26 de març 2007

Ducati S2R


Aquesta és la moto que m’agrada. Al igual que el color vermell és el color per antonomàsia dels Ferrari, el color vermell també és el color de Ducati tot i que en blanc amb la franja en color vermell (Capirex, Loris Capirossi) no em desagrada.

Ducati S2R

Tot i que surtin petites les fotos en aquest post, cliqueu a sobre i gaudiu de tota l'esplendor que desprèn aquesta moto.

Potser, algun dia, em veureu a sobre d’una. Potser falta molt o potser no gaire. Potser amb la noticia de dissabte (va posar-me els pels de punta i em va impactar massa) la caiguda d’Isidre Esteve, em fa declinar la decisió. Potser la por que tenen els meus pares a les motos pot més que les meves ganes de tenir-ne...


2 comentaris:

DANI ha dit...

Tot i que jo soc BMWero a mort, reconec que Ducati, Guzzi i Triumph son de les meves preferides.

El meu somni: trovar una Norton Comando de segona ma.

Gaaaaassssssssss

mutek ha dit...

Ostias Dani, quina alegria veure't de nou per aquí!!
Ja ho sé que ets BMWero, he vist les teves fotos i m'has donat una enveja que no vegis! ;)
L'altre dia vaig llegir que Triumph treurà al mercat en breu la Speed Triple però amb el motor de la Daytona 675.
Tenim un parell d'amics a la colla que, de sobte sense shaver pujat mai ni en una Variant, s'han fet moteros i suposo que t'entra el "gusanillo" i t'ho mires des de una altre perspectiva, la que diu; i si ell pot, perquè jo no?
Per cert, que et sembla la moto?

Gràcies per pasar-te per aqui nano, en serio que n'estic content de saber de tu.

Una sincera abraçada!