Recuperant fotos que tenia la iaia guardades, m’he vist sorprès per aquesta. A casa desconeixíem l’existència. Si que és cert que tenim una del mateix dia amb la Jou a la panxa de la mama, però aquesta no la teniem vista.
Gràcies iaia per cuidar sempre de mi. Un petó dels meus, estiguis on estiguis.
La iaia Maria i “l’idiu” David
"La Ritournelle" · Sebastien Tellier (Politics)
Avui he estat a Barcelona (Av. del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, a prop de la Pl. Lesseps).
Feia temps que no baixava amb el transport públic (tren L1 fins a Pl. Catalunya i després metro L3 fins a Pl. Lesseps) i avui vull divagar sobre Barcelona, la seva gent i la seva cultura.
Sóc un gran i molt discret observador de detalls i petites coses que, potser, molta gent no les veu (o si).
El tren i el metro són uns bons aparadors per fixar-s'hi en un munt de coses, sobretot en la gent. Us explico només dos detalls però me’n guardo una pila.
El primer detall que m’ha sobtat; quant algú treu un mòbil els que estan a prop seu se’l miren, el revisen i automàticament treuen el seu per “trastejar-lo”.
Per mi el meu mòbil és gairebé una personeta, no l’utilitzo gaire per trucar però hi tinc la meva música, els meus recordatoris, els meus missatges favorits, la meva agenda personal, els meus números...(ho vaig passar fatal el dia que el vaig perdre, pensava que havia perdut a algú estimat)
Suposo que a molts de vosaltres us passarà el mateix que a mi, que sense el mòbil no sou res, que escolteu un to i instantàniament ja sabeu de quina marca és i els més puristes inclòs podríeu saber de quin model es tracta. Crec que el teu telèfon parlar de tu, digue’m “snob”. Segons la melodia o la imatge de fons podríem identificar el seu usuari i englobar-lo per grups, que si quillos, que si maquinetas, que si bacalas, que si conformistes, que si pachangeros, que si alternatius...
Aquest és el meu fons
Aquesta és la meva melodia (“Sample 3” · **Marc Marzenit)
Objectivament jo em ficaria al grup snowboardalternatiupijerastirat, suposo ;)
El segon detall ha estat en l’estació de Pl. Catalunya, esperant el meu tren. Fa temps que mantinc una estranya teoria que avui s’ha confirmat. Des de la meva modesta opinió m’arrisco a dir que hi han tres formes de baixar d’una planta a una altre en una estació de tren; per ascensor, per escales automàtiques i per escales convencionals. Hauré estat uns 15min assegut, fent de discret observador de detalls i petites coses, i podria dir que 8 de cada 10 persones utilitzen les escales automàtiques a les normals. Donem per fet llavors que les més concorregudes són les automàtiques i si jo això ho he esbrinat en només 15min, tot i ser lent de pensaments, dono per suposat que de tothom és coneguda aquesta teoria. Llavors, perquè, tot i sabent-ho, els que van tard i tenen que córrer per agafar el tren baixen per les automàtiques a “tranques i barranques” i empaitant-se els uns als altres en plan “primerdiadelasrebajasenelcorteinglesytodosentrancorriendoparasalirenlatele” tenint a 5m, completament buides i amb el típic borrissol de palla de les pelis de “Güestern”, les escales de tota la vida? Tot això ho veia des de el meu modest banc a cada tren que marxava i pensava, però que no se’n recorda ningú que hi han uns elements arquitectònics, normalment dits en castellà “huella y contrahuella” que formen graons i que una suma de graons pot fer una escala i que aquesta escala fa la mateixa funció?
Les preses no et deixen anar més ràpid.
Ja està. Aquest resum a estat, molt breument, la meva última incursió al magnífic món dels transports públics.
Per cert com a fet curiós dir que he vist a un senyor, de l’edat del nostre pare, amb una motxilla d’esport “Pelikan”. Genial, quins records. Si arribo a ser un caça tendències o un “cool hunter”, com dirien els imbècils, ja estaria fent samarretes, gorres i muñequeras, de les marques que si són les de sempre; Milan, Staedtler, Rotring, el gos dels din-a4 de Galgo...
** Algun dia parlaré de Marc Marzenit (Mollerusa), geni musical, compositor impecable i dj rere uns Mac’s "estratosféric".
8/2/2007
Tres vàndals destrossen el drac del parc Güell
Tres joves van pegar violentament dimarts passat el drac modernista de Gaudí al parc Güell, que va patir importants danys al cap i el tronc. Dimarts, els Mossos van detenir en relació amb aquest succés un noi de 22 anys que acumula des de l'any 2005 quatre denúncies per furts i danys en mobiliari urbà i un altre arrest per amenaces i violació de domicili, i ahir van arrestar també una menor.Els fets es van produir dimarts cap a les 20.00 hores. Diversos testimonis van alertar els Mossos que tres joves d'"estètica antisistema i punk", segons van informar ahir fonts policials, estaven danyant la popular escultura. Agents de la policia autonòmica es van presentar a la zona i van emprendre una persecució rere els vàndals, que van sortir fugint. Un d'ells, David P. C., de 22 anys i veí de l'Hospitalet, va ser localitzat al carrer de Mercedes, quan encara portava una barra de ferro de més d'un metre.El detingut havia de passar a disposició judicial ahir mateix. Els Mossos no descartaven una tercera detenció i investigaven si els dos acompanyants també van participar activament en les destrosses. En els últims dos anys, David P. C. havia acumulat altres denúncies per danyar vehicles i una cabina telefònica. En aquesta ocasió podria ser acusat d'un delicte contra el patrimoni històric, que el Codi Penal castiga amb penes de presó de tres mesos a tres anys.
31/12/2006
Un vehicle baixa per l'escalinata de la catedral de Girona i en trenca diversos esglaons
Un turisme va destrossar diversos esglaons de la catedral de Girona dissabte a la matinada quan va accedir a la zona de l'edifici històric i va baixar per l'escalinata, una zona d'oci on la circulació de vehicles està restringida als veïns. Segons publica avui Diari de Girona, els fets es van produir dissabte a les tres de la matinada quan un vehicle, que podria ser un tot terreny, va accedir a la plaça dels Apòstols de Girona i va arribar fins a la catedral. Segons les primeres hipòtesis, el vehicle va baixar de forma ràpida però frenant. El cop de la primera baixada va destrossar un esglaó. El vehicle va continuar baixant a certa velocitat i són visibles les marques d'una gran frenada en forma de S en el tram mitjà de l'escalinata.Però els danys més greus els va provocar a la part baixa, on el vehicle va frenar i la seva part posterior va impactar contra els esglaons fent-los miques.
···
Però que l’hi passa a la gent? Perquè es perdent les bones maneres?
Llegeixo aquests dos articles, que ja tenen un temps, i no trobo cap explicació lògica sobre els fets.
Tots de petits, o de joves, em fet el cabra alguna vegada, tirant petards dintre de papereres o contenidors, entrant en les caduques cabines telefòniques i fer de tot, però això ratlla el vandalisme més radical. A qui se l’hi acudeixen aquestes salvatjades? No hi ha cap mena de disculpa possible, ni excusa, ni que si estava borratxo, ni que si anava fumat, ni que si sóc estranger i a mi les vostres escultures me la porten fluixa....
A mi mai se m’ocorreria agafar una barra i liar-me a pals amb cap escultura de Chillida o agafar un cotxe i destrossar l’església de cap ciutat o poble, per petit o gran que sigui.
A aquesta gent la faria pagar les reparacions i els hi faria treballar allà on han fet el mal. A més faria una pancarta publicaria de 20x20m. amb la foto de la cara del personatge en qüestió, en el lloc dels fets, perquè tothom el reconegués i s’emportés la glòria que tant havia buscat, per estúpid!
"Dying to stay" · Alias (The other side of the looking glass)
_
Pals, pals i més pals que m’ha donat la vida i precisament ara em dono compte de tot el temps que he perdut en pensaments inútils i pel.lícules sense sentit.
_
Avui veig, clarament, que ningú m’ha donat mai cap pal, m’els he anat donat jo mateix a poc a poc inconscientment.
_
Sempre he pensat negativament de tot i de tothom i sempre he mantingut un pols amb la meva autoestima, perdent sempre.
_
Aquests dies he estat rumiant i pensant i tornant a rumiar i tornant a pensar. Pensant i rumiant en tot el temps que els hi he dedicat a les meves pel.lícules i les meves rallades que, ineludiblement, traspassava sense voler al meu entorn.
_
Sempre he estat emocionalment dèbil i qualsevol estupidesa la magnificava fins a l’infinit, em marginava i m’enfonsava.
_
Mai m’he agradat, mai. Crec que aquesta part ha fet deixar-me de viure moments increïbles i estones inoblidables. Constantment m’he castigat per ser com sóc, per no ser com aquell o com aquell altre. Sempre pendent dels demés, comparant-me amb tots.
_
Sé que hi ha i sempre hi hauran nois millors que jo, en tots els aspectes i en totes les situacions. Guapos, alts, forts, amb més cabell, amb menys pels, més divertits, més interessants...
_
Sé que tinc les meves limitacions però tots en tenim.
Sé que no sóc lleig, que tinc gràcia, que sóc conversador, que sóc alegre, que sóc burronot (@<), que sóc diferent a tots ells...
_
No vull estar trist, ni enfadat amb mi ni amb les meves preses de decisions. No vull castigar-me pensant en tot el que no tinc. No vull, no em dona la gana, ja no perquè tot això s’acaba’t.
_
Una vegada em va dir escriure el meu gran i enyorat amic Juan Carlos ...la vida esta llena de oportunidades... Te raó i les penso aprofitar totes.
_
Com que no us vull fer llegir més, us deixo un parell de cançons que em posen de molt bon rotllo i unes ganes boges de saltar i saltar i saltar...
_
Gràcies per escoltar-me, entendre’m i recolzar-me,
_
David
_
_
¿Por qué no se le habrá ocurrido a nadie antes? En lugar de tener que aguantar esos pesados cargadores, una empresa ha reinventado la rueda ofreciendo pilas AA que se recargan mediante el puerto USB de nuestro ordenador.
Estas pilas recargables son exactamente iguales que cualquier otra pila en formato AA (las típicas en los mandos a distancia), pero tienen la peculiaridad de que su parte superior se descubre para mostrar un conector USB.
Precisamente esa es la forma de recargarse, ya que al conectarlas a un PC o portátil que disponga de corriente (si está apagado no lograremos nada, claro está) estas pilas comenzarán su recarga.
Las baterías de NiMH (Níquel e Hidruro Metálico) disponen de una capacidad de 1300 mAh, una cantidad más que suficiente para proporcionar una autonomía notable (según que uso y dispositivo, claro) y se venden en el Reino Unido a un precio de 12,99 libras (cerca de 20 euros) por el pack de 2.
Més info a http://www.usbcell.com/
Comenem la setmana amb força.
_
"New paths to helicon Part I" · Mogwai (BBC Sessions 1996-2003)
Poseu-vos les perruques dels Jackson Five, les plataformes daurades i els vestits més glamorosos que aquesta nit anem a la disco.
_
Princess Valium, que a su vez a sido invitada por El Santo Job, me invita a participar a mi en esto de los memes (el primero para mi). Copiando las palabras del Santo Job: Entiendo que consiste en contar 5 cosas de mí que sean secretas, o, más bien, que vosotros desconozcáis...
_
Ahí voy:
_
_
2. Yo, mister baja-autoestima y negatividad superlativa, en EGB me reía de una chica bastante mal agraciada de la clase.
_
3. He utilizado todos los correctores bucales habidos y por haber. Los fijos, las gomas, los nocturnos, los que llevaban una cinta.... Aún, hoy en día, tengo problemas dentales, pero cómo hago con mi salud, sólo visito al medico cuando ya es irreversible. Me dan pánico todos los médicos, hasta los buenos.
_
4. Tengo tres pares de bambas. Unas Vans que tienen 12 años, unas DVS de 8 y unas DVS de este verano. Como podéis ver me cuesta mucho encontrar bambas y ropa en general que me guste.
_
5. No tengo ni la más mínima idea de cocinar. Una vez me hice palomitas, cuando aún no existían los microondas, y le puse a la sartén más de la mitad de aceite. Sé que no puedo excusarme en decir que como nunca me he visto en la obligación de cocinar no sé. Suerte que la mama siempre estará conmigo, quiera ella o no.
_
Que tal lo he hecho? Bueno yo creo que he cumplido. Y como dice Princess la tradición pide que la cosa siga y siga...O sea que os animo y obligo a pringar a Reche, Esther y Arian. Estos dos últimos no tienen blog como tal así que ya nos diréis donde lo habéis publicado.
_
Animaos que, aunque a mi ha costado un rato pensarlos, es divertido.
_
Tot i que la veu del cantant no m’entusiasmi gaire i que només m’agradin dos o tres cançons aquí teniu el meu tema per aquest finde, fins aviat!
_
Abans de tot feliç any nou i gràcies per visitar-me.
_
Consolidar-me a la feina
Preocupar-me pel meu cotxe
Fer esport
Gaudir de la meva família
Viatjar
Ser egoista
Madurar
Anar de concert
Provar la neu
Comprar vinils
Llegir
Recordar sense tristesa
Conèixer musiques noves
Passar el temps amb els amics
Veure-les
Guanyar a la meva autoestima
Enamorar a Maria
...
_
Crec que en aquesta petita i modesta llista tinc tot el que necessito. Hi han coses que encara em queden per trobar, i sentir-me així complert, però lluitaré per aconseguir-les i retrobar-me amb la felicitat que fa temps que no la noto a prop.
_
Pel meu últim post deixo la meva millor cançó i un tema instrumental d’un grup que he conegut recentment però que ja en tenia constància. No és la millor però si una de les més breus i boniques dels suecs The Radio Dept. que s’estan tornant un dels meus grups predilectes.
Acabaré l’any intentant desconnectar i emprendre el nou amb més força, empenta i ànims.
Ja no ens tornarem a veure fins passades festes o sigui que feliç Nadal i bon any a tothom des de el meu petit món,
David
"Home" · Depeche Mode (Ultra)
"Värnhem" · The Radio Dept. (This past week)
Trobo un moment per descansar, asseure’m, concentrar-me i escriure una mica. Parlar una estona, en la soledat del meu diari.
Parlar d’aquests estranys dies de final d’any. De dies plens d’emocions, de retrobaments, d’angoixa, d’incomprensió…
Dies de tremenda alegria acompanyats de dies frustrants i negats. El meu cap i tots els meus sentiments més profunds aprofiten els pitjors dies per fer-m’ho veure tot més negre. La meva abnegada auto estima s’accentua en aquests dies.
Dies també que m’han donat l’opció de conèixer cares noves. Cares noves i amb bona fe, cares noves que és deixen estimar i que et fan sentir viu i bonic. No aconsegueixo sentir-me millor.
Noto que vaig desapareixent de les vides dels meus millors amics. Noto que aquells amb els que vam jurar i perjurar que estaríem junts fins al final, em van deixant anar de la mà poc a poc. Noto com deixo, inevitablement, de pertànyer a les vides dels meus millors amics. En qui puc confiar avui?
Tinc la necessitat imperiosa de desconnectar de tot i de tothom. La necessitat de fugir, la necessitat de pensar solament en mi, necessito marxar ben lluny i deixar de pensar en tot i en tothom.
"Dark Secrets Look For Light" · Piano magic (Low birth weight)
_
Gràcies petita princesa per tornar-me’n, per uns segons, als anys on tot eren riures, als anys on, sense cap més preocupació que asseure’m al sofà amb el meu pa bimbo amb nocilla, mirava la tele i em quedava bocabadat amb el Dr. Slump.
Me sorprès al veure’m riure de les mateixes coses, tindran raó les veus que em diuen que encara no sóc gaire madur?. Tornar a escoltar les veus originals, les de les primeres temporades, del Dr. Slump, de l’Arale, d’en Pisuke, d’en Taro.... són impagables.
Si us entra com una espècie de nostàlgia al veure-les, ja serem dos.
La millor sèrie de dibuixos animats.
__
_
_
"Mad World" · Gary Jules (Trading Snakeoil for Wolftickets) · BSO Donnie Darko
P.D.1: impresionant promo del nou videojoc per la Xbox, Gears of War
P.D. 2: molts de vosaltres al escoltar aquest tema no sabreu que jo encara estic dormint. És més si ho feu per la tarda segurament també ho estaré de adormidet al meu sofà. Dimecres marxo cap a Granada si em busqueu ja sabeu on trobar-me.
Fins aviat.
Sospirant recordo el naixement de l’amor de la mà de la noia més bonica que mai pugui trobar-me en aquesta vida, sense cap mena de dubte.
Sospirant per la seva tendresa innata, el seu cos de foc, les seves petites mans, els seus dolços llavis, els seus calents petons, les seves carícies....
Somnio encara avui que continuem abraçats, tremolosos, que continuem sent un, que continuem estimant-nos com la primera vegada, com aquell dimarts inoblidable, somnio encara avui l’olor de la seva pell i en com va despertar l’home que tenia dintre meu.
Per la meva terremotita, a la meva petita flor de vermell perpetuo.
_
