Gimnàstica de carrer
Mirant aquest vídeo recordo aquelles tardes on les chorrades no ens deixaven ni respirar.
El dia que vam pasar buscant apartament per
Un no parar de “lucidez estupidil“ digna de campionat. I això un dia i un altre i un altre...
Espero que us veieu reflectits i aguditzeu la ment per a properes trobades i "simposiums".
P.D. Gràcies a l’inestimable ajuda de miss Martin, jo no em penjo cap medalla.
4 comentaris:
que bueno!!! jeje
Ostias que recuerdos!! jeje la hipopotama!! jasjajaaa Es que es lo que no hay.
Pues no somos nadie oara pasar esos momentos de imbecilidades creativas, si si si, lo normal.
Karpin
Este tío nos lo a puesto muy difícil, pero conociendonos/me creo que todo es posible!
Je je i després afegim alló de "...é mú duro de peí, pero é má duro de robá..." ja ja ja
je je je, genial ;-)
ptò mutekkk
Publica un comentari a l'entrada