Avui a mort la meva iaia. A les 08:45h. A St. Celoni. Als 94 anys.
Desprès d’estar tota la tarda amb la família al tanatori necessitava seure’m una mica i reflexionar. Reflexionar sobre la meva segona mare, la meva iaia.
La iaia no sabia llegir, no sabia escriure, l’hi costava entendre el català desprès de viure més de 40 anys a Catalunya i tot i així era coneguda al meu barri. Era la Sr. Maria.
La meva iaia és desvivia pels demés, tot el que tenia era pels altres, sempre que arribaven els cap de setmana a més de la paga dels pares ella sempre em donava diners, 200 o 300 de les antigues pessetes. Moltes vegades, i com passa en molts casos, la gent se n’aprofitava d’ella.
La meva iaia fins fa 5 anys era autosuficient, ella es comprava les seves cosetes i anava a passejar ajudada d’algú això si. Un dia va dir dues o tres coses rares, la setmana següent en va dir més, la demència senil va agafar a la meva iaia i cada dia se l’anava enduent més i més lluny, fins acabar amb els seus records i transformar-la en un oblit.
Va ser dur, molt dur, veure com tot el que estimes queda assegut en una cadira de rodes de una residència d’avis. Mai oblidaré l’instant de deixar-la a St. Celoni, encara amb estones de lluïdessa, i sentir la seva mirada de resignació, de tristor i de soledat.
Des de llavors sempre que podia l’anava a veure. Al principi em costava assimilar-ho però amb el temps i dosis d’humor era més fàcil. M’agradava fer-la riure, dir-li tonteries, que em donés masajitos per l’esquena com bonament podia la dona i la feia parlar i l’intentava fer-la recordar.
Últimament em costava més acomiadar-me d’ella. Havia agafat el costum de donar-li de sopar i ja em quedava una estoneta amb ella, l’hi posava Nivea a la cara, colònia...m’agradava cuidar-la.
Dijous ens van trucar, la iaia estava malament. Ja no hi havia volta enrere, era qüestió de dies, setmanes...
No ha estat fins aquest mati. A les 08:45h. A St. Celoni. Als 94 anys.
Poca cosa vull afegir més, segurament hi hauran milers d’àvies com la meva, jo he tingut la sort de tenir-la tota per mi.
Per la meva iaia, la meva segona mare, una de les poques dones que marcaran la meva vida. Estiguis on estiguis t’estimaré com t’estimava quant em venies a buscar al cole, com quant t’acompanyava a comprar el pa i em donaven “anisetes”, com quant em feies riure amb les teves paraules impossibles de poble, com quant llegíem els teus llibres de lectura per la gent gran, com quant em vas agafar de la ma per veure a la meva germana desprès de néixer, t’estimaré com he fet avui al plorar el teu adéu.
-Buenas noches iaia
-Buenas noches cariño
-Hasta mañana
-Si Dios quiere
"El sitio de mi recreo" · Antonio Vega (El sitio de mi recreo)
