30 de novembre 2007

Homeboy station · track 32



"This charming man" · Death cab for cutie (You can play these songs with chords)

P.D. A Lilo, per seguir involucrada i capficada en les causes perdudes. Per tots els seus consells i per tots els seus refranys.

28 de novembre 2007

Quant comença això?

23 de novembre 2007

Cinc anys (i no em va agradar el teu rellotge)

Vull que t’asseguis i que m’escoltis bé. T’e s t i m o.

T’estimo petita perquè necessito fer-ho i sentir que per uns moments en la meva vida vaig ser teu, vaig sentir-me únic, em vas convertir en tot el que sempre havia somiat.

La paraula t’estimo sonava a melodia entre els teus llavis i m’empetities amb aquells ullets dormilegues. Vaig aprendre a odiar el futur i odiar el temps, a odiar la realitat.

Només per tu, nomes per la meva petita. Tu i jo, tots dos un.

La teva olor, les teves paraules, les teves carícies, les nostres estones, les nostres mirades...

Varem plorar junts aquell dia a la platja. Varem plorar aquell dia quant, entre llàgrimes, em deies que no volies que ningú més beses els meus llavis.

Varem riure aquell cap de setmana, el nostre cap de setmana. Varem riure al teatre. Ens ho passàvem bé, era (es) tan fàcil sentir-se còmode al teu costat.

No puc resumir en tan poques paraules que has significat i que signifiques en la meva vida. Potser perquè vas ser per uns instants, la meva vida.

Fins el final, sempre junts.

T’estimo, t’estimo, t’estimo, t’estimo...



P.D. No poso el títol, però estic preparat, estic llest, estic...sempre amb tu

20 de novembre 2007

Un any

Me gustaría decirte que en casa todo va bien.

Me gustaría decirte que los papas están bien, que el viernes pasado fue el cumple del papa y que ahora le ha dado por dejarse barba y que la mama se ha puesto a trabajar para arreglarse el paro.

Me gustaría decirte que mi hermana aun sigue estudiando y que no tengo ni idea de cuando acabará porque la universidad es muy rara.

Me gustaría decirte que este año he conocido a dos chicas. Que las dos han sido geniales, que nos seguimos viendo, hablando, que no somos pareja pero que no nos odiamos.

Me gustaría sentir como me acaricias la cara y preguntarte si pincha la barba y preguntarte si te puedo dar un besito y preguntarte si puedo darte más.

Me gustaría peinarte y ponerte nivea en esa cara de piel de tortuga, como yo te decía y tu, cuando volvías de las nubes, reías.

Porque un año pasa muy rápido y porque te recuerdo siempre y porque cada noche te doy las buenas noches y porque desde que no estás esto no es tan divertido.

Me gustaría decirte que yo estoy bien.

Me gustaría oir tu voz iaia, una última vez más…


15 de novembre 2007

Retoladors i cd's

Per que serveixen els retoladors de cd’s? Los que necesiten más tiempo para contestar es que nunca han tenido rotuladores...perdón, que em desvio del tema.

Doncs això que un retolador per cd’s bàsicament esta dissenyat per això. Ho diu perfectament el seu nom; retolador per cd’s. Doncs, que passa si gravem un cd i no l’hi posem el nom? Los que necesiten más tiempo....doncs que no sabrem mai, si no ho escoltem, que hi ha. Avui m’he trobat quatre cd’s sense nom i m’he dit, va ponlo al igual hay algo interesante. Efectivament he trobat quatres cd’s como cuatro soles!. Temes que tenia completament oblidats i que m’han portat bons records. Ja els aniré penjant.

Aquest en concret m’ha recordat els dilluns d’FP. Amb els walkmans, escoltant la sessió que havíem gravat del Chasis i comentar-la amb els amics menjant pipes a la Opel.

Pel Mr. Naschy i tota aquella gent dels Baricentros i dels Cherokees.


"Spastik" · Plastikman


Esperant idees

Aquesta tarda no he fet res. Com que ha fet una tarda lletja a més no poder m’he dit, va et poses davant l’ordinador i escrius un conte. No tens cap necessitat ni d’anar al gimnàs ni de prendre una coronita amb ningú ni res o sigui que et poses a escriure. Desprès d’una bona estona m’he donat compte que no és tan fàcil. Els dos contes que he escrit van sortir perquè sí, no els vaig pensar, tal com els pensava els escrivia i perquè ara que em poso, em concentro, dedico un temps a pensar en situacions, trames i tota la mandanga no em surt res de bo?

Sé que mai he tingut gaires dots per l’oratòria ni per l’escriptura però d’idees mai m’han faltat. Coses estúpides, coses series, sempre estic amb coses al cap però avui no volen sortir.

Esperaré que vingui fecsa i em conecti la bombeta al cap, l’última la vaig fondre ahir al respondre a ma mare que havia menjat aquell mateix dia, a veure si així puc plasmar les meves cosetes i ho veig una miqueta menys complicat.


"124" · Los Planetas (Contra la ley de la gravedad)


13 de novembre 2007

Dues veus, una mateixa sensació

No sóc gaire blocaire jo, ho confesso.

Només miro els blogs que tinc penjats aquí. No necessito més, cada vegada que els llegeixo descobreixo coses noves i van enriquint el meu coneixement ja de per si pobre.

A vegades, o mes ben dit sempre, no deixo cap post perquè no hi arribo a l’alçada i no els entenc i no perquè estiguin mal escrits, tot al contrari, simplement perquè m’empetiteixen.

Un exemple, aquest dilluns em vaig donar un tomb per Equilibrio total i xafardejant xafardejant vaig topar-me amb una veu que em va deixar bocabadat, la de José González. Autor Suéc però d’origen Argentí (que quede claro pelotuuudos!) i vaig escriure, per escriure i saber coses d’ell al Google, el seu nom. Sorpresa meva quant llegeixo que ve en concert. I si si, dijous 22 de novembre a les 20.30 a Razz 2.

A molts de vosaltres us he donat la tabarra amb mails i tal, però pels que encara no sàpiguen qui és o com canta us deixo un exemple de com fa aquest home els covers.

Si ja de per sí és preciós (preciós, preciós, preciós...) el tema en directe (l’original no m’acaba de fer el pes) de Heartbeats de The Knife imagineu com pot sonar el cover i en acústic del Sr. José González.

"Heartbeats" (live) · The knife (original)


"Heartbeats" (acustic) · José González (cover)


P.D. Gracias y mil gracias Geo (rgina) por descubrirme esta voz.

P.D. A molts us sonaran aquestes boletes que surten en el vídeo acústic, va ser un comercial de Sony.

12 de novembre 2007

Homeboy station · track 31

"3 A.M." · Sean Hayes (Big black hole and the little baby star)

A Paula


A la petita conilla de la família.

Somriu sempre i tot anirà bé.

Mil petons suaus Paula.

08 de novembre 2007

Homeboy station · track 30

"No cars go (live)" · The Aracade fire (The Arcade fire)


P.D.: tema dedicat a Astrogirl, felicitats!

LA MOTO (en mayúsculas)



Ducati 848 · 134CV · 13.500€ (com a mínim)

05 de novembre 2007

Novembre, sempre novembre

Dels meus milers de defectes són els meus eterns records els que més mal em fan.

Fer el cor dur i buscar el meu futur no sempre és fàcil, ningú em va dir que ho seria.

L’autoestima en aquests últims mesos de l’any la col.lapso depenent de com sigui de profund el record.

M’ho veig venir i no sé si estic preparat.

Aquesta composició m’ajuda a caure una mica més però és el que necessito per sortir de nou.

"Fabruary sea" · George Winston (Winter into spring)


30 d’octubre 2007

Homeboy station · track 29


Jennifer Connelly

Fins la tornada, feliç pont!

"Golden lion" · Yeah yeah yeahs (Show your bones)

29 d’octubre 2007

Llarg conte. (Mujer de verde)


Veronica Blume

Evidentemente después de tan magnifica bofetada no dude ni un instante de su asiduidad al gimnasio y de su buena forma física. Minutos antes, después de haberle hecho una minuciosa radiografía ocular exhaustiva y profunda y de saber a ciencia cierta que tenía ante mí la mujer más espectacular jamás vista por el hombre no hubiese creído a nunca nadie que me hubiera dicho que aquellos cinco minuciosos dedos abarcarían tanta cara de una sola vez.

Semejante latigazo dejó a todos los invitados sordos, no solo a mí. Un gran silencio se creo, la banda dejo de sonar y las 247 personas allí reunidas sintieron la misma curiosidad que tenía yo, aunque la mía fuese por saber durante cuanto tiempo escucharía aquel pitido en mis orejas y el abrasivo cosquilleo en la cara.

Yo, con una fantástica carrera a mis espaldas de bofetadas, insultos, rodillazos en mis partes y todo tipo de golpes por el sexo femenino supe salir airoso, de nuevo, de aquel entuerto. Ante la mirada de la muchedumbre, ante la mirada asesina de aquella hermosa y delicada mujer, capaz de arrancarle de un puñetazo los empastes a cualquiera, inicie lo que yo llamaba “técnica evasiva forzada”. Pasimoniosamente alcé mi mano derecha al cielo, haciendo el gesto de la victoria y exclame con lo que aún me quedaba de boca; “I have a dream”! Esta técnica, innovadora por otra parte y perfeccionada con el tiempo, consistía en decir lo primero que se me pasaba por la cabeza, haciendo aún más grande la confusión de mis incondicionales espectadores y hacerles creer que cuerdo no era la palabra que mejor me definía.

Como había pasado ya cientos de veces antes, los asistentes a tan magnifica excentricidad murmuraron, negaron con la cabeza y la banda y mi publico y mi boxeadora volvieron a cerrarse en ellos mismos, en su mundo de lujo sin sentido.

Discretamente y gracias a mis otras cualidades como bailarín cualificado fui dejando la escena del crimen. Sirviéndome de sillas y mesas para mantener la línea recta y disimular mi alarmante mareo post envestida abufalada. Me acerqué hasta la barra, donde me esperaba la única calma conocida para emociones fuertes, sentimientos de soledad y atropellos varios, el wisky irlandés.

Observándome desde el principio el camarero no dudo ni en un momento en dejarme la botella junto al vaso.

Perdí la cuenta en el décimo tercer wisky doble y al levantar la cabeza de debajo de una montaña enorme de cacahuetes, servilletas y palillos vi el cielo delante de mí. Se alzaba, apoyada en el ventanal, una mujer que poco tenía que ver con la que horas antes me había dejado anestesiado. Mucho más esbelta, mucho más elegante, de belleza amazónica, de larga y rizada cabellera y curvas, por decirlo suavemente y sin ánimo de ofender, muy bonitas.

Me ofrecí un trago que no pude rechazar, para coger ese ímpetu y esa fuerza que sólo el alcohol es capaz de proporcionar. Me miré en un servilletero metálico e intenté buscarme para acicalarme y suavizar la llamativa y surrealista decoración roja de mi mejilla. No supe verme aunque creo que estuve mirándome en un plato de ensaladilla rusa ya que la frase; se la va a comer toda usted sólo? que intuí de alguien sentado a mi lado no albergaba muchas dudas.

No importa, me dije, hoy llevas un buen porcentaje aún te queda toda la mejilla izquierda.

Creo que tarde en bajarme del taburete cinco minutos más otros diez en conseguir abrocharme la bragueta que curiosamente tenía abierta. Sigilosamente cual felino acecha a su presa me acerqué sin hacer ruido. O eso intenté porque en un tramo de siete metros tiré una maceta, rompí dos vasos, insulté a un paragüero y me comí una oliva olvidada en un martini. No sé inmutó, parecia absorta mirando hacia fuera. Le anuncie mi llegada con un suave soplido sobre su desnudo hombro. Noté como se estremecía, como se balanceó, hacia un lado y se encogió. Bien, vas por el buen camino. Seguí todas y cada una de mis artimañas de conquista. Sensuales roces dieron paso a las primeras caricias y diferentes argucias hasta encontrar sus labios. Y como volcán a punto de entrar en erupción irrumpí entre sus labios, noté su lengua vigorosa, sus perfilados dientes y un sabor...un sabor muy poco familiar...un sabor duro, tosco, aterciopelado…fue entonces y solo entonces cuando vi claramente y sin lugar a ninguna duda que había besado a una cortina de encaje verde que debía ser del siglo pasado ya que de la mierda que tenía podía perfectamente salir a la calle y ponerse a correr.


"Devil's haircut" · Beck (Odelay!)


25 d’octubre 2007

Retrospectiva fotográfica

Últimament estic fent unes troballes per l’ordinador dignes de Sherlock el Holmes.

Ni en una ni l’altre foto estem tots però la qüestió és que, més a prop o més lluny millor o pitjor, encara estem junts.

Perquè serem monotematics sempre.


"Alright" · Supergrass (I should Coco)



We are young, we run green,
Keep our teeth, nice and clean,
See our friends, see the sights, feel alright,
We wake up, we go out, smoke a fag,
Put it out, see our friends,
See the sights, feel alright
...

24 d’octubre 2007

El niño de las pinturas

Quant el dibuix és art






El niño de las pinturas el vaig descobrir en un mural a prop de Plaça Elvira (Granada)

23 d’octubre 2007

Juanjo Sáez, de nou

Mirant sense buscar res d’interessant per l’ordinador me retrobat amb Juanjo Sáez

Il.lustració publicada al diari del Festival de Cinema Fantàstic a Sitges

22 d’octubre 2007

Breu conte. (Rutina)


Keira Knightley

Y como cada día, como cada rutinario día, la posibilidad de que algo nuevo aconteciese se desvanecía al despertar.

Despertaba y absorbido por su automatizada vida recorría día tras día las mismas huellas, los mismos pasos, los mismos gestos…

Salía a la calle. Cruzaba la plaza, aquellos perros allí a lo lejos ya ladrando sin más motivo que el mismo ladrido, el quiosco aún cerrado, el ensordecedor silencio del callejón de atrás, la puerta, su mesa, su ordenador…sus ganas de morir.

Todo acababa por el principio, de nuevo, de camino a casa, por los mismos lugares, los mismos encuentros…

Cada noche miraba absorto por aquella ventana que nunca se dejaba abrir. Porqué iba a ser esta noche diferente? Porque después de haber repetido el mismo día año tras año una simple y estúpida ventana estaría dispuesta a ser única?

...

"Sleepless night" · L'Altra (Different days)

18 d’octubre 2007

Pesats!

Perquè no et deixen dormir als avions?

És curiós com cada 5-10min diuen alguna cosa per megafonia, que si estem sobrevolant no sé que, que si estem a no sé quants metres d’alçada, que si no es pot fumar, que si el comandante Gutierrezqueleveo les da la bienvenida, que ara passen les noies repartint catering, que si vol el diari, que si us plau baixi la tauleta i posi el seient en vertical...realment cal dir tantes coses? A algú no li entra al cap que no es pot fumar en un avió? A algú li interessa saber que està sobrevolant Sant Sadurní d’Anoia? O passant per sobre d’Arbúcies? No, no cal tanta informació.

Va, una d’avions. Bon cap de setmana!

"White rabbit" · Jefferson Airplane (Surrealistic pillow)

15 d’octubre 2007

Homeboy station · track 28

Quant la autopista, les anades i les vingudes, les mides, els croquis, les preses, les piles gastades de la càmera de fotos i els clients m’arriben a col.lapsar, acabo la visita, pujo al cotxe, engego la radio, volum al màxim i ...qualsevol dia trenco els cristalls.

A cada moment la seva cançó.

"O Fortuna" · Carl Off (Carmina burana)