Cinc anys (i no em va agradar el teu rellotge)

Vull que t’asseguis i que m’escoltis bé. T’e s t i m o.

T’estimo petita perquè necessito fer-ho i sentir que per uns moments en la meva vida vaig ser teu, vaig sentir-me únic, em vas convertir en tot el que sempre havia somiat.

La paraula t’estimo sonava a melodia entre els teus llavis i m’empetities amb aquells ullets dormilegues. Vaig aprendre a odiar el futur i odiar el temps, a odiar la realitat.

Només per tu, nomes per la meva petita. Tu i jo, tots dos un.

La teva olor, les teves paraules, les teves carícies, les nostres estones, les nostres mirades...

Varem plorar junts aquell dia a la platja. Varem plorar aquell dia quant, entre llàgrimes, em deies que no volies que ningú més beses els meus llavis.

Varem riure aquell cap de setmana, el nostre cap de setmana. Varem riure al teatre. Ens ho passàvem bé, era (es) tan fàcil sentir-se còmode al teu costat.

No puc resumir en tan poques paraules que has significat i que signifiques en la meva vida. Potser perquè vas ser per uns instants, la meva vida.

Fins el final, sempre junts.

T’estimo, t’estimo, t’estimo, t’estimo...

P.D. No poso el títol, però estic preparat, estic llest, estic...sempre amb tu