Novembre, sempre novembre
Dels meus milers de defectes són els meus eterns records els que més mal em fan.
Fer el cor dur i buscar el meu futur no sempre és fàcil, ningú em va dir que ho seria.
L’autoestima en aquests últims mesos de l’any la col.lapso depenent de com sigui de profund el record.
M’ho veig venir i no sé si estic preparat.
Aquesta composició m’ajuda a caure una mica més però és el que necessito per sortir de nou.
3 comentaris:
Ja saps, un petó molt i molt gran.
La peça és preciosa, com tots els nostres records.
... Està molt bé tenir records... i pensar-hi amb nostalgia, i fer un somriure mirant enrera... intentar prendre'n nota per canviar en el present coses que no ens van agradar en el passat...
Però... millor està mirar cap andavant... anar fent un passet rera l'altre... i viure cada dia intensament !!!
Prova d'alliberar-te... ves desprenen-te dels pesos que fan que no puguis avançar... VIU !!
la teoria ja sabem tots que està xupada... però mica en mica.. la pràctica va sortint també...
un petonarro... i ànims !!!!!!!!
Noemí
Disfruta dels records, hi ha gent a qui ja comencen a quedar-nos una mica llunyans.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada