01 d’abril 2007

Núria i els meus amics

És diu Núria i m’agrada.

Faré un resum del finde. Serà breu, perquè així m’ho ha semblat a mi però, tot i ser-ho, m’ha donat el suficient temps com per veure a qui puc realment dedicar-li el meu temps, amb la total seguretat de que el sentiment serà recíproc.

Dedicat a Cesc i Tito, els únics amb els que em sento a gust i persona.

El primer, Cesc, fa cosa d’un any i mig que el coneix-ho. Durant aquest temps ha enriquit la meva personalitat a base de converses metafísiques (o sigui dones, feina i política ;)) com no havia fet mai cap “amic” meu en més de deu anys. No m’avergonyeixo ni m’amago al dir-ho. Tot i tenir més anys que ningú i posar una música horrorosa, és un bon amic. Dels que es poden comptar, com el Tito.

Tito, durant una temporada, va adquirir el roll de “substitut” en el meu cap a Juan Carlos. A dia d’avui aquest roll ha deixat pas a conèixer a un noi amb una personalitat fantàstica. Quant estàs amb ell o simplement fas un comentari sobre aquell o aquella o mantens una conversa et dona la sensació d’estar parlant amb una persona adulta, sense complexos, amb el cap ben assentat i disposat sempre en qualsevol moment a estar per tu i ajudar-te en el que pugui. I a bona fe que ho fa.

La veritat és que tota la “gent nova” que estic coneixent o retrobant m’aporten aquella seguretat especial que mai havia trobat, potser perquè mai l’havia buscat, en els que estan més a prop meu. Confio en ells.

És diu Núria i m’agrada.

Per fi, des de fa molt i molt de temps ahir dissabte vaig llençar-me de cap “contra las fuerzas enemigas”. Bueno al final no va ser tan complicat com em pensava, bàsicament perquè Mireia (una molt bona amiga) la coneixia i me la va presentar ;) Res, vam xerrar una estoneta massa curta i poca cosa més, era tard i ens tancaven el local. Crec que la part més difícil ja esta feta ara toca apropar-se amb paraules, apropar-se i conèixer-la, mostrar-me tal com sóc, no disfressar-me ni muntar-me cap cuirassa per agradar-la, connectar....m’agradaria connectar, em te els ullets completament plens d’ella.

Aquest àlbum de Facto sempre em transporta a un dia d’estiu. A un dia d’anades i vingudes amb el cotxe, d’anades a la platja, d’anades a dinar, d’anades a dormir siesta, d’anades de petons i carícies, d’anades d’abraços i d’amor, de l’olor de la seva pell, de la suavitat del seu cos... d’anades i de vingudes amb ella i els seus cabells moguts per l’aire tapant-li la carona d’àngel que te i escoltant Facto, i cantant Facto...i fer-li pessigolles i fer-la riure i tornar a la platja al dia següent i l’altre i l’altre...m’agradaria connectar amb ella.


"Crema solar" · Facto Delafé y las Flores Azules (El mounstruo de las Ramblas)


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola deivit!
Me encanta ver cómo expones tus sentimientos, las descripciones que haces....todo, eres genial tío! cada vez estoy más orgullosa de tenerte como amigo.
Besos y suerte con esa chica que te tiene tan maravillosamente eclipsado.

DANI ha dit...

Tío "valor y al toro" aquest sentiments son els millors. Jo encara recordo el primer día, els cucs a l'estomag...

Facto son collonuts, com tu be dius a l'estiu a una hamaca i amb un vinet a mitja tarda que més es pot demanar.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Anims i molta sort !!

mutek ha dit...

Jeje esto parece el tomate, que fuerte que fuerte que fuerteee!
-Anònim (Mnk). Gràcies per les floretes, entre aquestes coses que em dius i que tinc unes cames boniqueees, al final no se que pensar, eeeeh........mmmmm ;)
-Dani. Cuenta cuenta, com va anar la primera trobada, com va anar? jeje.
La veritat és que parlant amb ella els cucs que tu dius els tenia a l'estomag, als braços, les cames, les mans...estava que tremolava!
Facto estàn aquest any en el Sònar, espero veure'ls (és un tema pendent).
-Reche. Gràcies, gràcies. Ja t'anire informant, crec que faria bones "migues" amb vosaltres, els de la gran capital! jeje:p

A tots us dic que gràcies però que només va ser una presentació i poqueta cosa més. La setmana que bé ja no la veuré :( però quant torni ja em fare escoltar ja!
No em faig cap il.lusió i el fet de conèixer el seu nom i fer la meva posta en escena no vol dir absolutament res, però no nego que els seus ulls blaus (increïblement blaus) m'agradaria tenir-los només per mi.

Ja veurem i ja us informaré i si no és ella, m'aguantaré i sortiré a per més i més i més...que lleig que sona això! :p

Una abraçada

Anònim ha dit...

jooo jo volia escoltar la canço xo esto no xuta! m'agrada molt com escrius tot i que cal que vigilis les faltes d'ortografia!!!! si vols una assessora lingüística...