14 de desembre 2006

Dr. Slump

Gràcies petita princesa per tornar-me’n, per uns segons, als anys on tot eren riures, als anys on, sense cap més preocupació que asseure’m al sofà amb el meu pa bimbo amb nocilla, mirava la tele i em quedava bocabadat amb el Dr. Slump.
Me sorprès al veure’m riure de les mateixes coses, tindran raó les veus que em diuen que encara no sóc gaire madur?. Tornar a escoltar les veus originals, les de les primeres temporades, del Dr. Slump, de l’Arale, d’en Pisuke, d’en Taro.... són impagables.
Si us entra com una espècie de nostàlgia al veure-les, ja serem dos.

La millor sèrie de dibuixos animats.

__

_

_