23 novembre 2002

En una setmana estranya continuo estimant-te com el primer dia

_

"All is full of love" · Björk (Homogenic)


_

_

_

A la meva iaia

Avui a mort la meva iaia. A les 08:45h. A St. Celoni. Als 94 anys.
Desprès d’estar tota la tarda amb la família al tanatori necessitava seure’m una mica i reflexionar. Reflexionar sobre la meva segona mare, la meva iaia.
La iaia no sabia llegir, no sabia escriure, l’hi costava entendre el català desprès de viure més de 40 anys a Catalunya i tot i així era coneguda al meu barri. Era la Sr. Maria.
La meva iaia és desvivia pels demés, tot el que tenia era pels altres, sempre que arribaven els cap de setmana a més de la paga dels pares ella sempre em donava diners, 200 o 300 de les antigues pessetes. Moltes vegades, i com passa en molts casos, la gent se n’aprofitava d’ella.
La meva iaia fins fa 5 anys era autosuficient, ella es comprava les seves cosetes i anava a passejar ajudada d’algú això si. Un dia va dir dues o tres coses rares, la setmana següent en va dir més, la demència senil va agafar a la meva iaia i cada dia se l’anava enduent més i més lluny, fins acabar amb els seus records i transformar-la en un oblit.
Va ser dur, molt dur, veure com tot el que estimes queda assegut en una cadira de rodes de una residència d’avis. Mai oblidaré l’instant de deixar-la a St. Celoni, encara amb estones de lluïdessa, i sentir la seva mirada de resignació, de tristor i de soledat.
Des de llavors sempre que podia l’anava a veure. Al principi em costava assimilar-ho però amb el temps i dosis d’humor era més fàcil. M’agradava fer-la riure, dir-li tonteries, que em donés masajitos per l’esquena com bonament podia la dona i la feia parlar i l’intentava fer-la recordar.
Últimament em costava més acomiadar-me d’ella. Havia agafat el costum de donar-li de sopar i ja em quedava una estoneta amb ella, l’hi posava Nivea a la cara, colònia...m’agradava cuidar-la.
Dijous ens van trucar, la iaia estava malament. Ja no hi havia volta enrere, era qüestió de dies, setmanes...
No ha estat fins aquest mati. A les 08:45h. A St. Celoni. Als 94 anys.
Poca cosa vull afegir més, segurament hi hauran milers d’àvies com la meva, jo he tingut la sort de tenir-la tota per mi.

Per la meva iaia, la meva segona mare, una de les poques dones que marcaran la meva vida. Estiguis on estiguis t’estimaré com t’estimava quant em venies a buscar al cole, com quant t’acompanyava a comprar el pa i em donaven “anisetes”, com quant em feies riure amb les teves paraules impossibles de poble, com quant llegíem els teus llibres de lectura per la gent gran, com quant em vas agafar de la ma per veure a la meva germana desprès de néixer, t’estimaré com he fet avui al plorar el teu adéu.

-Buenas noches iaia
-Buenas noches cariño
-Hasta mañana
-Si Dios quiere

"El sitio de mi recreo" · Antonio Vega (El sitio de mi recreo)

Family guy

Molts de vosaltres ja coneixereu aquesta sèrie que dona La sexta, tot i així us explicaré una mica de que va.

Extracte de lasexta.com:
...alocada, divertida, políticamente incorrecta y con un cierto punto de dulzura, así es Padre de familia. Aparentemente infantil, la serie esconde una versión revolucionaria de la realidad, invirtiendo los papeles entre padres e hijos. Su creador, Seth McFarlane, Vaca y pollo, American Dad, fue considerado a los 25 años el valor más prometedor del género. Los protagonistas son los componentes de la familia Griffin. El padre, Peter, es un irresponsable bonachón sin autoridad ni inteligencia al que le encantan las juergas y la cerveza. Vive con su mujer Lois, una sexy ama de casa y profesora de piano, adaptada a su tiempo, a la que su familia no para de darle problemas. El matrimonio tiene tres hijos: Meg, una adolescente depresiva por el rechazo familiar y escolar que sufre. Chris, en plena pubertad, quien ha heredado los genes de su padre y Stewie, bebé de un año que siente un profundo odio hacia su madre, contra la que utiliza armas que él mismo fabrica. Por último, el perro, el personaje más atípico: le falta poco para ser humano, pues además de hablar, leer y tomar el sol, es el más razonable de todos...

A part d’aquesta descripció de cada personatge jo destaco per davant de tot el format. És estrany que en cada capítol no és parodií alguna pel.lícula o algun personatge no tingui un record, òbviament amb la realitat completament desfigurada i amb to satíric genial. A més utilitzen molt els silencis i els plànols fixes cosa que mai havia vist en una altre sèrie de dibuixos animats. El doblatge és un altre dels seus punts forts, realment han estat molt encertats en aquest aspecte i no abusen de les “espanyolades” que a vegades surten a “Los Simpsons” amb refranys i paraules “typical spanish”.

A títol personal diré que és una de les meves sèries de dibuixos preferides. Parlava en un article dels meus concerts favorits, aquí també en tinc dos o tres. 29 anys donen per veure molta tele i molts dibuixos, la llista seria interminable, però crec fermament que “El Dr. Slump” i “Los Simpsons” van ser les que més em van impactar i dels que en guardo millors records i riures. Tristament a base de repetir cíclicament temporada rere temporada “Los Simpsons” l’acabaré per avorrir, de "El Dr. Slump" penjaré un vídeo divendres que us asseguro farà posar-vos nostàlgics

Si encara no l’heu vista teniu l’oportunitat de fer-ho cada dia a La sexta de 15 a 15:45h i si teniu dubtes aquí us deixo uns petits fragments de “Family guy” que he trobat genials.

_

_

_

_

Homeboy station · track 3

Bon cap de setmana.

"Supernature" · Cerrone

Concert Sufjan Stevens

Senzill, tendre, emotiu, apassionant......
No puc descriure el concert de Sufjan Stevens amb quatre paraules.
El lloc va ser idoni, el Casino Aliança del Poble Nou. Un recinte molt “coqueto” i amb molt bona acústica.
A les 21:30h va sortir una noia que forma part del grup a tocar mitja hora i amenitzar al públic a base de guitarra elèctrica i piano. Una veu molt melòdica que acompanyada del piano va crear una atmosfera bucòlica preciosa. Ja buscaré el nom perquè em va agradar molt.
I a les 22:00h el que tothom esperava Sufjan Stevens a Bcn, no va defraudar. Van ser dues hores llargues repassant els seus dos últims discos “Illinois” i “The Avalanche” amb una banda formada per 10 músics; dues trompetes, un saxo, un trombó, un bateria, tres guitarres, un teclat i el piano i el banjo de Sufjan.
Que dir? Crec que han hagut dos concerts en la meva vida que m’han marcat, “Björk” per tot el que significava i significa per mi la persona amb qui vaig anar i “Depeche Mode” dels que sobren les paraules. Doncs el de ahir ja l’incloc en aquest apartat.
No vull extendre'm gaire en com va anar tot només apuntar que va tancar el concert amb “Concerting the UFO Sighting Near Hightland”, tema que ja vaig posar en un anterior post però amb la diferència de que el va fer solament amb veu i piano, em va faltar plorar.

No dubteu ni un moment en fer-vos amb algun treball d’aquest noi abans que els 40 o similars ho espatllin i facin de Sufjan Stevens uns Franz Ferdinand qualsevol.
_

Vídeo

Un vídeo que em va impactar per la seva plasticitat i contundencia.

"False flags" · Massive Attack (Collected - Dual disc)

_

_

Homeboy station · track 2

Aquí us deixo una joia pel cap de setmana, a gaudiu-la com cal.
_
"Alive" · Daft punk (Homework)


_

Homeboy station / track 1

Benvinguts al racó musical del weblog.
Homeboy station radiarà la música que més m’agrada i si serveix per fer-vos descobrir temes nous em donaré per satisfet.
Per l’obertura he seleccionat aquest tema que trobo imprescindible i que s’ha de portar sempre a sobre.

"The Sky was pink" · Nathan Fake (James Holden remix)
_

_

_

Art?

Pop art? Art déco? Art abstracte? Impressionisme? Surrealisme? Cubisme? Lisbo art? Atont art?
Jutgeu vosaltres mateixos.




_

Esperant les nevades

Arriba el fred, arriben els dies foscos, arriben les nits llargues i els dies ínfims: arriba l’hivern.
Com molts de vosaltres l’hivern es simplifica en mirar “Temps de neu”, consultar gruixos i meteos per les futures pujades i esperar les primeres nevades com si fos la millor truita de patates de la mama.
Aquest any, depenent de molts factors, renovaré el meu material dur. (taula, fixacions i botes)
L’snowboard ens agradi o no ja és una realitat i des de fa un parell d’anys ha pujat més que l’euribor. Òbviament les marques no són tontes i en aquest mercat tant potent no paren de sortir noves marques, nous materials i noves invencions. S’ha de ser “gat vell” perquè no ens maregin tantes informacions de cop, goofy, regular, freestyle, freeride, nose, tail, backcountry, powder, spot...
Jo no sóc cap entès sobre res, però porto ja uns anys en això com per permetre’m la llicencia de fer un parell de recomanacions: Northwave en botes i Drake en fixacions.
En l’apartat referent a la taula ja entren altres factors a part de la marca i les característiques de la mateixa. Per mi el grafisme fa molt però això també és una arma de doble fil perquè moltes vegades ens quedem meravellats amb alguna serigrafia i ens estan venent autèntiques birries.
Espero poder compartir amb molts de vosaltres els meus nous materials, les meves Northwave sobre les inseparables Drake (guiades per una Santa Cruz Gian Simmen Pro 160 TT?, una Burtom Custom X 156?, una Nitro Misfit Eero 158.6?...) i alliberar tota l’adrenalina sobre una bona pala de neu pols.

Aquí teniu tres petits trailers de tres grans pel·lícules que, per uns motius o uns altres, he trobat interessants.

· In Transit, Alterna Films

http://www.youtube.com/watch?v=1khEsiJXHSc

· Draw the Line, Standard Films

http://www.youtube.com/watch?v=0K2FDgqVkgc

· Gap Session - 91 Words, Blank Paper

http://www.youtube.com/watch?v=YZ-XSs5JLcg
_

Silenci?

La meva imatge de silenci.
Acomiadar al meu millor amic. Abraçar-lo i veure’t obligat a callar les paraules, ofegat per un mar de llàgrimes de tristor.

Fins ara mateix. Sort. Sigues feliç.



_

45€

45€ per la revisió medica de la renovació del carnet de conduir. 45€ per que un metge em pregunti quant peso i quina alçada faig. 45€ per fer una prova psicotècnica consistent en seguir, en un monitor, una bola que va per un camí, es fica en un túnel i pitjar un botonet quant cregui que ja ha arribat al final. 45€ per respondre-li a un oftalmòleg, amb una mà a cada ull però veient-hi pels dos, per on està la rodona oberta.
45€ de vergonya, 45€ d’impotència i 45€ d’incredulitat.
_

Sufjan Stevens a Barcelona

A molts de vosaltres no us sonarà de res el nom de Sufjan Stevens.
A mi, fins fa poc, tampoc però haig de reconèixer que la troballa ha estat formidable i saber que Barcelona serà l’única ciutat espanyola on hi actuarà és per tenir en compte.

Sufjan Stevens és un jove cantautor estadounidens. Ha publicat 5 treballs; “A sun came” (1999), “Enjoy the rabbit” (2001), “Seven swans” (2004), “Illinois” (2005) i “The Avalanche” (2006).

No us deixeu passar aquest bon concert, confieu en mi. Podreu escoltar en directe la seva tendre veu i la seva mescla de pop, folk, indie melòdic i música de cambra.

Data: dimarts 07 de novembre
Lloc: Casino de l’Aliança del Poble Nou. Rbla. Del Poble Nou, 42. Barcelona
Preu: 20€ + 2€ de distribució
On comprar-les: fnac, ticktackticket...

Extracte de www.maumaunderground.com:
Hace dos años Sufjan Stevens nos visitaba por primera vez para darnos una lección magistral sobre el estado de Michigan. Ayudado por una pizarra, tan sólo acompañado por su banjo y su guitarra, Sufjan ofreció un concierto memorable para privilegio de los pocos que por entonces habían oído ya hablar de su talento. Un año más tarde llegaba a las tiendas su segunda lección de geografía americana, “Illinois” (Rough Trade/ Sinnamon Records, 05), y Sufjan pasaba de cantautor minoritario a auténtica estrella mediática. Elegido como mejor disco del año por gran parte de la prensa especializada de todo el mundo, “Illinois” es un disco exuberante en el que incorpora todo tipo de instrumentos, coros y complejos arreglos logrando un todo sorprendentemente armonioso en el que caben la belleza, el drama y el sentido del humor. Una obra magna de la que este año nos llegaba su prolongación con “The Avalanche” (Rough Trade/ Sinnamon Records, 06), un disco confeccionado a partir de descartes compuestos en un principio para “Illinois” en los que Sufjan Stevens continúa ahondando en la idiosincrasia del Estado de Superman y que son como un ‘extra bonus’ del álbum que le precede.Con nuevo bagaje y proyectos aún inciertos en la maleta, Sufjan nos visita por segunda vez en un concierto que es desde ya uno de los grandes acontecimientos de la rentrée musical. Una especial cita en el exquisito marco del Casino de L’Aliança de Poble Nou, de la mano del coqueto, enigmático y talentoso cantautor norteamericano, que regresa convertido ya en un referente de la escena musical. Esta vez seguro que serán muchos más los alumnos aplicados dispuestos a disfrutar de una nueva lección magistral.

Aqui teniu una petita joia; “Concerting the UFO Sighting Near Hightland”, primer tall del treball “Illinois” (2005)

http://www.goear.com/listen.php?v=a1f1789

_

http://www.sufjan.com/

_

Perquè

Perquè sóc així? Perquè encara sóc tan dèbil? Perquè pensava que era fort i madur? Perquè al tornar-la a veure em vaig sentir tan incòmode? Perquè després d’aquell 15 de setembre de fa un any em pensava que ja m’havia fet gran? Perquè vaig comportar-me tan malament? Perquè no vaig ser jo mateix? Perquè m’auto enganyo i penso que ella s’ho perd quant sóc jo qui me l’estic perdent? Perquè no és aquesta l’ultima vegada que em faig mal?

Després de molt de temps creient que tenia el cap al terra l’ha vaig tornar a veure. Quant una persona et diu que te les coses clares, perquè no ho volem escoltar? Va ser un error pensar que el estar a prop d’ella la faria canviar d’idea. Va ser pitjor.
Mai va passar res, mai vam passar d’una simple xerrada. Tots dos teníem clar que volíem l’un de l’altre, òbviament sentiments oposats.
Estava tan guapa...

Les meves amigues sempre m’han dit que sóc una bona persona, agradable i que seria l’home que qualsevol dona voldria tenir al seu costat.
Sóc extremadament negatiu i mai m’he valorant però moltes vegades em convencen i arribo a pensar que tenen raó. Aquestes vegades són quasi mai
No m’agrada la gent optimista. No m’agrada que em diguin que trobaré a algú especial i que seré feliç. Ja he conegut persones així i no estan amb mi.

No estic trist, estic decebut amb la vida.

Encara haig d’aprendre a mirar amb altres ulls.
_

El meu amic Juan Carlos

El meu amic Juan Carlos marxarà en breu i necessito dedicar-li un petit temps.
El meu amic Juan Carlos sempre ha destacat per sobre de tothom. El fa ser una persona especial la seva forma d’afrontar la vida, els seus pensaments, el seu caràcter, el seu bagatge musical...la llista seria interminable.
Sempre l’he considerat un dels meus millors amics i no sempre m’he vist recompensat amb el mateix sentiment. Mai m’ha importat.
Ara que marxa tot serà diferent, sempre em faltarà escoltar el comentari més adient, em faltarà riure’m amb ell, em faltarà tribialitzar sobre els amors i els desenganys, em faltarà sentir-me més lliure, en definitiva em faltarà gaudir de la seva presència.

Egoistament l’hi diria que no marxés, que comencés de nou amb nosaltres al seu costat.
És un repte més en la seva vida, és marxar, és canviar d’aires, és conèixer gent, és buscar i trobar les noves experiències que sempre ha necessitat i que aquí no ha trobat.

Res més puc dir des de aquí. Pels que no el coneixeu marxa una persona a qui val la pena dedicar-li tot el temps del món i que et fa sentir importat i estimat.

Que tinguis sort amic en aquesta nova etapa.
_

Juanjo Sáez

Petit extracte del llibre de Juanjo Sáez “Viviendo del cuento”
(2004 - Editorial Mondadori)

http://www.juanjosaez.com/

_

GAB

Ja queda força endarrere però aquest any, com cada estiu, vam celebrar el GAB.
GAB és la trobada que fem uns amics per donar la benvinguda a les vacances d’estiu. Ja fa 3 anys que hi assisteixo i cada any va a més. Per aquesta ocasió i després d’haver dinat com Déu mana, vam muntar una cabina de luxe; plats Technics, taula BST, Mac, teclats...
Aquí teniu l’accés directe a les 4 sessions realitzades pel dj Reche, Arbeat i un servidor mutek.
Desitjo que us agradin, va ser un plaer punxar-les.

_

http://www.colla92.com/?itemid=648

_

Ella

Ella sap qui és. Amb ella vaig aprendre a estimar-me i a estimar. Amb ella sempre era tot fàcil, no em costava donar-ho tot. Ella va fer sortir de mi la persona que sempre havia volgut ser.
Tots dos coneixíem el final. La nostre petita historia vivia amagada sota els llençols de les mentides. Em penedeixo de no haver-li dit no aquella vegada que em va trucar, em penedeixo per no haver-la deixat ser feliç...ho sento.
Avui, com ahir i com sempre penso en ella, en els nostres moments i records, en aquells dies dolços i tendres i vaig aprenent a viure amb el passat, a compartir sentiments d’amor i d’amistat, a seleccionar el passat i a continuar pensant que ella és tot el que sempre he desitjat.

Ara estem junts i profundament separats. Els nostres camins ja res tenen en comú tot i que continuem agafats de la mà, intentant no separar-nos gaire l’un de l’altre, però ja no vivim en el mateix món.

T’enrecordes? Tu i jo junts, agafadets de la mà, fins al final...

No ho dubtis mai petita.

Eternament enamorat, angels instead.

Inicis

Benvinguts a tots i a totes al meu petit món en forma de blog.
Amb més o menys freqüència aniré publicant tot el que em cridi l’atenció, coses a tenir en compte, pensaments... No ho faré esperant a que les llegiu i que us causin les mateixes sensacions que a mi, simplement serà un petit diari on divagar i obrir la ment a les paraules.
Espero que us aneu passant sempre que us vagi be, jo estaré per aquí.
_