Post dedicat a mi, perquè si, perquè m’ho mereixo, perquè estic de vacances i perquè ho necessito.
Necessito desconnectar, tenir el cap clar, retrobar el temps lliure i deixar passar els dies sense cap neguit i sense cap por.
No canviem amb paraules per molt que ens ho vulguem creure.
Fins la tornada.
“Un buen día” · Los Planetas (Unidad de desplazamiento)
Hi per si no hi havia ja prou, un altre festival; Weekend Dance Festival. La gent de Sinnamon esta que se sale! (Razz, Wintercase, Summercase, Creamfields)
• Dades i lloc; 14 Setembre a Madrid, 15 de setembre Barcelona.
• Preus; 35€ abans del 5 d’Agost.
• Artistes confirmats (aqui viene lo bueno!); Faithless, Massive Attack, 2manydjs, Deep Dish, Svën Vath, Vitalic, Hernan Cattaneo, Digitalism, Cédric Gervais...
Amb el cap i les cames ja descansades passo a fer la meva valoració del Summercase.
Òbviament no vaig seguir el planning que em vaig proposar ;).
Com el Odeo va més lent que un desfile cojos us penjo el vídeo, acabarem abans. Per cert és l’únic que he trobat decent i que no sigui un live, més que res per que us feu una idea de la pronunciació del meu anterior yeah yeah yeah yeahyeahyeeeah.
(que envidia me das Alberto!)
· Dissabte. Com divendres, entro i busco els amics i em faig entendre i els trobo...Entre tot aquest “desvarajuste” Dj Shadow a la Terminal E, me’l perdo :( Sopem, recarreguem piles i del tirón “The Jesus and Mary Chain” i “Air”. Quina passada de directe dels The Jesus, forts molt forts tot i l’edat. Contundents i festivaleros 100%. Air, de tranqui. Feia falta una pauseta. Musica preciosista, veus modulades i “sinfonies” romanticones. Més refrescos, més gespa, més relax...i cap a la terminal S a veure !!! (chic chic chic). No sé per quin motiu tenia a aquesta gent classificada en plan “Block Party”, “Interpol” (en concert al Razz al novembre, crec recordar), “Maximo Park”... el que havia escoltat així m’ho feia pensar, però no no no , una tralla guitarrera brutal. Ara que hi penso “y salvando todas las distáncias” van fer una actuació en plan “Rage Against the Machine”. Soroll atronador i com va passar amb els Arcade la gent predisposada a saltar com a bojos. Suposo que els que som “alternatius-hindies” som així, ens creem el nostre cercle musical i ens dona igual si ho fan bé o malament, simplement vacil.lem que hem vist als !!! i punto. Patétic. Tot i que !!! va ser la ostia!
Oye que hora es? Las 3 y cuarto ya? Vamos a ir tirando pa ya, no? Terminal E, Chemical Brothers. Expectació i poca gent, estrany però cert. Els francesos van tirar de les de sempre i van col.locar entre mig alguns temes del “Push the Button”. Impressionat el joc de llums. L’única critica que els hi faig, no posar “Block Rockin’ Beats”, por el amor de dioos!!
Com que ja he dit que no em funciona l’Odeo us deixo el video, us sona?
Les quatre passadisimes ja, marxem i a la Terminal S, el Sr. Felix da Housecat. Em prenc la llicència de dir-li Sr. en senyal de respecte, d’admiració, de pavor per la seva musica i de reverencia per tot el que pot fer-me sentir amb els seus plats. Va ser mitja hora, ineludiblement el seu set als Monegros m’ha deixat marcat de per vida, just per escoltar cinc o sis temes. Bueno doncs em sento profundament feliç de poder dir a dia d’avui...mmm...dilluns dia 16 de juliol que el SENYOR FELIX DE HOUSECAT VA PUNXAR UN TEMA QUE TINC JOOOOOOOOOOOOO!!!
Del segell Kompakt, Speicher 34. Com que l’Odeo no em funciona...blablabla.
Doncs aquests és el meu “petit” resum. Encara esteu desperts?
El Summercase ja esta aquí.
Mirant els horaris i la gent que m’agradaria veure us deixo el meu plannig, a veure que us sembla.
Divendres
· 00.15 Delorean
· 00.40 Arcade fire
· 02.05 Block party
· 02.45 LCD Soundsystem
· 04.00 Amable & Gato
· 04.15 2manydjs
El problema serà com fer-ho amb els Block i LCD. Jo em decanto més per LCD, però els Block també em tiren....mmm, estarà complicat.
El mateix em passa amb Amable i els 2manydjs. Aquí, el que digui la majoria. :p
Dissabte
· 22.05 Dj Shadow
· 00.40 Air
· 00.45 OMD
· 02.30 !!!
· 03.30 Chemical brothers
· 04.00 Felix da housecat
Buf, aquí també tindré problemes. Air o OMD? Dels primers he escoltat poc però m’han agradat força i que dir dels últims? Doncs que només connexió els temes de tota la vida. De cap !!! els Chemical i oooobviament Felix da housecat.
Ja m’estic estresant!!!
Bon finde, ja us dic que el meu serà memorable!
Doncs tal dia com avui de fa sis anys ja, em van donar el meu cotxe.
La setmana va ser com aquesta. Dilluns, el dia del meu cumple, vaig portar la pasta al concessionari i divendres 13 ja el tenia a les meves mans. Van ser quasi dos mesos d’espera i la veritat és que ha valgut la pena.
El pròxim quant? No ho sé. Serà un tot terreny? Serà una furgona? El mantindré i buscaré una Ducati?... No ho sé.
Obviament, suposo que com a norma, aquella nit vam anar a prendre una copa amb els amics i va ploure, per variar ;)
Per cert d'aquell dia no tinc fotos del cotxe sencer, però si de la pájarraka de la Jou, que com ja vaig dir fa temps, es mereix un post. (tranqui marikita, tu traaanqui XD)
Trenta i tot passa ràpid
Trenta i tot és més simple
Trenta i trobo a faltar
Trenta i trobo futurs
Trenta, ja sóc gran.
La tele cada dia esta pitjor i ara que s’acosta l’estiu més encara, ja que totes les cadenes començaran amb els “refritos” i les repeticions.
He cregut convenient recuperar alguns vídeos. Us deixo uns exemples d’un mític programa que tant em va fer riure, El Informal. Podem veure al Florentino o al Mki abans de ser “el pan nuestro de cada día” de la Sexta.
De tots els vídeos en destaco el del western (La vengaza de ulzana 1972) i els que em coneixeu sabreu que em fa “risa” qualsevol chorrada, doncs penseu en la “pechá” de riure que m’he fet al tornar-ho a veure. XD
Un abrazo peeeeeeerra!!
Bon finde a tots, fins dilluns.
Una amiga m’ha enviat un mail molt interessant. Normalment no sóc dels que envia els típics mails-cadena d’anar reenviant i coses similars i si, ho reconec, moltes vegades ni els obro, però aquest m’ha fet riure i força.
L’he trobat interessant per l’humor i per la forma per com està narrat i òbviament per lo xorra que és, o sigui, com jo ;)
Bon finde i bona revetlla!
Una sinopsis de un capítulo cualquiera de House
(Unos desconocidos están haciendo alguna chorrada)
- Pues la Mari me regaló una pulsera de plata que.. aghhh.
- Churri, ¿Estás bien?
- ¡Cof cof whaghh!
- ¡¡¡Churri!!!
- ¡Cuack!
- ¡Dios mío! ¡Que alguien me ayude!
TUUUUUUN TIIIINNNNNN....
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru. Ti Tiiiruuuriiiiiiiru...
¡¡¡DOCTOOOR. HOUSE!!!
(House y el Neurólogo Negro ("H" y "NN") caminan por un pasillo del hospital. House se trinca un puñao de pastis):
- Neurólogo Negro: La paciente sufrió una reacción alérgica a las aminotopotasas calciformes de sus calcetines.
- House: ¿El TAC mostró niveles altos de churriminoácidos?.
- NN: No, y los torrínidos están en 14 miligramos por kilo.
- H: Que le hagan una cojoscopia a ver si muestra signos de ostetitación.
- NN: ¿Insinúas que tiene chungopatitis? Sólo hay un caso entre un millón, no tiene sentido.. cortisona y "pacasa".
- H: ¿Ah no? entonces.. ¿Por qué se rasca la oreja izquierda?.
- NN: ?¿?¿?¿?¿?¿?¿¿??
- H: Que le hagan los análisis.
(House se trinca un puñao de pastis, se las ingenia para no pasar consulta, y de paso nos enseña algo mas de la vida.. y después.)
- Churri: No me encuentro b. cof cof aghhhhh!
- NN: Sufre una parada cardiorrespiratoria!! ¡¡20 miligramos de tritopotasa!!
- Marido de la churri: ¡¡Mi mujer se muere!! ¡¡¡Hagan algo!!!
(La entuban, la electrocutan, y le salvan la vida. House se trinca un puñao de pastis. Él y su equipo discuten en una sala con una pizarra de rotuladores. De cada frase entiendes una o dos palabras: conjunciones y pronombres.)
- Tia Buena Empollona (TBE) : Ha reaccionado a los esteroides, no puede ser una alergia común.
- H: ¡Muy bien! ¿Te has dado cuenta tú solita?
- TBE: /mode_miradasesina ON
- H: Bien, yo tengo razón, tiene chungopatitis. Hay que ponerle lejía en vena
- TODOS: ¡Pero qué dices! ¡Si no tiene chungoloquesea podrías matarla! blahblahblah
- H: Aquímandoyouuuuuuu
(Le aplican el tratamiento y la paciente se pone a morir otra vez, la entuban, la electrocutan, y la salvan..)
- H: Vale, no era chungopatitis
(House se trinca un puñao de pastis. Luego, decide que hay que allanar la casa del paciente y, de paso, cambiarle la medicación por otra de alguna enfermedad que como máximo aparezca una vez entre 1 millón)
Alguno o algunos miembros del equipo de House (tenemos una Tía Buena Empollona, un Neurólogo Negro y un Australiano Pijo -AP-) allanan la casa, plagian la escena de recogida de pruebas de CSI y, cuando no encuentran nada (porque no tienen cojo-zoomT), hacen alguna chorrada como comerse algo de la nevera o cepillar al perro del paciente. )
(De vuelta en el hospital. House se trinca un puñao de pastis.)
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-TBE: Pero, es demasiado peligroso, podriamos desencadenar una.
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-AP:La punción lumbar no está indicada en.
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-N.N: ¡¡¡Pero si no tiene médula!!!
-House: ¡¡¡¡HE DICHO QUE LE HAGÁIS UNA PUNCIÓN LUMBAR!!!!
(En algún momento también hay escenita de laboratorio con interesantísimas pipetas y frascos, ¡Bieeeeen! )
- Churri: Memueromáaaaas..
-¡Dadme un tubo y una bolsa de aire! A un lado que voy.zzZZZzztTTTTttztttztz. y. le salvan la vida)
- Jefa Buenorra del Hospital: ¡La paciente se ha puesto verde!, ¡Os la vais a cargar!, ¡¡House es un incompetente!! (aunque siento una terrible admiración y aprecio de verdadera amiga hacia él, así que no haré nada) .
(House se trinca un puñao de pastis. Luego pasa consulta y se ríe de sus pacientes. Luego, reflexiona en la terraza y el Oncólogo Ligón (OL) le da una lección moral de valores. House le recuerda que le pone los cuernos a su mujer, y el OL le dice "sí, pero tú estás solo y amargado, chincha, chincha", y House le dice una bordería pero en el fondo piensa sobre ello y pone cara de pena. Posteriormente veremos a House trincando pastis mientras golpea una pelota contra la pared con una mano y juega con un yoyó en la otra. De fondo, una telenovela con médicos como protagonistas).
(Vuelven a la sala de la pizarra. House se trinca un puñao de pastis.)
- NN: La última chorrada que le pusimos casi la mata.
- H: Porque no tiene eso que nos inventamos. ¿Qué puede ser..?.
- NN: Oye, siempre que nos quedamos sin ideas suelo decir que.
- TODOS: ¡¡¡QUE NO!!! ¡¡¡QUE NO ES LUPUS, COHONE!!!
(House se trinca un puñado de pastis, pone su ojo a 15 mm de la cámara, le pega a algo con el bastón y se vuelve de espaldas a la pizarra).
- H: A ver, que no se me ocurre nada, DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL
- TODOS: ¡¡HURRA!! ¡¡Creíamos que no lo ibas a decir nunca!!
(House se queda mirando una polilla que revolotea en una lámpara con forma de yin-yan. y, en ese momento, un búho sale de una ratonera y se come la polilla, lo cual parece dejar a House absorto en una tremenda revelación, que le incita a trincarse un puñao de pastis).
- H: ¿Cómo pude pasarlo por alto? ¡Se rasca la oreja izquierda! ¡Todo cuadra!. ¡¡Tiene el Mal Infernal de HowkinsonT!!
- TODOS: ¡¡¡HALAAAAA!!! ¡¡¡SOBRAOOOO!!! Es 1/2 caso en un trillón de muchillones!!! (pero conocemos la afección porque el saber no ocupa lugar, sobre todo si tienes guión).
- H: Australiano Pijo (AP). cuando estuviste en casa de la paciente, ¿No dijiste que te lavaste los dientes con su cepillo de madera?
- AP: Si, ¿y?
- H: Y, ¿Te parece eso normal??
- TBE: Los cepillos de madera acumulan ácaros que pueden actuar de desencadenantes del Mal Infernal de HowkinsonT y blah blah..
- H: ¡Muy bien, Tía Buena Empollona! Por eso te contraté. ¡y porque estás buena, claro!
- NN: ¿¡¿¡¿PERO ESTÁIS TODOS LOCOS?!?!? ¡Cómo va a tener eso! ¡Si ni siquiera existe! ¡Y además no puede ser que haya información de una cosa que solo he ha pasado a un tío en toda la historia de la medicina!. ¿Es que soy el único que no ha perdido la cabeza??
- AP: Bueno. yo de pequeño estudiaba seminario pero dios me abandonó y desde entonces...
- NN:¿?¿??¿?¿?¿??
- H: Tengo razón y todos vosotros sois una bosta.
(Resulta que, como siempre, al cuarto intento House tenía razón, aunque era totalmente imposible, y el paciente se salva)
- NN: No me puedo creer que tuviera razón otra vez.
- TBE: Es mi héroe
- AP: ¿Os dais cuenta de que todos los médicos excepto House somos unos incompetentes, y que si no fuera por él se nos habrían muerto todos los pacientes de la serie?
- NN: sí tío, y no veas como me joroba..
- TBE: En realidad es un hombre maravilloso que tiene taaaanto que enseñarnos..
- LOS DOS: (Zorra..)
De noche, en su casa, House suelta el bastón, intenta andar y se esnafra contra el pico de la mesa. Luego se pone a tocar el piano. La cámara se aleja.
TUUUUUUN TIIIINNNNNN....
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru.
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru... (fundido en negro)
P.D.: A Mónica
Indignat! Estic molt indignat! Avui he vist el nou anunci de la cervesa Mahou i hi ha una cosa que no acabo d’entendre.
Estem acostumats a que en els anuncis la musica ja ocupi un lloc fonamental, però el que ha fet Mahou “riza el rizo”. No contents amb incloure el tema de Tiga “Far from home” (per cert; perquè Tiga ?¿) han calcat el video.
El video de Mahou no esta pujat encara al Youtube però si el de Tiga, ja em direu si tinc raó o no.
Que indignación más grandeeeeee!!!
Realment increïble. Res a dir. Sobren les paraules.
Com sempre faig tard. Aquesta noticia la van publicar la “gentusa” (con todo mi cariño, aprecio y amor) de Granollers.
Segons el vídeo la Surface de Microsoft costa 10.000 dolars. Com tot, quant sigui una realitat, i el seu preu baixi i comenci la competència a copiar-se i les marques blanques venguin aparells semblants en el Dia o Carrefour, acabaré fent els projectes amb un sol dit ;)
La tecnologia cada vegada avança més ràpida, massa.
P. D.: post publicat pel Papabmp que diu que aviat es deixarà de romanços, canviarà tots els Macs, lynux, Reasons, Cubases i coses de les seves per Pcs i vinils :p
Petons per l’Eva i pel Aleixander Kowalski (el tiet davit el farà anar al “lado oscuro” dels plats i taules de mescles XD)
Disseny impressionant i impacte visual futuristicament preciós.
Com a totes les innovacions entraríem en el debat de si serà útil o no, de la seva funcionalitat, del seu preu...
És un aixeta de la que, segons la regulació de la temperatura de l’aigua, surt de color vermella o de color blava. Depenent de l'intensitat del color estarà més calenta o més freda.
P.D.: merci Tito per l'informació
Divendres va obrir una sala a Granollers, 2046.
Són dues sales. Una gran, força gran, on hi ha un escenari (per futurs concerts, espero que no es quedin només amb Mendetz) i una petita. Com molt bé resumeix Reche en el seu post i per explicar-me una miqueta, la petita era com un Fellini i la gran com una Paloma. Òbviament aquestes dues sales no tenen imitadors ni competidors, però és per fer-vos una idea.
La sala gran és en plan alternatiu (Lilo!!), musica des de Underwolrd, Franz, The Cure... fins a Chemical, Daft... i a la sala petita una mica de techno suau (sense ser mínimal) mesclades amb temazos.
Coses que destaco; la musica a la sala gran estava massa alta i a la petita massa baixa, a la sala gran havies de cridar com un descosit i a la sala petita s’escoltava com tiraven de la cadena del water dels lavabos. Feia molta calor i els lavabos són mixtos, costa adonar-se’n però a falta de portes i de ninotets marcant el sexe ho dones per suposat (per cert, perquè cada vegada fan els ninos indicadors de dones i d’homes als lavabos, menys entenedors?).
No haurien de tenir cap problema aquesta gent de Granollers en mantenir aquest tipus de sala, espero que d’aquí dos mesos no es torni un “Vaya locura” un “Oh que salsa” o xuminades d’aquestes per ballar el regeton o similars.
Per cert a destacar i molt per sobre de tot el concert de Mendetz i Maadraassoo. Com ja he dit al principi, espero que no es quedin en aquest grup i que portin a gent “de cartell” pel Vallès Oriental.
P.D.: com anyoro, de Granolles, el Nan i les nits del Francesco Farfa :(
Estratocumuls, Cirrus, Cumulonimbus…
Alfred Rodríguez Picó, Tomàs Molina, Frances Mauri…
Cotxe, pluja…
Vaig netejar-ho a consciència, per dintre, per fora, les estores, els cristalls...les llantes.
Va ploure ahir dilluns i no va ploure aigua només. El meu cotxe sembla un dàlmata, però els “topus” són marrons sobre fons negre.
Gràcies a que diumenge vaig netejar el cotxe va ploure ahir dilluns. Com això és una norma universal faig una proposta. Vist que tenim les reserves d’aigua força “pauperrimes” convoco a tothom a netejar el seu vehicle el mateix dia a la mateixa hora. A a ser possible, diumege.
Perquè creieu que tenen tanta aigua el riu Amazones o el riu Aconcagua o el riu Nil?
Efectivamente, por el “limpiamiento masivo” de vehículos en domingo.
P. D.1: com em repateja el Toni Nadaaal!!
P. D. 2: astrogirl, resposta a Blade Runner.
Remeber musical per aquest finde.
Sé que tinc aquest blog una miqueta abandonat i sé que sense cap motiu, simplement no tinc tantes idees com abans o no trobo res d’interessant que explicar. (descastat, maybe? @<)
Tot em va bé, realment mot bé. Aquest és el resum que en faig, sé que és “escuetu” però és la veritat. I està durant i estic orgullós i vull seguir així i no em vull preocupar per coses innecessàries.
Sense cap mena de dubte, i parlo per mi, aquest és el millor tema que mai he escoltat de la antiga i denominada musica “dream”. Em sento afortunat de posseir-lo en vinil, em va costar sang i calers trobar-ho, però no hi ha vegada que ho escolti i no s’hem posi la pell de gallina.
Aquesta és la versió més “normaleta” que he trobat, tot i que a 120rpm perd bastanta força.
Ens veiem aviat.
Buuf!! Així vaig, buf buf buuuuf!!
Ara només tinc temps per penjar cançons, i aquesta maleïda m’ha costat pujar-la un parell de mesos.
Una de les meves preferides actualment:
Do you really think she can love you more than me, baby I know she won't
Cause I loved you, unconditionally, I gave you even more than ,I had to give
I was willing for you to die, cause you were more precious to me, than my own life
Down on my knees, I'm begging you, Down on my knees, I'm begging you, Down on my knees, I'm begging you, Please, please don't leave me
I won't believe, that you really, really, wanna leave me, just because of her
Have you forgot about, all the things, we've been through, she was not the one, who was there for you
See, I loved you unconditionally, I gave you even more than ,I had to give
I was willing for you to die, cause you were more precious to me, than my own life
Down on my knees, I'm begging you, Down on my knees, I'm begging you, Down on my knees, I'm begging you, Please, please don't leave me
Don't leave me, I'm begging, I love you, I need you, I'm dying, I'm crying, I'm begging,
Please love me
I love you, I love you, I'm begging, please love me, I'm begging, I'm begging, Please don't leave me, no, no, no, no, no
Down on my knees, I'm begging you...
Tendre, suau, preciosa…
"Down on my knees" · Ayo (Joyful)
Doncs si que en feia dies que no escrivia res, si. La culpa, ya.com.
Des de les “breves horas” de ya.com de dimarts fins divendres, sense connexió en tenen tota la culpa. Crec que aquesta gent te un concepte del temps inversament proporcional a la majoria dels mortals.
Realment, crec, tinc una certa dependència d’aquest món virtual que és internet. Tot i que he tingut més temps per mi, per llegir, sobretot per llegir i acabar-me un llibre que no acabava mai. Les expectatives és van complir i “Dejadselo a Psmith” és un llibre de lectura obligada. Ara començo amb “Brooklyn follies” de Paul Auster.
Continuo amb el meu estat d’ànims positivista i agradable. Gaudint dels amics, gaudint del dia i la nit, gaudint de les estones necessàries de soledat...em diverteixo amb poquet i vaig fent amb les preocupacions justes, però només les justes.
En un cap de setmana de molt son i poc dormir m’he quedat sense veure a les “fuerzas enemigas” i mira que anava amb el guapo pujat. Camisa blanca sota jersei blau marí, ben afaitat i amb el cabell polidament tallat per la Jou (algun dia us parlaré d’aquesta “personaja”, que ja en tinc ganes de dedicar-l’hi unes paraules ben dites). No veure-la m’ha servit per rebre mostres d’ajuda a la meva autoestima amb frases com, oye pues te queda bien el pelo corto, sigues tan guapo como siempre, esta es nuestra noche...òbviament aquestes frases no les canvio pels seus interminables ulls blaus, però no em queixo.
Tanco i felicito els 29 anys de l’Alberto. És fàcil dir-te que vagis a per ella, que no pensis en si la resposta serà negativa...de tot cor penso que pots perdre més que guanyar, però aquesta decisió no em pertany a mi. Dóna’t més temps encara i fes i desfés per tenir-la contínuament pendent de tu, llavors podràs saber si arribat l’hora de mullar-se. Per molts anys.
Per cert he canviat el tipus de reproductor.
"Black steel" · Tricky (Maxinquaye)
