho veia des de el meu modest banc a cada tren que marxava i pensava, però que no se’n recorda ningú que hi han uns elements arquitectònics, normalment dits en castellà “huella y contrahuella” que formen graons i que una suma de graons pot fer una escala i que aquesta escala fa la mateixa funció?

Les preses no et deixen anar més ràpid.

Ja està. Aquest resum a estat, molt breument, la meva última incursió al magnífic món dels transports públics.

Per cert com a fet curiós dir que he vist a un senyor, de l’edat del nostre pare, amb una motxilla d’esport “Pelikan”. Genial, quins records. Si arribo a ser un caça tendències o un “cool hunter”, com dirien els imbècils, ja estaria fent samarretes, gorres i muñequeras, de les marques que si són les de sempre; Milan, Staedtler, Rotring, el gos dels din-a4 de Galgo...

** Algun dia parlaré de Marc Marzenit (Mollerusa), geni musical, compositor impecable i dj rere uns Mac’s "estratosféric".

Sense explicacions

8/2/2007
Tres vàndals destrossen el drac del parc Güell

Tres joves van pegar violentament dimarts passat el drac modernista de Gaudí al parc Güell, que va patir importants danys al cap i el tronc. Dimarts, els Mossos van detenir en relació amb aquest succés un noi de 22 anys que acumula des de l'any 2005 quatre denúncies per furts i danys en mobiliari urbà i un altre arrest per amenaces i violació de domicili, i ahir van arrestar també una menor.Els fets es van produir dimarts cap a les 20.00 hores. Diversos testimonis van alertar els Mossos que tres joves d'"estètica antisistema i punk", segons van informar ahir fonts policials, estaven danyant la popular escultura. Agents de la policia autonòmica es van presentar a la zona i van emprendre una persecució rere els vàndals, que van sortir fugint. Un d'ells, David P. C., de 22 anys i veí de l'Hospitalet, va ser localitzat al carrer de Mercedes, quan encara portava una barra de ferro de més d'un metre.El detingut havia de passar a disposició judicial ahir mateix. Els Mossos no descartaven una tercera detenció i investigaven si els dos acompanyants també van participar activament en les destrosses. En els últims dos anys, David P. C. havia acumulat altres denúncies per danyar vehicles i una cabina telefònica. En aquesta ocasió podria ser acusat d'un delicte contra el patrimoni històric, que el Codi Penal castiga amb penes de presó de tres mesos a tres anys.


31/12/2006
Un vehicle baixa per l'escalinata de la catedral de Girona i en trenca diversos esglaons

Un turisme va destrossar diversos esglaons de la catedral de Girona dissabte a la matinada quan va accedir a la zona de l'edifici històric i va baixar per l'escalinata, una zona d'oci on la circulació de vehicles està restringida als veïns. Segons publica avui Diari de Girona, els fets es van produir dissabte a les tres de la matinada quan un vehicle, que podria ser un tot terreny, va accedir a la plaça dels Apòstols de Girona i va arribar fins a la catedral. Segons les primeres hipòtesis, el vehicle va baixar de forma ràpida però frenant. El cop de la primera baixada va destrossar un esglaó. El vehicle va continuar baixant a certa velocitat i són visibles les marques d'una gran frenada en forma de S en el tram mitjà de l'escalinata.Però els danys més greus els va provocar a la part baixa, on el vehicle va frenar i la seva part posterior va impactar contra els esglaons fent-los miques.

···

Però que l’hi passa a la gent? Perquè es perdent les bones maneres?
Llegeixo aquests dos articles, que ja tenen un temps, i no trobo cap explicació lògica sobre els fets.
Tots de petits, o de joves, em fet el cabra alguna vegada, tirant petards dintre de papereres o contenidors, entrant en les caduques cabines telefòniques i fer de tot, però això ratlla el vandalisme més radical. A qui se l’hi acudeixen aquestes salvatjades? No hi ha cap mena de disculpa possible, ni excusa, ni que si estava borratxo, ni que si anava fumat, ni que si sóc estranger i a mi les vostres escultures me la porten fluixa....
A mi mai se m’ocorreria agafar una barra i liar-me a pals amb cap escultura de Chillida o agafar un cotxe i destrossar l’església de cap ciutat o poble, per petit o gran que sigui.
A aquesta gent la faria pagar les reparacions i els hi faria treballar allà on han fet el mal. A més faria una pancarta publicaria de 20x20m. amb la foto de la cara del personatge en qüestió, en el lloc dels fets, perquè tothom el reconegués i s’emportés la glòria que tant havia buscat, per estúpid!

"Dying to stay" · Alias (The other side of the looking glass)


_

Homeboy station · track 11

Bon cap de setmana a tots.

"Sabotage" · Beastie boys (Ill communication)


_
Per cert no us perdeu el vídeo de Sabotage, genial. Si em disfresso algun dia m'agradaria anar com ells, a que mola?


_

Nou David

Pals, pals i més pals que m’ha donat la vida i precisament ara em dono compte de tot el temps que he perdut en pensaments inútils i pel.lícules sense sentit.
_

Avui veig, clarament, que ningú m’ha donat mai cap pal, m’els he anat donat jo mateix a poc a poc inconscientment.

_

Sempre he pensat negativament de tot i de tothom i sempre he mantingut un pols amb la meva autoestima, perdent sempre.

_

Aquests dies he estat rumiant i pensant i tornant a rumiar i tornant a pensar. Pensant i rumiant en tot el temps que els hi he dedicat a les meves pel.lícules i les meves rallades que, ineludiblement, traspassava sense voler al meu entorn.

_

Sempre he estat emocionalment dèbil i qualsevol estupidesa la magnificava fins a l’infinit, em marginava i m’enfonsava.

_

Mai m’he agradat, mai. Crec que aquesta part ha fet deixar-me de viure moments increïbles i estones inoblidables. Constantment m’he castigat per ser com sóc, per no ser com aquell o com aquell altre. Sempre pendent dels demés, comparant-me amb tots.

_

Sé que hi ha i sempre hi hauran nois millors que jo, en tots els aspectes i en totes les situacions. Guapos, alts, forts, amb més cabell, amb menys pels, més divertits, més interessants...

_

Sé que tinc les meves limitacions però tots en tenim.

Sé que no sóc lleig, que tinc gràcia, que sóc conversador, que sóc alegre, que sóc burronot (@<), que sóc diferent a tots ells...

_

No vull estar trist, ni enfadat amb mi ni amb les meves preses de decisions. No vull castigar-me pensant en tot el que no tinc. No vull, no em dona la gana, ja no perquè tot això s’acaba’t.

_

Una vegada em va dir escriure el meu gran i enyorat amic Juan Carlos ...la vida esta llena de oportunidades... Te raó i les penso aprofitar totes.

_

Com que no us vull fer llegir més, us deixo un parell de cançons que em posen de molt bon rotllo i unes ganes boges de saltar i saltar i saltar...

_

Gràcies per escoltar-me, entendre’m i recolzar-me,

_

David

_

"The hand that feeds" · Nine Inch Nails (With teeth)



"On the floor" · Standard (3.000v 40.000w)



P. D.; per cert Tito & Cia. concert (02/03) Standard a l'Hospitalet, dintre del Let´s Festival.
_

Pascal Kleiman

Piles recarregables per USB

Noticia extreta de http://www.es.theinquirer.net/
_

¿Por qué no se le habrá ocurrido a nadie antes? En lugar de tener que aguantar esos pesados cargadores, una empresa ha reinventado la rueda ofreciendo pilas AA que se recargan mediante el puerto USB de nuestro ordenador.

Estas pilas recargables son exactamente iguales que cualquier otra pila en formato AA (las típicas en los mandos a distancia), pero tienen la peculiaridad de que su parte superior se descubre para mostrar un conector USB.

Precisamente esa es la forma de recargarse, ya que al conectarlas a un PC o portátil que disponga de corriente (si está apagado no lograremos nada, claro está) estas pilas comenzarán su recarga.

Las baterías de NiMH (Níquel e Hidruro Metálico) disponen de una capacidad de 1300 mAh, una cantidad más que suficiente para proporcionar una autonomía notable (según que uso y dispositivo, claro) y se venden en el Reino Unido a un precio de 12,99 libras (cerca de 20 euros) por el pack de 2.

Més info a http://www.usbcell.com/

Homeboy station · track 10

Comenem la setmana amb força.
_
"New paths to helicon Part I" · Mogwai (BBC Sessions 1996-2003)

Homeboy station · track 9

Poseu-vos les perruques dels Jackson Five, les plataformes daurades i els vestits més glamorosos que aquesta nit anem a la disco.

_

Bon cap de setmana.
_
"Free" (Mood II Swing Mix) · Ultranate
_

P.D.: no és la versió original però trobo que aquesta no està malament del tot.

_

Meme top-secret

Princess Valium, que a su vez a sido invitada por El Santo Job, me invita a participar a mi en esto de los memes (el primero para mi). Copiando las palabras del Santo Job: Entiendo que consiste en contar 5 cosas de mí que sean secretas, o, más bien, que vosotros desconozcáis...

_

Ahí voy:

_

1. No soporto el dolor físico intenso. Realmente no tengo una explicación clínica, básicamente porque nunca se lo he comentado a un medico, pero cuando me doy un buen golpe, me mareo y me desmayo sistemáticamente. No sé desde cuando lo experimento pero recuerdo haberme desmayado unas 5-6 veces desde los 16 años. Hará un año tuve dos caídas fuertes, una ceja partida y una clavícula rota (mi bici no me quiere mucho:p). Pues en ninguna de estas caídas me desmayé y si en cambio mi último desplome fue al comerme una magdalena. Estoy mal hecho.

_

2. Yo, mister baja-autoestima y negatividad superlativa, en EGB me reía de una chica bastante mal agraciada de la clase.

_

3. He utilizado todos los correctores bucales habidos y por haber. Los fijos, las gomas, los nocturnos, los que llevaban una cinta.... Aún, hoy en día, tengo problemas dentales, pero cómo hago con mi salud, sólo visito al medico cuando ya es irreversible. Me dan pánico todos los médicos, hasta los buenos.

_

4. Tengo tres pares de bambas. Unas Vans que tienen 12 años, unas DVS de 8 y unas DVS de este verano. Como podéis ver me cuesta mucho encontrar bambas y ropa en general que me guste.

_

5. No tengo ni la más mínima idea de cocinar. Una vez me hice palomitas, cuando aún no existían los microondas, y le puse a la sartén más de la mitad de aceite. Sé que no puedo excusarme en decir que como nunca me he visto en la obligación de cocinar no sé. Suerte que la mama siempre estará conmigo, quiera ella o no.

_

Que tal lo he hecho? Bueno yo creo que he cumplido. Y como dice Princess la tradición pide que la cosa siga y siga...O sea que os animo y obligo a pringar a Reche, Esther y Arian. Estos dos últimos no tienen blog como tal así que ya nos diréis donde lo habéis publicado.

_

Animaos que, aunque a mi ha costado un rato pensarlos, es divertido.

_

Homeboy station · track 8

Tot i que la veu del cantant no m’entusiasmi gaire i que només m’agradin dos o tres cançons aquí teniu el meu tema per aquest finde, fins aviat!

_

"Neighborhood #1 (tunnels)" · The arcade fire (Funeral)

Propòsits pel 2007

Abans de tot feliç any nou i gràcies per visitar-me.

Molta gent és marca propòsits al començar un nou any. Penso que és una estupidesa, però intentaré fer els meus.

_

Consolidar-me a la feina

Preocupar-me pel meu cotxe

Fer esport

Gaudir de la meva família

Viatjar

Ser egoista

Madurar

Anar de concert

Provar la neu

Comprar vinils

Llegir

Recordar sense tristesa

Conèixer musiques noves

Passar el temps amb els amics

Veure-les

Guanyar a la meva autoestima

Enamorar a Maria

...

_

Crec que en aquesta petita i modesta llista tinc tot el que necessito. Hi han coses que encara em queden per trobar, i sentir-me així complert, però lluitaré per aconseguir-les i retrobar-me amb la felicitat que fa temps que no la noto a prop.

_

"Still D.R.E." · D.R.E. feat Snoop Dogg


_

Fins l'any que bé

Pel meu últim post deixo la meva millor cançó i un tema instrumental d’un grup que he conegut recentment però que ja en tenia constància. No és la millor però si una de les més breus i boniques dels suecs The Radio Dept. que s’estan tornant un dels meus grups predilectes.
Acabaré l’any intentant desconnectar i emprendre el nou amb més força, empenta i ànims.
Ja no ens tornarem a veure fins passades festes o sigui que feliç Nadal i bon any a tothom des de el meu petit món,

David

"Home" · Depeche Mode (Ultra)



"Värnhem" · The Radio Dept. (This past week)

Nadal, festes i pensaments

Trobo un moment per descansar, asseure’m, concentrar-me i escriure una mica. Parlar una estona, en la soledat del meu diari.
Parlar d’aquests estranys dies de final d’any. De dies plens d’emocions, de retrobaments, d’angoixa, d’incomprensió…
Dies de tremenda alegria acompanyats de dies frustrants i negats. El meu cap i tots els meus sentiments més profunds aprofiten els pitjors dies per fer-m’ho veure tot més negre. La meva abnegada auto estima s’accentua en aquests dies.
Dies també que m’han donat l’opció de conèixer cares noves. Cares noves i amb bona fe, cares noves que és deixen estimar i que et fan sentir viu i bonic. No aconsegueixo sentir-me millor.
Noto que vaig desapareixent de les vides dels meus millors amics. Noto que aquells amb els que vam jurar i perjurar que estaríem junts fins al final, em van deixant anar de la mà poc a poc. Noto com deixo, inevitablement, de pertànyer a les vides dels meus millors amics. En qui puc confiar avui?

Tinc la necessitat imperiosa de desconnectar de tot i de tothom. La necessitat de fugir, la necessitat de pensar solament en mi, necessito marxar ben lluny i deixar de pensar en tot i en tothom.

"Dark Secrets Look For Light" · Piano magic (Low birth weight)


_

Homeboy station · track 7

"Pulling our weight" · The Radio Dept. (Pulling our weight)

Dr. Slump

Gràcies petita princesa per tornar-me’n, per uns segons, als anys on tot eren riures, als anys on, sense cap més preocupació que asseure’m al sofà amb el meu pa bimbo amb nocilla, mirava la tele i em quedava bocabadat amb el Dr. Slump.
Me sorprès al veure’m riure de les mateixes coses, tindran raó les veus que em diuen que encara no sóc gaire madur?. Tornar a escoltar les veus originals, les de les primeres temporades, del Dr. Slump, de l’Arale, d’en Pisuke, d’en Taro.... són impagables.
Si us entra com una espècie de nostàlgia al veure-les, ja serem dos.

La millor sèrie de dibuixos animats.

__

_

_

Homeboy station · track 6

"Up against the wall" · Peter Bjorn and John (Writer's block)


_

Homeboy station · track 5

"Mad World" · Gary Jules (Trading Snakeoil for Wolftickets) · BSO Donnie Darko

P.D.1: impresionant promo del nou videojoc per la Xbox, Gears of War

P.D. 2: molts de vosaltres al escoltar aquest tema no sabreu que jo encara estic dormint. És més si ho feu per la tarda segurament també ho estaré de adormidet al meu sofà. Dimecres marxo cap a Granada si em busqueu ja sabeu on trobar-me.
Fins aviat.

Homeboy station · track 4

"Decidir" · Fon Román (Silencio cómodo en un jardín descuidado)


_

3 desembre 2002

Sospirant recordo el naixement de l’amor de la mà de la noia més bonica que mai pugui trobar-me en aquesta vida, sense cap mena de dubte.

Sospirant per la seva tendresa innata, el seu cos de foc, les seves petites mans, els seus dolços llavis, els seus calents petons, les seves carícies....

Somnio encara avui que continuem abraçats, tremolosos, que continuem sent un, que continuem estimant-nos com la primera vegada, com aquell dimarts inoblidable, somnio encara avui l’olor de la seva pell i en com va despertar l’home que tenia dintre meu.

Per la meva terremotita, a la meva petita flor de vermell perpetuo.
_

23 novembre 2002

En una setmana estranya continuo estimant-te com el primer dia

_

"All is full of love" · Björk (Homogenic)


_

_

_

A la meva iaia

Avui a mort la meva iaia. A les 08:45h. A St. Celoni. Als 94 anys.
Desprès d’estar tota la tarda amb la família al tanatori necessitava seure’m una mica i reflexionar. Reflexionar sobre la meva segona mare, la meva iaia.
La iaia no sabia llegir, no sabia escriure, l’hi costava entendre el català desprès de viure més de 40 anys a Catalunya i tot i així era coneguda al meu barri. Era la Sr. Maria.
La meva iaia és desvivia pels demés, tot el que tenia era pels altres, sempre que arribaven els cap de setmana a més de la paga dels pares ella sempre em donava diners, 200 o 300 de les antigues pessetes. Moltes vegades, i com passa en molts casos, la gent se n’aprofitava d’ella.
La meva iaia fins fa 5 anys era autosuficient, ella es comprava les seves cosetes i anava a passejar ajudada d’algú això si. Un dia va dir dues o tres coses rares, la setmana següent en va dir més, la demència senil va agafar a la meva iaia i cada dia se l’anava enduent més i més lluny, fins acabar amb els seus records i transformar-la en un oblit.
Va ser dur, molt dur, veure com tot el que estimes queda assegut en una cadira de rodes de una residència d’avis. Mai oblidaré l’instant de deixar-la a St. Celoni, encara amb estones de lluïdessa, i sentir la seva mirada de resignació, de tristor i de soledat.
Des de llavors sempre que podia l’anava a veure. Al principi em costava assimilar-ho però amb el temps i dosis d’humor era més fàcil. M’agradava fer-la riure, dir-li tonteries, que em donés masajitos per l’esquena com bonament podia la dona i la feia parlar i l’intentava fer-la recordar.
Últimament em costava més acomiadar-me d’ella. Havia agafat el costum de donar-li de sopar i ja em quedava una estoneta amb ella, l’hi posava Nivea a la cara, colònia...m’agradava cuidar-la.
Dijous ens van trucar, la iaia estava malament. Ja no hi havia volta enrere, era qüestió de dies, setmanes...
No ha estat fins aquest mati. A les 08:45h. A St. Celoni. Als 94 anys.
Poca cosa vull afegir més, segurament hi hauran milers d’àvies com la meva, jo he tingut la sort de tenir-la tota per mi.

Per la meva iaia, la meva segona mare, una de les poques dones que marcaran la meva vida. Estiguis on estiguis t’estimaré com t’estimava quant em venies a buscar al cole, com quant t’acompanyava a comprar el pa i em donaven “anisetes”, com quant em feies riure amb les teves paraules impossibles de poble, com quant llegíem els teus llibres de lectura per la gent gran, com quant em vas agafar de la ma per veure a la meva germana desprès de néixer, t’estimaré com he fet avui al plorar el teu adéu.

-Buenas noches iaia
-Buenas noches cariño
-Hasta mañana
-Si Dios quiere

"El sitio de mi recreo" · Antonio Vega (El sitio de mi recreo)

Family guy

Molts de vosaltres ja coneixereu aquesta sèrie que dona La sexta, tot i així us explicaré una mica de que va.

Extracte de lasexta.com:
...alocada, divertida, políticamente incorrecta y con un cierto punto de dulzura, así es Padre de familia. Aparentemente infantil, la serie esconde una versión revolucionaria de la realidad, invirtiendo los papeles entre padres e hijos. Su creador, Seth McFarlane, Vaca y pollo, American Dad, fue considerado a los 25 años el valor más prometedor del género. Los protagonistas son los componentes de la familia Griffin. El padre, Peter, es un irresponsable bonachón sin autoridad ni inteligencia al que le encantan las juergas y la cerveza. Vive con su mujer Lois, una sexy ama de casa y profesora de piano, adaptada a su tiempo, a la que su familia no para de darle problemas. El matrimonio tiene tres hijos: Meg, una adolescente depresiva por el rechazo familiar y escolar que sufre. Chris, en plena pubertad, quien ha heredado los genes de su padre y Stewie, bebé de un año que siente un profundo odio hacia su madre, contra la que utiliza armas que él mismo fabrica. Por último, el perro, el personaje más atípico: le falta poco para ser humano, pues además de hablar, leer y tomar el sol, es el más razonable de todos...

A part d’aquesta descripció de cada personatge jo destaco per davant de tot el format. És estrany que en cada capítol no és parodií alguna pel.lícula o algun personatge no tingui un record, òbviament amb la realitat completament desfigurada i amb to satíric genial. A més utilitzen molt els silencis i els plànols fixes cosa que mai havia vist en una altre sèrie de dibuixos animats. El doblatge és un altre dels seus punts forts, realment han estat molt encertats en aquest aspecte i no abusen de les “espanyolades” que a vegades surten a “Los Simpsons” amb refranys i paraules “typical spanish”.

A títol personal diré que és una de les meves sèries de dibuixos preferides. Parlava en un article dels meus concerts favorits, aquí també en tinc dos o tres. 29 anys donen per veure molta tele i molts dibuixos, la llista seria interminable, però crec fermament que “El Dr. Slump” i “Los Simpsons” van ser les que més em van impactar i dels que en guardo millors records i riures. Tristament a base de repetir cíclicament temporada rere temporada “Los Simpsons” l’acabaré per avorrir, de "El Dr. Slump" penjaré un vídeo divendres que us asseguro farà posar-vos nostàlgics

Si encara no l’heu vista teniu l’oportunitat de fer-ho cada dia a La sexta de 15 a 15:45h i si teniu dubtes aquí us deixo uns petits fragments de “Family guy” que he trobat genials.

_

_

_

_

Homeboy station · track 3

Bon cap de setmana.

"Supernature" · Cerrone

Concert Sufjan Stevens

Senzill, tendre, emotiu, apassionant......
No puc descriure el concert de Sufjan Stevens amb quatre paraules.
El lloc va ser idoni, el Casino Aliança del Poble Nou. Un recinte molt “coqueto” i amb molt bona acústica.
A les 21:30h va sortir una noia que forma part del grup a tocar mitja hora i amenitzar al públic a base de guitarra elèctrica i piano. Una veu molt melòdica que acompanyada del piano va crear una atmosfera bucòlica preciosa. Ja buscaré el nom perquè em va agradar molt.
I a les 22:00h el que tothom esperava Sufjan Stevens a Bcn, no va defraudar. Van ser dues hores llargues repassant els seus dos últims discos “Illinois” i “The Avalanche” amb una banda formada per 10 músics; dues trompetes, un saxo, un trombó, un bateria, tres guitarres, un teclat i el piano i el banjo de Sufjan.
Que dir? Crec que han hagut dos concerts en la meva vida que m’han marcat, “Björk” per tot el que significava i significa per mi la persona amb qui vaig anar i “Depeche Mode” dels que sobren les paraules. Doncs el de ahir ja l’incloc en aquest apartat.
No vull extendre'm gaire en com va anar tot només apuntar que va tancar el concert amb “Concerting the UFO Sighting Near Hightland”, tema que ja vaig posar en un anterior post però amb la diferència de que el va fer solament amb veu i piano, em va faltar plorar.

No dubteu ni un moment en fer-vos amb algun treball d’aquest noi abans que els 40 o similars ho espatllin i facin de Sufjan Stevens uns Franz Ferdinand qualsevol.
_

Vídeo

Un vídeo que em va impactar per la seva plasticitat i contundencia.

"False flags" · Massive Attack (Collected - Dual disc)

_

_

Homeboy station · track 2

Aquí us deixo una joia pel cap de setmana, a gaudiu-la com cal.
_
"Alive" · Daft punk (Homework)


_

Homeboy station / track 1

Benvinguts al racó musical del weblog.
Homeboy station radiarà la música que més m’agrada i si serveix per fer-vos descobrir temes nous em donaré per satisfet.
Per l’obertura he seleccionat aquest tema que trobo imprescindible i que s’ha de portar sempre a sobre.

"The Sky was pink" · Nathan Fake (James Holden remix)
_

_

_

Art?

Pop art? Art déco? Art abstracte? Impressionisme? Surrealisme? Cubisme? Lisbo art? Atont art?
Jutgeu vosaltres mateixos.




_

Esperant les nevades

Arriba el fred, arriben els dies foscos, arriben les nits llargues i els dies ínfims: arriba l’hivern.
Com molts de vosaltres l’hivern es simplifica en mirar “Temps de neu”, consultar gruixos i meteos per les futures pujades i esperar les primeres nevades com si fos la millor truita de patates de la mama.
Aquest any, depenent de molts factors, renovaré el meu material dur. (taula, fixacions i botes)
L’snowboard ens agradi o no ja és una realitat i des de fa un parell d’anys ha pujat més que l’euribor. Òbviament les marques no són tontes i en aquest mercat tant potent no paren de sortir noves marques, nous materials i noves invencions. S’ha de ser “gat vell” perquè no ens maregin tantes informacions de cop, goofy, regular, freestyle, freeride, nose, tail, backcountry, powder, spot...
Jo no sóc cap entès sobre res, però porto ja uns anys en això com per permetre’m la llicencia de fer un parell de recomanacions: Northwave en botes i Drake en fixacions.
En l’apartat referent a la taula ja entren altres factors a part de la marca i les característiques de la mateixa. Per mi el grafisme fa molt però això també és una arma de doble fil perquè moltes vegades ens quedem meravellats amb alguna serigrafia i ens estan venent autèntiques birries.
Espero poder compartir amb molts de vosaltres els meus nous materials, les meves Northwave sobre les inseparables Drake (guiades per una Santa Cruz Gian Simmen Pro 160 TT?, una Burtom Custom X 156?, una Nitro Misfit Eero 158.6?...) i alliberar tota l’adrenalina sobre una bona pala de neu pols.

Aquí teniu tres petits trailers de tres grans pel·lícules que, per uns motius o uns altres, he trobat interessants.

· In Transit, Alterna Films

http://www.youtube.com/watch?v=1khEsiJXHSc

· Draw the Line, Standard Films

http://www.youtube.com/watch?v=0K2FDgqVkgc

· Gap Session - 91 Words, Blank Paper

http://www.youtube.com/watch?v=YZ-XSs5JLcg
_

Silenci?

La meva imatge de silenci.
Acomiadar al meu millor amic. Abraçar-lo i veure’t obligat a callar les paraules, ofegat per un mar de llàgrimes de tristor.

Fins ara mateix. Sort. Sigues feliç.



_