Dies fora

Doncs si que en feia dies que no escrivia res, si. La culpa, ya.com.

Des de les “breves horas” de ya.com de dimarts fins divendres, sense connexió en tenen tota la culpa. Crec que aquesta gent te un concepte del temps inversament proporcional a la majoria dels mortals.

Realment, crec, tinc una certa dependència d’aquest món virtual que és internet. Tot i que he tingut més temps per mi, per llegir, sobretot per llegir i acabar-me un llibre que no acabava mai. Les expectatives és van complir i “Dejadselo a Psmith” és un llibre de lectura obligada. Ara començo amb “Brooklyn follies” de Paul Auster.

Continuo amb el meu estat d’ànims positivista i agradable. Gaudint dels amics, gaudint del dia i la nit, gaudint de les estones necessàries de soledat...em diverteixo amb poquet i vaig fent amb les preocupacions justes, però només les justes.

En un cap de setmana de molt son i poc dormir m’he quedat sense veure a les “fuerzas enemigas” i mira que anava amb el guapo pujat. Camisa blanca sota jersei blau marí, ben afaitat i amb el cabell polidament tallat per la Jou (algun dia us parlaré d’aquesta “personaja”, que ja en tinc ganes de dedicar-l’hi unes paraules ben dites). No veure-la m’ha servit per rebre mostres d’ajuda a la meva autoestima amb frases com, oye pues te queda bien el pelo corto, sigues tan guapo como siempre, esta es nuestra noche...òbviament aquestes frases no les canvio pels seus interminables ulls blaus, però no em queixo.

Tanco i felicito els 29 anys de l’Alberto. És fàcil dir-te que vagis a per ella, que no pensis en si la resposta serà negativa...de tot cor penso que pots perdre més que guanyar, però aquesta decisió no em pertany a mi. Dóna’t més temps encara i fes i desfés per tenir-la contínuament pendent de tu, llavors podràs saber si arribat l’hora de mullar-se. Per molts anys.

Per cert he canviat el tipus de reproductor.

"Black steel" · Tricky (Maxinquaye)