Trobo un moment per descansar, asseure’m, concentrar-me i escriure una mica. Parlar una estona, en la soledat del meu diari.
Parlar d’aquests estranys dies de final d’any. De dies plens d’emocions, de retrobaments, d’angoixa, d’incomprensió…
Dies de tremenda alegria acompanyats de dies frustrants i negats. El meu cap i tots els meus sentiments més profunds aprofiten els pitjors dies per fer-m’ho veure tot més negre. La meva abnegada auto estima s’accentua en aquests dies.
Dies també que m’han donat l’opció de conèixer cares noves. Cares noves i amb bona fe, cares noves que és deixen estimar i que et fan sentir viu i bonic. No aconsegueixo sentir-me millor.
Noto que vaig desapareixent de les vides dels meus millors amics. Noto que aquells amb els que vam jurar i perjurar que estaríem junts fins al final, em van deixant anar de la mà poc a poc. Noto com deixo, inevitablement, de pertànyer a les vides dels meus millors amics. En qui puc confiar avui?
Tinc la necessitat imperiosa de desconnectar de tot i de tothom. La necessitat de fugir, la necessitat de pensar solament en mi, necessito marxar ben lluny i deixar de pensar en tot i en tothom.
"Dark Secrets Look For Light" · Piano magic (Low birth weight)
_