Tres curts

Tinc gent al meu costat que sempre m’ha dit que tinc imaginació, que dibuixo bé, que sóc bastant pallasso i inclòs avui m’han dit que tinc unes cames boniques ;)
Dibuixar ja sigui per bé o per menys bé em toca fer-ho 9 hores cada dia. No, no sóc dibuixant de còmics, sóc delineant i vale, no dibuixo amb llapis ho faig amb l’Autocad, però no per això tinc més o menys traça.
Imaginar ho faig constantment. Tinc moments on penso i em ric sol i em dono compte i encara em ric més i no, no vaig fumat, és que sóc bastant pallasso. Que perquè dic tot això? Perquè tinc triades tres idees? Doncs per si alguna vegada sóc director o guionista i m’agradaria que em donéssiu el vostre parer.

Idea 1.
Títol. Canviando el momento.
Inspirat. Un dia fent una campana vaig llegir una cartell molt curiós i em va donar que pensar.
Relat. Es veu una parella que surt d’un cinema, van a l’ultima sessió i ja no queda ningú. Van al lavabo i només funciona el d’homes, el de dones esta espatllat. El servei és infimament petit, just una porta, una pica i un assecador. La dona entrar primer, realment és petit i claustrofòbic. Ell, al passadís, esperant-la, llegeix un cartell que hi ha penjat en la porta del servei d’homes i comença a somriure. Ella surt es donen un petó, ell l’hi retorna l’abric i la bossa i l’hi deixa la seva americana. Passa una bona estona i es sent un fort cop, que surt del servei i tot seguit més cops i molts més i sorolls de taladradores i tota mena de maquinaria de bricolatge. Ella preocupada, copeja a la porta, i veient que el soroll no para continua copejant i cridant-lo. De cop paren els sorolls, s’obre la porta i surt l’home tot brut, amb el cabell blanc, descamisat i suant. És treu el jersei l’hi fa un petó a la noia i torna a entrar i continuen els sorolls típics d’obres de paletes. Ella atonita, s’arrepenja contra la paret i és queda flipant. A l’estona escolta uns sorolls pel passadís i s’espanta. Cada vegada es senten més a prop i tot d’una veu tres dones monumentalment d’infart, uns cambrers, un dj amb les seves maletes i alguna persona famosa. Passen davant d’ella, la saluden i es fiquen al minúscul servei on estava el seu home i es sentien el sorolls. La dona no s’ho creu i pensa que hi ha una camera obscura o alguna cosa semblant. S’apropa molt poc a poc a la porta, ja no hi ha soroll d’obres, obre la porta i en un travelling començant per les cames de la dona i acabant pel cap comença a obrir-se la pantalla i és veu una piscina immensa, un cambrer fent uns combinats, el dj punxant i les tres noies completament despullades fent-li massatges a l’home. La dona surt i tanca la porta rera seu, al cartell es pot llegir; “dejen el servicio como les hubiera gustado encontrarlo, gracias”

Idea 2.
Títol. Durmiendo el mundo.
Inspirat. En res en concret.
Relat. Bàsicament seria recórrer tot el món, recórrer totes les edats, religions, sexes, races, animals…en forma de badall. Aconseguir una trama on la camera no parés de captar badalls i veure com una persona el traspassa a una altre i aquesta altre i a una altre. Des de el primer badall d’un nedo vist per un metge que aquest a la vegada el contagia a una nena petita i aquesta a un gos…..fins arribar a un primer plànol d’una persona badallant i que se l’hi encomani a l’espectador.

Idea 3.
Títol. Suerte.
Inspirant. En res en concret.
Relat. Un home al que l’hi somriu la vida. Un bon treball, una dona guapa que l’estima, uns fills modèlics, una bona casa….Veure el dia a dia d’aquesta família, com tot els va de conya, tots s’estimen. L’home un dia te un ensurt; comença a notar coses rares, l’hi fa mal el cap i a vegades perd la visió per moments. Va al metge, un de molt car i l’hi fan tot tipus de proves cares, però no és res. A les dues setmanes durant un partit de tenis te espasmes i comença a veure borrós. No ho diu a ningú, però cada dia te un parell o dos d’aquests episodis. Comença a somiar per les nits amb gent rara, gent que no coneix. Durant el dia, a vegades, sent veus. Els problemes creixen, la feina es gira, la dona mort en un accident de cotxe i els fills ja no són tan perfectes. Un dia decideix suïcidar-se. Agafa una pistola i es dispara al cap.
Acte seguit, com la persona que s’està ofegant i fa una aspiració per agafar el màxim d’aire possible, es desperta. Portava 20 anys ingressat en un hospital, en estat vegetal. Cada vegada que ell veia borrós era que l’injectaven algun tipus de medicament per tornar-lo a la vida real. Cada vegada que somiava amb gent estranyava i escoltava veus eren les de la seva família….

Aquestes tres idees són només apunts i s’haurien de matisar, aclarir, polir, i tornar a enfocar-les per veure si és poden tornar a enfocar des de un altre punt.

Ja us he dit que sóc extremadament pallasso, oi? Doncs per a mostra, no un botó, sinó tres! ;)

Per premiar als valents que ho hagin llegit tot (esteu fatal xavals!) us convido a una de les cançons que més m’agraden d’un grup que tenia bastant deixat de la mà de Deu.

David

"No Difference" · Everything but the girl (Temperamental)

P.D. Canço dedicada a Mónica, per aquest fantàstic retrobament