30 d’octubre 2007

Homeboy station · track 29


Jennifer Connelly

Fins la tornada, feliç pont!

"Golden lion" · Yeah yeah yeahs (Show your bones)

29 d’octubre 2007

Llarg conte. (Mujer de verde)


Veronica Blume

Evidentemente después de tan magnifica bofetada no dude ni un instante de su asiduidad al gimnasio y de su buena forma física. Minutos antes, después de haberle hecho una minuciosa radiografía ocular exhaustiva y profunda y de saber a ciencia cierta que tenía ante mí la mujer más espectacular jamás vista por el hombre no hubiese creído a nunca nadie que me hubiera dicho que aquellos cinco minuciosos dedos abarcarían tanta cara de una sola vez.

Semejante latigazo dejó a todos los invitados sordos, no solo a mí. Un gran silencio se creo, la banda dejo de sonar y las 247 personas allí reunidas sintieron la misma curiosidad que tenía yo, aunque la mía fuese por saber durante cuanto tiempo escucharía aquel pitido en mis orejas y el abrasivo cosquilleo en la cara.

Yo, con una fantástica carrera a mis espaldas de bofetadas, insultos, rodillazos en mis partes y todo tipo de golpes por el sexo femenino supe salir airoso, de nuevo, de aquel entuerto. Ante la mirada de la muchedumbre, ante la mirada asesina de aquella hermosa y delicada mujer, capaz de arrancarle de un puñetazo los empastes a cualquiera, inicie lo que yo llamaba “técnica evasiva forzada”. Pasimoniosamente alcé mi mano derecha al cielo, haciendo el gesto de la victoria y exclame con lo que aún me quedaba de boca; “I have a dream”! Esta técnica, innovadora por otra parte y perfeccionada con el tiempo, consistía en decir lo primero que se me pasaba por la cabeza, haciendo aún más grande la confusión de mis incondicionales espectadores y hacerles creer que cuerdo no era la palabra que mejor me definía.

Como había pasado ya cientos de veces antes, los asistentes a tan magnifica excentricidad murmuraron, negaron con la cabeza y la banda y mi publico y mi boxeadora volvieron a cerrarse en ellos mismos, en su mundo de lujo sin sentido.

Discretamente y gracias a mis otras cualidades como bailarín cualificado fui dejando la escena del crimen. Sirviéndome de sillas y mesas para mantener la línea recta y disimular mi alarmante mareo post envestida abufalada. Me acerqué hasta la barra, donde me esperaba la única calma conocida para emociones fuertes, sentimientos de soledad y atropellos varios, el wisky irlandés.

Observándome desde el principio el camarero no dudo ni en un momento en dejarme la botella junto al vaso.

Perdí la cuenta en el décimo tercer wisky doble y al levantar la cabeza de debajo de una montaña enorme de cacahuetes, servilletas y palillos vi el cielo delante de mí. Se alzaba, apoyada en el ventanal, una mujer que poco tenía que ver con la que horas antes me había dejado anestesiado. Mucho más esbelta, mucho más elegante, de belleza amazónica, de larga y rizada cabellera y curvas, por decirlo suavemente y sin ánimo de ofender, muy bonitas.

Me ofrecí un trago que no pude rechazar, para coger ese ímpetu y esa fuerza que sólo el alcohol es capaz de proporcionar. Me miré en un servilletero metálico e intenté buscarme para acicalarme y suavizar la llamativa y surrealista decoración roja de mi mejilla. No supe verme aunque creo que estuve mirándome en un plato de ensaladilla rusa ya que la frase; se la va a comer toda usted sólo? que intuí de alguien sentado a mi lado no albergaba muchas dudas.

No importa, me dije, hoy llevas un buen porcentaje aún te queda toda la mejilla izquierda.

Creo que tarde en bajarme del taburete cinco minutos más otros diez en conseguir abrocharme la bragueta que curiosamente tenía abierta. Sigilosamente cual felino acecha a su presa me acerqué sin hacer ruido. O eso intenté porque en un tramo de siete metros tiré una maceta, rompí dos vasos, insulté a un paragüero y me comí una oliva olvidada en un martini. No sé inmutó, parecia absorta mirando hacia fuera. Le anuncie mi llegada con un suave soplido sobre su desnudo hombro. Noté como se estremecía, como se balanceó, hacia un lado y se encogió. Bien, vas por el buen camino. Seguí todas y cada una de mis artimañas de conquista. Sensuales roces dieron paso a las primeras caricias y diferentes argucias hasta encontrar sus labios. Y como volcán a punto de entrar en erupción irrumpí entre sus labios, noté su lengua vigorosa, sus perfilados dientes y un sabor...un sabor muy poco familiar...un sabor duro, tosco, aterciopelado…fue entonces y solo entonces cuando vi claramente y sin lugar a ninguna duda que había besado a una cortina de encaje verde que debía ser del siglo pasado ya que de la mierda que tenía podía perfectamente salir a la calle y ponerse a correr.


"Devil's haircut" · Beck (Odelay!)


25 d’octubre 2007

Retrospectiva fotográfica

Últimament estic fent unes troballes per l’ordinador dignes de Sherlock el Holmes.

Ni en una ni l’altre foto estem tots però la qüestió és que, més a prop o més lluny millor o pitjor, encara estem junts.

Perquè serem monotematics sempre.


"Alright" · Supergrass (I should Coco)



We are young, we run green,
Keep our teeth, nice and clean,
See our friends, see the sights, feel alright,
We wake up, we go out, smoke a fag,
Put it out, see our friends,
See the sights, feel alright
...

24 d’octubre 2007

El niño de las pinturas

Quant el dibuix és art






El niño de las pinturas el vaig descobrir en un mural a prop de Plaça Elvira (Granada)

23 d’octubre 2007

Juanjo Sáez, de nou

Mirant sense buscar res d’interessant per l’ordinador me retrobat amb Juanjo Sáez

Il.lustració publicada al diari del Festival de Cinema Fantàstic a Sitges

22 d’octubre 2007

Breu conte. (Rutina)


Keira Knightley

Y como cada día, como cada rutinario día, la posibilidad de que algo nuevo aconteciese se desvanecía al despertar.

Despertaba y absorbido por su automatizada vida recorría día tras día las mismas huellas, los mismos pasos, los mismos gestos…

Salía a la calle. Cruzaba la plaza, aquellos perros allí a lo lejos ya ladrando sin más motivo que el mismo ladrido, el quiosco aún cerrado, el ensordecedor silencio del callejón de atrás, la puerta, su mesa, su ordenador…sus ganas de morir.

Todo acababa por el principio, de nuevo, de camino a casa, por los mismos lugares, los mismos encuentros…

Cada noche miraba absorto por aquella ventana que nunca se dejaba abrir. Porqué iba a ser esta noche diferente? Porque después de haber repetido el mismo día año tras año una simple y estúpida ventana estaría dispuesta a ser única?

...

"Sleepless night" · L'Altra (Different days)

18 d’octubre 2007

Pesats!

Perquè no et deixen dormir als avions?

És curiós com cada 5-10min diuen alguna cosa per megafonia, que si estem sobrevolant no sé que, que si estem a no sé quants metres d’alçada, que si no es pot fumar, que si el comandante Gutierrezqueleveo les da la bienvenida, que ara passen les noies repartint catering, que si vol el diari, que si us plau baixi la tauleta i posi el seient en vertical...realment cal dir tantes coses? A algú no li entra al cap que no es pot fumar en un avió? A algú li interessa saber que està sobrevolant Sant Sadurní d’Anoia? O passant per sobre d’Arbúcies? No, no cal tanta informació.

Va, una d’avions. Bon cap de setmana!

"White rabbit" · Jefferson Airplane (Surrealistic pillow)

15 d’octubre 2007

Homeboy station · track 28

Quant la autopista, les anades i les vingudes, les mides, els croquis, les preses, les piles gastades de la càmera de fotos i els clients m’arriben a col.lapsar, acabo la visita, pujo al cotxe, engego la radio, volum al màxim i ...qualsevol dia trenco els cristalls.

A cada moment la seva cançó.

"O Fortuna" · Carl Off (Carmina burana)

10 d’octubre 2007

Homeboy station · track 27

Per una setmana dolenta, per una setmana kilomètrica, perquè necessito uns dies de tranquil·litat i de dormir, de molt dormir.

Avui toca dolçura musical.

"Eighties fan"· Camera Obscura (Biggest bluest Hi-Fi)

09 d’octubre 2007

No sé perquè


Tot i estar tots junts a estones necessito estar amb mi i...desapareix-ho.

I em trobo i em quedo...fins al proper instant.

08 d’octubre 2007

Lubedence

Perquè mai trobaré la outro del vídeo, perquè mai trepitjaré una neu igual, perquè mai faré res semblant…

Un tast del millor vídeo de snow que he vist mai, Lubedence.

Norick Abe


Amb la meva BH top line, per les muntanyes de St. Fost, imitant-lo en les baixades, amb l’esquena completament recte i despenjat de la bici, com feia ell, com un tronc d’arbre…

07 d’octubre 2007

De somnis per començar

Somiant ser el seu únic motiu per sentir-se estimada imagino la meva historia d’amor encara per començar.



Retrobant-me amb Amelie gràcies a
Georgina i al seu Equilibrio Total
P.D.: estic bé, només he passat un dia confús no us preocupeu.

04 d’octubre 2007

Homeboy station · track 26

L'altre tema de Mogwai, bon finde a tots!

Per cert no és que Mogwai tingui només un àlbum, en te com a mínim 9 més remescles, ep's i recopilatoris però poso aquest perquè és en el que estic centrat ara.
Es cierto Mr. Naschy el número de albumes? Seguro que me equivoco:p

"I Know you are but what am I" · Mogwai (Happy songs for happy people)

Quant l’estupidesa ratlla el límit

Cinc hores fent caravana donen per fer moltes coses a part de perdre el temps i escoltant la radio m'ha impactat una noticia que he trobat inversemblant.

Un mosso denuncia un geganter per haver-li tirat la gorra a terra en un acte festiu a Oliana.
El jove, de 19 anys, assegura que "va ser un accident" i haurà de comparèixer davant el jutge

La comissaria de Mossos d'Esquadra de la Seu ha denunciat un jove geganter de 19 anys per una "falta de respecte i de consideració a agents de l'autoritat". Un mossos "ofès" considera una "falta de respecte" que els braços de drap del gegant que portava Ivan Núñez a les festes celebrades el passat 4 d'agost a Oliana freguessin la seva gorra i la tiressin a terra, cosa que va provocar les rialles dels que, amb més sort, havien esquivat el "gegant boig". Des dels Geganters de Peramola no donen crèdit a l'obstinació del mosso per "fer viure un malson a l'Ivan".

El gegant en qüestió és diu “Rocafés el boig” i durant la seva dansa de voltes i més voltes es dedica a picar a la gent amb els braços de drap. Menys mal que els mossos eren els “enrotllats” per ser catalans i la Guardia Civil els dolents i “xulus” per ser espanyols. Totes les forces del ordre són iguales i totes, vergonyoses.

Noticia extreta d' infosabadell i diari segre

03 d’octubre 2007

Construint colors

Perquè avui en dia costa molt poc ser original i perquè en la construcció no s’ha de ser Jorn Utzon, Santiago Calatrava, Enric Miralles o tenir reminiscències de l’obra de Le Corbusier per fer coses boniques.

Edifici de vivendes a Vic.

02 d’octubre 2007

Homeboy station · track 25

Me escoltat avui tararejar el baix de Luis Bolín i m’ha vingut al cap la “movida madrileña” i tots els grups dels 80 i en com, passant ja més de 20 anys de tot plegat, aquesta musica continua sent essencial i perdura en el temps.

“Lobo hombre en París” · La unión (Mil siluetas)

01 d’octubre 2007

Homeboy station · track 24

Avui ho he tingut difícil per seleccionar-ne un, m’ha costat molt decidir-me.

Redescobrint Mogwai he trobat oblidades un parell de cançons que aniré posant al llarg d’aquesta setmana.

De moment us deixo aquest tema que crec que podria descriure a la perfecció la melancolia de les seves composicions, cosa que em fascina.

"Killing all the flies" · Mogwai (Happy songs for happy people)