Homeboy station · track 32
"This charming man" · Death cab for cutie (You can play these songs with chords)
30 de novembre 2007
28 de novembre 2007
23 de novembre 2007
Cinc anys (i no em va agradar el teu rellotge)
Vull que t’asseguis i que m’escoltis bé. T’e s t i m o.
T’estimo petita perquè necessito fer-ho i sentir que per uns moments en la meva vida vaig ser teu, vaig sentir-me únic, em vas convertir en tot el que sempre havia somiat.
La paraula t’estimo sonava a melodia entre els teus llavis i m’empetities amb aquells ullets dormilegues. Vaig aprendre a odiar el futur i odiar el temps, a odiar la realitat.
Només per tu, nomes per la meva petita. Tu i jo, tots dos un.
La teva olor, les teves paraules, les teves carícies, les nostres estones, les nostres mirades...
Varem plorar junts aquell dia a la platja. Varem plorar aquell dia quant, entre llàgrimes, em deies que no volies que ningú més beses els meus llavis.
Varem riure aquell cap de setmana, el nostre cap de setmana. Varem riure al teatre. Ens ho passàvem bé, era (es) tan fàcil sentir-se còmode al teu costat.
No puc resumir en tan poques paraules que has significat i que signifiques en la meva vida. Potser perquè vas ser per uns instants, la meva vida.
Fins el final, sempre junts.
T’estimo, t’estimo, t’estimo, t’estimo...
P.D. No poso el títol, però estic preparat, estic llest, estic...sempre amb tu
20 de novembre 2007
Un any
Me gustaría decirte que en casa todo va bien.
Me gustaría decirte que los papas están bien, que el viernes pasado fue el cumple del papa y que ahora le ha dado por dejarse barba y que la mama se ha puesto a trabajar para arreglarse el paro.
Me gustaría decirte que mi hermana aun sigue estudiando y que no tengo ni idea de cuando acabará porque la universidad es muy rara.
Me gustaría decirte que este año he conocido a dos chicas. Que las dos han sido geniales, que nos seguimos viendo, hablando, que no somos pareja pero que no nos odiamos.
Me gustaría sentir como me acaricias la cara y preguntarte si pincha la barba y preguntarte si te puedo dar un besito y preguntarte si puedo darte más.
Me gustaría peinarte y ponerte nivea en esa cara de piel de tortuga, como yo te decía y tu, cuando volvías de las nubes, reías.
Porque un año pasa muy rápido y porque te recuerdo siempre y porque cada noche te doy las buenas noches y porque desde que no estás esto no es tan divertido.
Me gustaría decirte que yo estoy bien.
Me gustaría oir tu voz iaia, una última vez más…
15 de novembre 2007
Retoladors i cd's
Per que serveixen els retoladors de cd’s? Los que necesiten más tiempo para contestar es que nunca han tenido rotuladores...perdón, que em desvio del tema.
Doncs això que un retolador per cd’s bàsicament esta dissenyat per això. Ho diu perfectament el seu nom; retolador per cd’s. Doncs, que passa si gravem un cd i no l’hi posem el nom? Los que necesiten más tiempo....doncs que no sabrem mai, si no ho escoltem, que hi ha. Avui m’he trobat quatre cd’s sense nom i m’he dit, va ponlo al igual hay algo interesante. Efectivament he trobat quatres cd’s como cuatro soles!. Temes que tenia completament oblidats i que m’han portat bons records. Ja els aniré penjant.
Aquest en concret m’ha recordat els dilluns d’FP. Amb els walkmans, escoltant la sessió que havíem gravat del Chasis i comentar-la amb els amics menjant pipes a
Pel Mr. Naschy i tota aquella gent dels Baricentros i dels Cherokees.
"Spastik" · Plastikman
Esperant idees
Aquesta tarda no he fet res. Com que ha fet una tarda lletja a més no poder m’he dit, va et poses davant l’ordinador i escrius un conte. No tens cap necessitat ni d’anar al gimnàs ni de prendre una coronita amb ningú ni res o sigui que et poses a escriure. Desprès d’una bona estona m’he donat compte que no és tan fàcil. Els dos contes que he escrit van sortir perquè sí, no els vaig pensar, tal com els pensava els escrivia i perquè ara que em poso, em concentro, dedico un temps a pensar en situacions, trames i tota la mandanga no em surt res de bo?
Sé que mai he tingut gaires dots per l’oratòria ni per l’escriptura però d’idees mai m’han faltat. Coses estúpides, coses series, sempre estic amb coses al cap però avui no volen sortir.
Esperaré que vingui fecsa i em conecti la bombeta al cap, l’última la vaig fondre ahir al respondre a ma mare que havia menjat aquell mateix dia, a veure si així puc plasmar les meves cosetes i ho veig una miqueta menys complicat.
"124" · Los Planetas (Contra la ley de la gravedad)
13 de novembre 2007
Dues veus, una mateixa sensació
No sóc gaire blocaire jo, ho confesso.
Només miro els blogs que tinc penjats aquí. No necessito més, cada vegada que els llegeixo descobreixo coses noves i van enriquint el meu coneixement ja de per si pobre.
A vegades, o mes ben dit sempre, no deixo cap post perquè no hi arribo a l’alçada i no els entenc i no perquè estiguin mal escrits, tot al contrari, simplement perquè m’empetiteixen.
Un exemple, aquest dilluns em vaig donar un tomb per Equilibrio total i xafardejant xafardejant vaig topar-me amb una veu que em va deixar bocabadat, la de José González. Autor Suéc però d’origen Argentí (que quede claro pelotuuudos!) i vaig escriure, per escriure i saber coses d’ell al Google, el seu nom. Sorpresa meva quant llegeixo que ve en concert. I si si, dijous 22 de novembre a les
A molts de vosaltres us he donat la tabarra amb mails i tal, però pels que encara no sàpiguen qui és o com canta us deixo un exemple de com fa aquest home els covers.
Si ja de per sí és preciós (preciós, preciós, preciós...) el tema en directe (l’original no m’acaba de fer el pes) de Heartbeats de The Knife imagineu com pot sonar el cover i en acústic del Sr. José González.
"Heartbeats" (live) · The knife (original)
"Heartbeats" (acustic) · José González (cover)
P.D. Gracias y mil gracias Geo (rgina) por descubrirme esta voz.
P.D. A molts us sonaran aquestes boletes que surten en el vídeo acústic, va ser un comercial de Sony.
12 de novembre 2007
08 de novembre 2007
05 de novembre 2007
Novembre, sempre novembre
Dels meus milers de defectes són els meus eterns records els que més mal em fan.
Fer el cor dur i buscar el meu futur no sempre és fàcil, ningú em va dir que ho seria.
L’autoestima en aquests últims mesos de l’any la col.lapso depenent de com sigui de profund el record.
M’ho veig venir i no sé si estic preparat.
Aquesta composició m’ajuda a caure una mica més però és el que necessito per sortir de nou.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
