3 desembre 2002

Sospirant recordo el naixement de l’amor de la mà de la noia més bonica que mai pugui trobar-me en aquesta vida, sense cap mena de dubte.

Sospirant per la seva tendresa innata, el seu cos de foc, les seves petites mans, els seus dolços llavis, els seus calents petons, les seves carícies....

Somnio encara avui que continuem abraçats, tremolosos, que continuem sent un, que continuem estimant-nos com la primera vegada, com aquell dimarts inoblidable, somnio encara avui l’olor de la seva pell i en com va despertar l’home que tenia dintre meu.

Per la meva terremotita, a la meva petita flor de vermell perpetuo.
_