06 de setembre 2007

Jackie

M’agradaria ser el seu gat.

Escoltar com em crida, com em diu que vagi amb ella. I ho faig. I camino, a poc a poc, marcant be les pases. I paso pel rebedor i paso pel passadis i m’aturo davant la porta del menjador. Em miro en els vitralls de la porta. Em pentino, em poso guapo, vull estar radiant quant em vegi. I entro al menjador i la busco amb les orelles i la mirada i no la trobo....ah, ja em crida de nou. Asseguda al sofa em parla, em fa gestos, em somriu i em tremolen les cames. I m’apropo i em pujo a la seva faldilla. I la miro i em mira. I em somriu de nou i em diu coses boniques. I em grata l’esquena i em grata el cap. I em desfaig i no m’importaria morir-me en aquell precis moment...

M’agradaria ser el seu gat i sentir-me unic i saber-me, per uns instants, el rei del seu cor.

2 comentaris:

Princess Valium ha dit...

Si és que al final, tots necessitem que ens mimin, oi?
Un petonet

Anònim ha dit...

pues sí, a qui no li agraden els mimos?? sobretot si estàs estressat i nerviós!! ;)

Petons!!!

Astrogirl

PD: gracias por el comentario de mi comentario!! ;)