09 de març 2007

Estat d’ànims

Després d’un parell de setmanes de treball, treball i més treball ara trobo un raconet de temps per fer un petit resum del meu actual estat d’ànims que ja feia dies que tenia pendent.

Com molts de vosaltres sabreu intento canviar la meva forma d’afrontar els problemes i veure-ho des d’una altra perspectiva.

Reconeix-ho que em sento bé, a gust, amable, amb ganes d’agradar-me i d’agradar als demés. Amb empenta per anar passant els dies i continuar mantenint aquest “estat eufòric” que, tot sigui dit, em comença a agradar.

Poso entre cometes estat eufòric perquè realment crec que em sento així. Mai havia tingut una sensació igual, al menys durant tant de temps seguit. Abans alternava dies dolents, amb dies menys dolents inclòs amb algun dia mig bo, però aquests dies bons sempre els anava transformant en dies patètics i jo mateix m’encarregava de sentir-me ofuscat i negatiu davant del més petit i simple dels problemes.

Part de com em sento la té el meu cercle més proper. Els meus amics i la meva família, inconscientment, em fan estar atent a tot, estar actiu, sentir-me útil i estimat. No em fan sentir millor que ningú i jo no ho sóc ni ho crec, però si que em fan sentir important i guapo.

Encara tinc temes pendents per sentir-me “complert”. Tinc als meus amics de Granollers abandonats, molt abandonats. Haig d’esforçar-me i retrobar-los de nou, els necessito a prop meu.

Un altre tema que em vola pel cap l’intentaré rematar aquest finde. He decidit llançar una ofensiva “contra las fuerzas enemigas” i ja us explicaré quin resultat m’ha donat.

Un petó a tots, ens retrobem la setmana que bé.


"The Same Deep Water As You" · The Cure (Desintagration)

(En una altre època aquest tema m’hauria fet plorar i sentir-me morir. Avui el trobo preciós i trist, però ja no se m’encomana la malenconia de la veu de Robert Smith com abans.)



P.D. Com pots veure “telepatikita mia” tenia raó, tot i que fins avui no he pogut penjar-la per culpa del treball. Cada dia faig una hora més i porto dos divendres, contant amb el de avui, que vaig a treballar tot el dia, fins i tot dissabte també hi aniré. Buff!

6 comentaris:

Princess Valium ha dit...

Querido telepatikito, tenies raó. Y m'alegro que tot vagi tant i tant bé.
Un petonet

Anònim ha dit...

Ja se't nota que estàs més content... Me n'alegro molt!! Carpe diem noi! aqui hem vingut a disfrutar no a patir!

La prima.

mutek ha dit...

Princess. Estaries orgullosa de mi, en serio. Tu vas "patir" part del jo anterior, sé que amb paraules no puc expressar ben bé del tot com em sento, però si el que he dit t’alegra em sento doblement feliç.

La prima. Gràcies. T’agafo això de “Carpe diem” i me’l quedo uns dies. Per cert, has intentat buscar-te un nick? Jo no tinc res en contra de “La prima” però que taaaal.....mmmm.....La pitonisa Lola? Rappela? La bruja abería? Andromeda? Galimedes? Estrella polar? Astrogirl? The Coors?.... ;)

Anònim ha dit...

Els de Granollers encara estem per aki i et llegim, recordem i animem. Aixi que quant vulguis, ja ho saps!

El proxim divendres segurament farem un sopar per celebrar que ahir, dia 10, vaig fer 29 anyets... En principi estas convidat... XD

Ens veiem i records!

Anònim ha dit...

Ostreeees! FELICITAAAAATS!!!
29 anyets, no eh guapo, 29 ANYS! ;)

Si feu el sopar compteu amb mi, en serio.
Que et van regalaaar, que et van regalaaaaaaar? Jo tenia pensat regalar-te el projector però me’l porten la setmana que bé 

Un petó enorme a la família Reche-Moreno i moltes i sinceres felicitats!

Anònim ha dit...

No et dire que m'han regalat perque diras que soc un pijotero... pero ja ho saps, perque vas passar-te per el meu blog. AIxi que no hi ha sorpresa. Quant vegis a la meva "nena" al.lucinaras ! T'he dit com es diu: iPod 30GB
El projector quan vulguis el pots portar a casa.