45€ per la revisió medica de la renovació del carnet de conduir. 45€ per que un metge em pregunti quant peso i quina alçada faig. 45€ per fer una prova psicotècnica consistent en seguir, en un monitor, una bola que va per un camí, es fica en un túnel i pitjar un botonet quant cregui que ja ha arribat al final. 45€ per respondre-li a un oftalmòleg, amb una mà a cada ull però veient-hi pels dos, per on està la rodona oberta.
45€ de vergonya, 45€ d’impotència i 45€ d’incredulitat.
_
A molts de vosaltres no us sonarà de res el nom de Sufjan Stevens.
A mi, fins fa poc, tampoc però haig de reconèixer que la troballa ha estat formidable i saber que Barcelona serà l’única ciutat espanyola on hi actuarà és per tenir en compte.
Sufjan Stevens és un jove cantautor estadounidens. Ha publicat 5 treballs; “A sun came” (1999), “Enjoy the rabbit” (2001), “Seven swans” (2004), “Illinois” (2005) i “The Avalanche” (2006).
No us deixeu passar aquest bon concert, confieu en mi. Podreu escoltar en directe la seva tendre veu i la seva mescla de pop, folk, indie melòdic i música de cambra.
Data: dimarts 07 de novembre
Lloc: Casino de l’Aliança del Poble Nou. Rbla. Del Poble Nou, 42. Barcelona
Preu: 20€ + 2€ de distribució
On comprar-les: fnac, ticktackticket...
Extracte de www.maumaunderground.com:
Hace dos años Sufjan Stevens nos visitaba por primera vez para darnos una lección magistral sobre el estado de Michigan. Ayudado por una pizarra, tan sólo acompañado por su banjo y su guitarra, Sufjan ofreció un concierto memorable para privilegio de los pocos que por entonces habían oído ya hablar de su talento. Un año más tarde llegaba a las tiendas su segunda lección de geografía americana, “Illinois” (Rough Trade/ Sinnamon Records, 05), y Sufjan pasaba de cantautor minoritario a auténtica estrella mediática. Elegido como mejor disco del año por gran parte de la prensa especializada de todo el mundo, “Illinois” es un disco exuberante en el que incorpora todo tipo de instrumentos, coros y complejos arreglos logrando un todo sorprendentemente armonioso en el que caben la belleza, el drama y el sentido del humor. Una obra magna de la que este año nos llegaba su prolongación con “The Avalanche” (Rough Trade/ Sinnamon Records, 06), un disco confeccionado a partir de descartes compuestos en un principio para “Illinois” en los que Sufjan Stevens continúa ahondando en la idiosincrasia del Estado de Superman y que son como un ‘extra bonus’ del álbum que le precede.Con nuevo bagaje y proyectos aún inciertos en la maleta, Sufjan nos visita por segunda vez en un concierto que es desde ya uno de los grandes acontecimientos de la rentrée musical. Una especial cita en el exquisito marco del Casino de L’Aliança de Poble Nou, de la mano del coqueto, enigmático y talentoso cantautor norteamericano, que regresa convertido ya en un referente de la escena musical. Esta vez seguro que serán muchos más los alumnos aplicados dispuestos a disfrutar de una nueva lección magistral.
Aqui teniu una petita joia; “Concerting the UFO Sighting Near Hightland”, primer tall del treball “Illinois” (2005)
http://www.goear.com/listen.php?v=a1f1789
_
_
Perquè sóc així? Perquè encara sóc tan dèbil? Perquè pensava que era fort i madur? Perquè al tornar-la a veure em vaig sentir tan incòmode? Perquè després d’aquell 15 de setembre de fa un any em pensava que ja m’havia fet gran? Perquè vaig comportar-me tan malament? Perquè no vaig ser jo mateix? Perquè m’auto enganyo i penso que ella s’ho perd quant sóc jo qui me l’estic perdent? Perquè no és aquesta l’ultima vegada que em faig mal?
Després de molt de temps creient que tenia el cap al terra l’ha vaig tornar a veure. Quant una persona et diu que te les coses clares, perquè no ho volem escoltar? Va ser un error pensar que el estar a prop d’ella la faria canviar d’idea. Va ser pitjor.
Mai va passar res, mai vam passar d’una simple xerrada. Tots dos teníem clar que volíem l’un de l’altre, òbviament sentiments oposats.
Estava tan guapa...
Les meves amigues sempre m’han dit que sóc una bona persona, agradable i que seria l’home que qualsevol dona voldria tenir al seu costat.
Sóc extremadament negatiu i mai m’he valorant però moltes vegades em convencen i arribo a pensar que tenen raó. Aquestes vegades són quasi mai
No m’agrada la gent optimista. No m’agrada que em diguin que trobaré a algú especial i que seré feliç. Ja he conegut persones així i no estan amb mi.
No estic trist, estic decebut amb la vida.
Encara haig d’aprendre a mirar amb altres ulls.
_
El meu amic Juan Carlos marxarà en breu i necessito dedicar-li un petit temps.
El meu amic Juan Carlos sempre ha destacat per sobre de tothom. El fa ser una persona especial la seva forma d’afrontar la vida, els seus pensaments, el seu caràcter, el seu bagatge musical...la llista seria interminable.
Sempre l’he considerat un dels meus millors amics i no sempre m’he vist recompensat amb el mateix sentiment. Mai m’ha importat.
Ara que marxa tot serà diferent, sempre em faltarà escoltar el comentari més adient, em faltarà riure’m amb ell, em faltarà tribialitzar sobre els amors i els desenganys, em faltarà sentir-me més lliure, en definitiva em faltarà gaudir de la seva presència.
Egoistament l’hi diria que no marxés, que comencés de nou amb nosaltres al seu costat.
És un repte més en la seva vida, és marxar, és canviar d’aires, és conèixer gent, és buscar i trobar les noves experiències que sempre ha necessitat i que aquí no ha trobat.
Res més puc dir des de aquí. Pels que no el coneixeu marxa una persona a qui val la pena dedicar-li tot el temps del món i que et fa sentir importat i estimat.
Que tinguis sort amic en aquesta nova etapa.
_
Petit extracte del llibre de Juanjo Sáez “Viviendo del cuento”
(2004 - Editorial Mondadori)
_
Ja queda força endarrere però aquest any, com cada estiu, vam celebrar el GAB.
GAB és la trobada que fem uns amics per donar la benvinguda a les vacances d’estiu. Ja fa 3 anys que hi assisteixo i cada any va a més. Per aquesta ocasió i després d’haver dinat com Déu mana, vam muntar una cabina de luxe; plats Technics, taula BST, Mac, teclats...
Aquí teniu l’accés directe a les 4 sessions realitzades pel dj Reche, Arbeat i un servidor mutek.
Desitjo que us agradin, va ser un plaer punxar-les.
_
http://www.colla92.com/?itemid=648
_
Ella sap qui és. Amb ella vaig aprendre a estimar-me i a estimar. Amb ella sempre era tot fàcil, no em costava donar-ho tot. Ella va fer sortir de mi la persona que sempre havia volgut ser.
Tots dos coneixíem el final. La nostre petita historia vivia amagada sota els llençols de les mentides. Em penedeixo de no haver-li dit no aquella vegada que em va trucar, em penedeixo per no haver-la deixat ser feliç...ho sento.
Avui, com ahir i com sempre penso en ella, en els nostres moments i records, en aquells dies dolços i tendres i vaig aprenent a viure amb el passat, a compartir sentiments d’amor i d’amistat, a seleccionar el passat i a continuar pensant que ella és tot el que sempre he desitjat.
Ara estem junts i profundament separats. Els nostres camins ja res tenen en comú tot i que continuem agafats de la mà, intentant no separar-nos gaire l’un de l’altre, però ja no vivim en el mateix món.
T’enrecordes? Tu i jo junts, agafadets de la mà, fins al final...
No ho dubtis mai petita.
Eternament enamorat, angels instead.
Benvinguts a tots i a totes al meu petit món en forma de blog.
Amb més o menys freqüència aniré publicant tot el que em cridi l’atenció, coses a tenir en compte, pensaments... No ho faré esperant a que les llegiu i que us causin les mateixes sensacions que a mi, simplement serà un petit diari on divagar i obrir la ment a les paraules.
Espero que us aneu passant sempre que us vagi be, jo estaré per aquí.
_
