Ella

Ella sap qui és. Amb ella vaig aprendre a estimar-me i a estimar. Amb ella sempre era tot fàcil, no em costava donar-ho tot. Ella va fer sortir de mi la persona que sempre havia volgut ser.
Tots dos coneixíem el final. La nostre petita historia vivia amagada sota els llençols de les mentides. Em penedeixo de no haver-li dit no aquella vegada que em va trucar, em penedeixo per no haver-la deixat ser feliç...ho sento.
Avui, com ahir i com sempre penso en ella, en els nostres moments i records, en aquells dies dolços i tendres i vaig aprenent a viure amb el passat, a compartir sentiments d’amor i d’amistat, a seleccionar el passat i a continuar pensant que ella és tot el que sempre he desitjat.

Ara estem junts i profundament separats. Els nostres camins ja res tenen en comú tot i que continuem agafats de la mà, intentant no separar-nos gaire l’un de l’altre, però ja no vivim en el mateix món.

T’enrecordes? Tu i jo junts, agafadets de la mà, fins al final...

No ho dubtis mai petita.

Eternament enamorat, angels instead.